a Mª del Mar Bonet

Un relat de: prudenci

Acarono una clòtxina com si fos el teu pit,
i el mar batega dintre seu amb ánsia.
Sento la teva veu
que, com l´escuma, em llepa la pell,
bruna del sol de l´illa.
Filla dels déus,
Bressola´m com el mar m´encisa !


Comentaris

  • Sense títol[Ofensiu]
    roger | 18-10-2007 | Valoració: 10

    Em moro d'enveja. Senzillament preciós.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: