Dos cors sols i perduts

Un relat de: prudenci

Sento el teu cor i això m´absenta
De la vida i la mentida
De un mon dins de la femta.
Penso que l´amor és la ferida
Que em dóna , prega i crida
El que jo ja més desitjo.

Crec en la paraula
Que vas dir-me en una taula
De champagne i caviar.
Sento del meu cor el bategar
De ma vida i penso sempre en tú.

Tinc a les entranyes
El desitj de que m´esperis
Que es trenca quan tu el treguis
Cada alba al dematí
Tinc tot el meu ésser espaordit
I al teu antull.

Si jo et tornés a tenir amor
Com t´el vaig tindre ahir,
Si jo visqués dins el teu cor
Com cada dematí.
Tornaria a ésser lliure
I a anar per les dresseres
Que ens doná la primavera
D´una vida que en dos mesos
A els dos ens deixà presos
En l´hivern, el fred i el fi

Si jo et tornés a tenir amor
Com t´el vaig tindre ahir
Si jo visqués en el teu cor
Que ara no torna a mi.
Oblidaria l´ahir
I potser encara retrobariem
La llum que ens duria al camí
De dos cors sols i perduts.


Comentaris

  • clima d'estimació[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 13-10-2007 | Valoració: 9

    M'agrada't llegir i sentir dos cors que s'estimen.

  • gypsy | 12-10-2007 | Valoració: 10

    un poema d'amor amb molta tendresa i amb un punt fort de melangia de no tenir la persona estimada al costat. Uses un vocabulari ric i transmets moltíssim.
    Un plaer descobrir-te.

    Dos apunts:
    seria: "d'un món" amb apostrof ( a mi se'm cola, sovint) i l'altre, és un truqui: l'apostrof està a la tecla on hi ha l'interrogant, la de després del zero.


    Una abraçada!

    gypsy


    PD: la meva germana tb és biòloga nascuda al 59.

  • versos[Ofensiu]
    ANEROL | 04-10-2007 | Valoració: 10

    que diuen molt. Com expresses!

  • quines[Ofensiu]
    ANEROL | 04-10-2007 | Valoració: 10

    ganes d'estimar i ser estimat

  • Malenconia[Ofensiu]
    roger | 27-09-2007 | Valoració: 10

    Aquest poema em recorda un vers de Efraín Huerta que diu:
    I la teva nit de crits i gemecs,
    alimentant vida, creant llum,
    provocant suor, malenconia,...

    Y tu noche de gritos y gemidos,
    alimentando vida, creando luz,
    provocando sudor, melancolía,...

Valoració mitja: 9.8

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: