a Jacques Brel

Un relat de: prudenci

Des de la copa breu que despedeix la nit
fins la llágrima trista que arranques a l'aurora,
la teva veu ressona dins el buit
de les veus sense cor
que volen recordar-te,
i cantan en nom teu.
A l´ombra del teu gos
li neixen ulls que ploren, aquí, encara.


Comentaris

  • Quand on n´a que l'amour[Ofensiu]
    roger | 18-10-2007 | Valoració: 10

    No puc evitar, amic meu, mostrar aquí, amb tu, la meva admiració per Jacques Brel: l'home que va viure per a arribar a ser l'ombra del gos de la persona mes estimada i va morir cantant "Quan no es té més que l'amor".