roger

0 Relats, 0 Comentaris
0 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de roger

  • No s'han trobat relats.

Últims comentaris de l'autor

  • roger | 23-12-2007 | Valoració: 10

    Un bell poema per a recordar

  • roger | 22-12-2007 | Valoració: 10

    ... per a dir el molt que m'agrada.

  • roger | 26-10-2007 | Valoració: 10

    Això pinta bé. Crec que gaudiré de moments molt agradables amb la lectura dels següents capítols.

  • roger | 19-10-2007 | Valoració: 10

    Un poema com el foc: preciós, perfecte i purificador.

  • roger | 19-10-2007 | Valoració: 10

    Quatre notes macabres d'un instrument absurd; una esgarrifosa melodia que no hagués d'escoltar-se mai i que llavors ens va deixar sense alè.

  • roger | 18-10-2007 | Valoració: 10

    Em moro d'enveja. Senzillament preciós.

  • roger | 18-10-2007 | Valoració: 10

    No puc evitar, amic meu, mostrar aquí, amb tu, la meva admiració per Jacques Brel: l'home que va viure per a arribar a ser l'ombra del gos de la persona mes estimada i va morir cantant "Quan no es té més que l'amor".

  • roger | 18-10-2007 | Valoració: 10

    Sort amic meu

  • roger | 11-10-2007 | Valoració: 10

    ... Una veritat constatable

  • roger | 11-10-2007 | Valoració: 10

    Un homenatge senzill, la evocació d'un record que fluïx i s'esvaïx pels cantons del temps; pels cels del Segle que vam perdre i que torna una vegada i una altra, de tant en tant, a la nostra memòria.

  • roger | 11-10-2007 | Valoració: 10

    Sento ue tot el que dius en aquests versos és veritat.

  • roger | 11-10-2007 | Valoració: 10

    Jo també sóc, tal com deia M. Hernández a G. Lorca, dels que pateixen una mort diària.

  • roger | 27-09-2007 | Valoració: 10

    Llegeixo aquest poema i em fa pensar que l'ésser humà és etern. Ho torno a llegir i em fa dubtar: I si l'ésser humà fora el timpo mateix i, per tant, inexistent?

  • roger | 27-09-2007 | Valoració: 10

    Posa, una vegada més, veles blanques en el teu vaixell, al teu retorn, així sabrem amb temps i des de la distància que estàs viu.

  • roger | 27-09-2007 | Valoració: 10

    Aquest poema em recorda un vers de Efraín Huerta que diu:
    I la teva nit de crits i gemecs,
    alimentant vida, creant llum,
    provocant suor, malenconia,...

    Y tu noche de gritos y gemidos,
    alimentando vida, creando luz,
    provocando sudor, melancolía,...