EL JUBILAT DEL TURÓ

EL JUBILAT DEL TURÓ

Des que em vaig jubilar que vaig optar regularment per després d’esmorzar, anar a fer el cafè a la granja de vora casa, anomenada “El Turó”, on acostumo, si és que està disponible, a llegir de pas, la premsa local, i també com és previsible, solc trobar-me alguns clients que ja considero assidus, i que són la mar de simpàtics tots ells.

Un, en concret, jubilat com jo i del qual ignoro encara el seu nom, hem congeniat bastant, si bé no compartim mai taula, però sí que comentem l’actualitat, si s’escau.
Un dia, en alçar-se de la taula per acomiadar-se de tots els que hi restàvem , va deixar anar-ne una que ens provocà als que ho vam sentir, un esclat de riure. Literalment va dir: “Be, me’n vaig a veure si no faig res”.

D’aquell comiat me’n recordo cada dia que el veig i no me’n puc estar de somriure. Un dia li vaig prometre que, si m’ho permetia i em donava permís, en faria ús sempre que ho trobés oportú tot i dient que l’inspirada frase no és meva. Quan li demanava l’autorització adient, m’interromp tot alarmant-me d’un fet que havia ocorregut feia poc allà mateix: “Saps que ha ocorregut aquí al carrer entre les 9 i les 10?”. Jo innocentment li contesto que no he vist res ni he sentit res. I ell em respon seriosament: “ 1 hora”.

La veritat, admiro el sentit de l’humor d’aquestes persones, que potser aparentment semblen tristes i serioses, però que no els hi fa res compartir tertúlies sense que puguis dir que és un amic, però a la que es presta, et motiven que somriguis amb les seves sortides i innocents acudits.

Evidentment, el món seria molt millor, si tothom procurés ser com aquest jubilat del Turó. A partir d'ara doncs, sempre que m'alci de fer un cafè o de qualsevol terrassa me n'aniré a veure si no faig res.

Jaumedelleida