Twenty, el tenaç

Un relat de: rautortor

No sóc ni tan fort ni cepat com els meus germans grans, però tothora m’ha agradat i m’agrada treballar i fer-ho d’allò més bé.

La meua pell és fosca. Jo era feliç campant pels paratges que envoltaven la nostra cabanya al poblat que hi havia vora del riu Ofin. Els reptes que més m’agradaven eren els de demostrar qui era el més valent, el més astut i enginyós. Però un bon dia, malastruc per tots nosaltres, aparegueren gent de pell clara que ens parlaren de cels i d’inferns, de perdó i salvació eterna. I també ens prometeren un futur ple d’esperança en una altra terra on tot era més “civilitzat”. Així, doncs, amb aquesta promesa ens amuntegaren a les bodegues d’un enorme i panxut vaixell i se’ns endugueren vers una aventura que esdevingué inhumana i cruel, fins i tot mortal per alguns.
Un cop arribats a port, ens subhastaren com si fóssim bèsties de càrrega. Per sort, als meus germans i a mi, que em batejaren amb el nom de Twenty, ens comprà una única família. Ens allotjaren en un casalot mig desballestat, ple de màrfegues on ja hi residien una bona colla de compatriotes. A trenc d’alba ens despertaren, ens obligaren a banyar-nos i amb quatre rosegons de pa i un tros de carn seca ens empenyeren, de grat o per força, a les plantacions de cotó i de tabac.

Ben aviat, però, vaig poder demostrar el meu talent i habilitats que anaven més enllà del treball rutinari als camps. M’hi ajudà un tal Five, un veterà company de barraca, blanc de cabell i mirada lúcida, encarregat del manteniment i conservació de l’heretat. Primer de tot i amb l’anuència dels amos vam convertir la barraca en una veritable casa. Després iniciàrem una reforma integral d’estables, magatzems, jardins i la pròpia casa senyorial.

Així i tot, a les nits em solia preguntar per què em deien Twenty si, des de sempre, a la meua terra em coneixien per Moses.

Comentaris

  • Realista[Ofensiu]
    Núria Niubó | 27-01-2022


    Un bon retrat d'aquesta negra etapa de la història. Es fa engrescador de llegir i remou per dins.
    M'ha agradat tornar a RC i trobar-te.


  • Negre i blanc[Ofensiu]
    kefas | 18-01-2022

    Ens ha tocat un temps en que els esclaus els pinten de color fosc, però l'esclavatge s'endinsa en la sima dels anys i fins no fa gaire eren de color blanc. Els grecs inventaren la paraula perquè molts dels seus esclaus eren eslaus. I tot i que és més punyent i visible l'esclavatge de color negre, no és menys perniciós el de color blau.

  • vida d'un esclau[Ofensiu]
    Atlantis | 18-01-2022

    Un bon relat, explicat en primera persona, que fa un repàs de la vida d’un esclau. Ben escrit i el tema molt encertat.

  • Tenacitat[Ofensiu]
    Prou bé | 15-01-2022

    ...que no sempre ni es demana ni es recompensa. Però qui és tenaç ho és en néixer i no ho deixa en créixer, ni tan sols en unes condicions tan contràries!
    Bon relat! Bona sort
    Amb total cordialitat

  • Tant dolor[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 15-01-2022

    Ai, l'esclavatge!
    Vestim texans i samarretes, fumem (fumàvem) el tabac dels cowboys per uns quants dolars i molt de dolor alié.
    Fins al proper, Rautortor!

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.


    Gràcies per participar.


    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

l´Autor

rautortor

222 Relats

757 Comentaris

138599 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen