I vindré...

Un relat de: prudenci

I vindré i retornaré
el dia en que les acàcies
plorin al camp del meu res,
i em vulguin donar les gràcies.

I vindré per adorar-te,
i vindré per dar-te el cor
el dia en que les alzines
ja plorin la meva mort.

I seré Arbre de Vida
al centre del Paradís,
per l´etern de la mentida
d´aquest món perdut i gris.

Plourà gràcia dalt ma testa
i a l´arrel dos querubins
anirán cantant la questa
d´una vida sense fins.

I quan foc de cel i terra
cremi els caps i els cors malvats
jo gaudiré d´una serra
amb milers de Montserrats.

I viuré com no visc ara,
i seré plè de virtud,
del tronc , la fulla i la branca
la flor, el fruit , la llavor...
i Tú.

Comentaris

  • gràcies pel teu comentari[Ofensiu]
    ANEROL | 03-10-2007 | Valoració: 10

    sol puc dir que m'agrada el poem, el ritme que té, hi ha muna mica d'alegria

  • Una vegada més [Ofensiu]
    roger | 27-09-2007 | Valoració: 10

    Posa, una vegada més, veles blanques en el teu vaixell, al teu retorn, així sabrem amb temps i des de la distància que estàs viu.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: