Esquizofrènia

Un relat de: prudenci

Sento una veu,
Al voltant de la taula
M´han dit adéu.


Adéu consort,
Sortir per la finestra
I no fer l´amor.


Amor de tots
Transformat en esquena
Sóc com un gos.


Gos en la nit
Perdut de dia lladra
El seu neguit.


Neguit de tot,
Cada dia demano
La meva sort.


Sort als amics
Per a mi tant sols la runa
D´una explosió.


Explosió al cap
A l´ànima i al cor,
Estic malalt.

Comentaris

  • Sense títol[Ofensiu]
    roger | 18-10-2007 | Valoració: 10

    Sort amic meu

  • que se sàpiga què és la esquizofrènia[Ofensiu]
    llamp! | 06-04-2007 | Valoració: 7

    No t'havia llegit mai. Em sembla perfecte que es parli de l'esquizofrènia, encara que tímidament, com ho fas tú. Parles de gossos, tinc un poema dedicat als gossos. Bé, no venia a parlar d'això. Soc esquizofrènic i no m'importa dir-ho. Malauradament m'ha tocat a mí i sé què és sentir veus. Crec que falta literatura que parli d'aquesta malaltia tant voraç, no creus?

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: