Oh, Aleix! Quin poema més tendre i dolorós alhora! Tant de bo puguis anar acariciant aquesta cicatriu, física o emocional, a poc a poc, amb menys dolor.
Entenc que aquest meravellós poema neix de molt endins.

Se m'encongeix el cor en llegir-lo. M'agradaria saber que tu estàs bé.
Una càlida abraçada.
Núria

Els teus versos, harmonia de sentiments, deixen palesa la gran amistat que us teníeu.
Vaig conèixer al Carles en alguns dels actes de RC a Barna. Atent i proper, vàrem fer breus converses.
Salutacions.

Un bon retrat d'aquesta negra etapa de la història. Es fa engrescador de llegir i remou per dins.
M'ha agradat tornar a RC i trobar-te.

Hola Nonna! M'ha agradat molt llegir-te, feia temps que no entrava a RC.
Ha ha tant d'amor en aquest breu relat!
M'agradaria saber que estàs bé, no sé si em recordaràs, ens comentavem sovint,
fa temps que no publico i crec que ho tornaré a fer, enyoro la bona sintonia que hi ha.
Una abraçada molt gran.

Núria Niubó

Com qui no hi pensa,avui després de molt temps, he entrat a RC, per enyorança potser, i he buscat poetes d'aquells dies en que ens llegiem i comentavem.
I aquest ADEU! m'ha frapat,

A reveure?

Poema ben teixit, ben tramat!
A cada punt el seu temps.

Sempre és un regal per als sentits llegir els teus poemes, ara claves bé l'agulla de la vida, sense pressa, fent-ne una filigrana, brodant-la amb cura, amb versos que calent ben endins de l'ànima.

Seguiré el teu consell, Aurora, aniré teixint, poc a poc, amb amor, cada instant de la vida.

Abraçades dolces.
Núria

lectura plena de moments emotius i alhora reflexius.
M'he sentit protagonista d'aquest anar i venir per la vida, compartit.

El passeig i la contemplació poètica del relat m'ha trasportat i he reviscut escenes tendres.

Gràcies, illadestany!

Una abraçada
Núria

Dani, feia temps que no entrava a RC i he tingut una grata sorpresa, avui, especialment avui em feia falta la teva curiosa i assertiva reflexió poėtica.

Salutacions
Núria

En aquest tranquil passeig íntim per l'enyor de l'amor pater-filial, plaent i punyent alhora, m' hi he trobat bé, m'he deixat endur pels teus versos i he viscut instans de retrobament interior.

Com sempre els teus poemes d'una subtil delicadesa em calen molt endins.

Una càlida abraçada
NúrIa

de gaudir de les paraules engalzades d'aquests versos que ens porten remors de mar, olors d'estiu, caricies de pells.
És temps de entrar a la tardor i viure-la.

En aquest preciós poema ens dibuixes la plenitud de l'estiu de tal manera que oblidem, tot llegint-lo, aquella xafagosa calor, i ens fas reviure les escenes més boniques.

Bonic, Aurora, bonic i proper!
Una abraçada
Núria

Delicat i sublim!
Un regal per als sentits.

Versos que dibuixeen la remor de l'aigua dins la meva ment.
Aquest petit i preciós poema és un passeig pels records.

M'agrada molt!

Una cąlida abraçada

Núria

Oh! Aurora!
Quina meravella!
Com diu l'Aleix, sense paraules!
M'he quedat amb l'èxtasi de la primera lectura, amb el cor enamorat, amb el desig de sentir tots i cada un dels versos.

Touchè!!!

Una gran abraçada POETA!!!
Núria

Amb la mateixa senzillesa que et fa feliç el teu amor, tu li cantes aquest poema, fresc i carregat de joia contagiosa, altres poemes li has escrit però és en aquest que li fas el millor retrat.

Tant de bo que la vida us sigui planera i que per molt de temps us pugueu regalar aquest amor tan pur.

Em fa feliç el teu poema!
Una abraçada dd tot cor.
Nûria

Només es necessita sensibilitat per gaudir de les petites coses.

Has copsat i trasmés la bellesa d'un punt que passa desapercebut en mig de wassaps per llegir.

Et felicito Jaume, el teu art és copsar la bellesa en la més senzilla imatge.
I m'alegra que tornis a publicar!

Una càlida abraçada
Nûria

Oh! Quin goig!
Sola i nua, pell i sorra, albada... aurora...

És com una catarsi.
Delicat i súblim.

Petons d' escuma en la pell bruna.
Nûria