Temps fugisser

Un moment ha passat, subtil , abstrús , amagat
I ara passa un altre, més noble i més compacte
Son dos sentiments
Un que s´en va el temps, l´altre que pots copsar-lo
I voldria guardar-lo a la caixa del temps.
Son dos sentiments diferents
l´un a fora el temps, l´altre per amar-lo

Sí , el temps ens defuig, però n´arriva un altre
I si s´et ha escapat encara hi tens marge.
Quan s´acaba el temps ? A la mort ?
O a una vida nova?
Allí comença , es cert, i ens hi posen a prova.

L´altre coixí no el vull, d´arrepenjar-me en llàgrimes
De temps passats que ja no hi ha, i de histories mortes, vanes.

Vull el temps fugisser, que el copsses i t´agrada
I és el temps de crear coses que a tots atrapen
Vull el minut del full que s´omple sense ganes
Vull el minut d´amor que et dona força i ales..
Vull el minut a un cim mirant-me les contrades
Vull el minut de mort, sencill, ràpit, i ...al Pare