I vindré...

I vindré i retornaré
el dia en que les acàcies
plorin al camp del meu res,
i em vulguin donar les gràcies.

I vindré per adorar-te,
i vindré per dar-te el cor
el dia en que les alzines
ja plorin la meva mort.

I seré Arbre de Vida
al centre del Paradís,
per l´etern de la mentida
d´aquest món perdut i gris.

Plourà gràcia dalt ma testa
i a l´arrel dos querubins
anirán cantant la questa
d´una vida sense fins.

I quan foc de cel i terra
cremi els caps i els cors malvats
jo gaudiré d´una serra
amb milers de Montserrats.

I viuré com no visc ara,
i seré plè de virtud,
del tronc , la fulla i la branca
la flor, el fruit , la llavor...
i Tú.