Un breu i típic bestiari encadenat

En Joan és un home casat de Mataró. Té un fill, trenta-cinc anys i un cos atlètic. No fuma, no veu i el seu trajecte vital és un triangle. De la feina al gimnàs, del gimnàs a casa i de casa a la feina, on acaba de reunir-se per primer cop amb la Lurdes, una comercial agressiva de Garriga's Telecomunications, S.L. que li està oferint un producte que...."- no acabo d'entendre en quin sentit em deixarà totalment satisfet, senyoreta Lurdes"

La Lurdes és de Granollers, fa cinc anys que és a punt de separar-se, té trenta-un anys, fuma, la seva beguda preferida és el gintònic i els únics esports que practica són exercir de mamà i fer margeres dins els cotxes d'un parell d'amants que té. Mentre es corda els botons de la brusa, li diu a en Joan que allò no tornarà a passar. Que..."- sóc una dona casada i no m'agrada barrejar la feina amb el plaer (és una frase feta, no s'ha escorregut). A més, justament el diumenge no puc anar a dinar amb tu perquè he quedat per fer cafè amb un amic de Sitges."

L'Albert va néixer fa trenta-vuit anys a Vilafranca i es va separar, en fa sis, a Sitges (massa lluny no va anar). Fuma (tabac negre i un porret abans d'anar a dormir), quan surt de marxa només veu güisquis perquè algú, algun dia, li va dir que no fa ressaca. Quan ha aconseguit que la Lurdes s'escorri (ha estat fàcil, la meitat de la feina la va fer el Joan dimecres) li ha deixat anar un.."- però no havíem quedat per fer un cafè?". La ganyota que ha fet La Lurdes li ha recordat el darrer somriure que va veure en el rostre de la Mercè.

La Mercè és soltera, de l'Eixample esquerra, té vint-i-nou anys i un no sé què interior que no la deixa viure. També fuma porros (però només si són de marihuana) i li agrada fotre's una Estrella mentre intenta posar en ordre les seves idees. Està enamorada de l'Umberto, un dels seus millor amics, però durant unes setmanes ha mantingut un bonic afer amb l'Albert. L'ha hagut de deixar per email (ara les excuses es donen així) per què... "-m'he d'aclarir i no vull fer-te i fer-me mal". Almenys l'Albert no el persegueix com el seu penúltim amant; En Jordi

En Jordi també és solter i també de l'Eixample (ell del dret) però una mica més gran que la Mercè. És un addicte a les pàgines güeb de "relacions" i un militant antitabac i antidrogues. Això sí; els cubates de rom amb coca-cola li han deixat el carnet de conduir per punts com el compte corrent de la Carme.

La Carme, sabadellenca, separada, de quaranta anys, fumadora de tabac light i bevedora de caipirinyes, sempre arriba a final de mes amb números vermells. Més que res, perquè canvia sovint de feina i de parella. No ho fa amb malícia (ni tant sols essent-ne conscient), però ha convertit la seva vida en un joc d'enviar currículums professionals i de rebre'n de sentimentals. Un psicòleg conductista li va dir que, tot plegat, ho fa per venjar-se d'en Jan; Un company amb qui va tenir un rotllet unes quantes feines enrere i que, més que deixar-la marcada, la va convertir en un ferro rogent de marcar pells masculines amb la frase..."- ho sento, no sé què em passa".

En Jan també és separat, en té quaranta-cinc, des de sempre que ha viscut al barri del Guinardó i, des de fa ni sé sap, que veu i fuma una mica de tot. Però els seus vicis preferits són les pastilles vermelles i les pluges grogues. Si pot ser, deixant rastre entre urinari i urinari. Quan algun "sanitari" li pregunta cap on va la seva relació, sempre li contesta que..."- no m'atabalis i no et mengis el coco". Com acaba de fer amb l'Ariana que, sense abaixar la tapa ni posar-se els sostenidors, ha marxat plorant de casa en Jan.

L'Ariadna de Martorell acaba d'acomplir trenta-tres anys i només fuma i beu vodkes amb taronja quan va de festa o quan intenta oblidar que està enamorada d'un home diferent al que dorm amb ella. Per cert; avui a la nit, per que li ho deixi fer (em refereixo a dormir), acabarà fent-li un treballet amb la boca. Demà al matí es raspallarà les dents i la consciència dotze vegades abans d'anar al metge. Hi anirà a buscar els resultats d'un rutinari anàlisi de sang que l'informarà que té una infecció als baixos. Llavors quedarà amb en Joan per explicar-li-ho. Un amic amb qui només va follar un cop. Va passar una mica..." - perquè ho havíem de provar. Perquè, ja sabíem Joan, que lo nostre no funcionaria"

En Joan és l'home casat de Mataró (el que té un fill, trenta-cinc anys, un cos atlètic, no fuma, no veu i el seu trajecte vital té forma de triangle; De la feina al gimnàs, del gimnàs a casa i de casa a la feina). Quan arribi a casa, s'asseurà al sofà i, per primer cop a la seva vida, es fotrà un conyac acompanyat d'un havà. Encendrà la tele i pensarà que..."- el que li ha passat a l'Ariadna, a mi no em pot passar. Perquè jo només faig l'amor amb la meva dona. Bé, sinó compto aquell patètic " - ho havíem de provar-" amb l'Ariadna i aquella relliscada amb la comercial agressiva de Garriga's Telecomunications, S.L....Com es deia? Lurdes. Això, Lurdes. Que en deu ser de la seva vida? S'haurà separat ja? Amb qui deu estar follant ara? I el que el folla amb ella? Amb qui més deu estar follant. I les que follen amb ell?...Demà demano hora al metge. No res. Un anàlisi rutinari de sang"