Nit de Sant Joan

Un relat de: prudenci

Brases de foc dessota el teu destí,
Ingresso amb els ulls al si que a tu t´espera.
Sento calor en el cor i en el sentit
Dessota el teu destí, dessota l´àbsida.
Aguiles veig i et dic que has de plorar,
Ingresso amb els ulls al si que a tu t´espera.
Res passarà si no t´és dit aquí
Dessota el teu destí, dessota l´àbsida.
El foc s´esgota dictant-li-ho al meu sentit
Ingresso amb els ulls al si que a tu t´espera.
El foc s´esgota i es crema el meu sentit
Que eixut augura i parla.
Regust de marinada, regust a mar i sal
La nit de foc i màgia ja s´acaba.
El sol és rei damunt el blau del mar
I esclata la vela del vaixell que marxa.
Cel per arreu dessota el teu destí,
I esclata la vela del vaixell que marxa.
Camins d´escuma i estel.les de claror.
Sento el teu crit dins el meu, quan neix la matinada.
Desgrano llum amb dits de febre i son,
La nit de foc i màgia és acabada.
Res passarà si no t´és dit aquí
Dessota el teu destí, quan neix la matinada




Comentaris

  • Les nits de foc , [Ofensiu]
    siscu | 19-10-2007 | Valoració: 10

    mágiques, són fantástiques, sobretot si estas sol o ben acompanyat.

  • Preciós[Ofensiu]
    roger | 19-10-2007 | Valoració: 10

    Un poema com el foc: preciós, perfecte i purificador.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: