REMORS

És esplèndid i meravellós, sentir el vent i sentir-te amb molta delicadesa... m' ha agradat moltíssim... Núria ets molt bona escribint... Així és... un abraç de Rafael Molero

El vent! Quin fenomen atmosfèric més especial! Es sent a l'oïda, al rostre, als cabells... Té un so xiulador i una presència que allunya els objectes del lloc on estaven. Produeix canvis en el metabolisme i provoca maldecaps i canvis d'humor. Remoreja per entre els arbres i les fulles cauen per la seva empenta.
Però, per una altra banda, neteja l'aire de pol·lució i deixa el cel net com una patena. I s'emporta els ensurts, com diu un amic comú.
M'ha encantat el teu poema tan ventós, tan xiuxiuejant...

Perdoneu, on hi diu : "descapdella" hi ha de dir "descabdella"

Ho vaig revisar i revisar, però... Ai, els meus dits i el meu cap!

Gràcies companys pels vostres comentaris.
Una gran abraçada a tots.
Núria

Escoltar en silenci i conèixer el nostre entorn. No cal un paisatge sublim. Aquest matí, passejant per Collserola reconeixia el meu entorn amb el silenci. Si a més, el silenci és vent i ho explica la mare, imagino dos ullassos rodons ben atents, ben vius i amb una retentiva per sempre. Un poemàs Núria. Una abraçada.

Aleix

A recer del món, a prop de la mare, un aprèn a escoltar. En silenci, amatents, parant bé l’oïda... ho sents, fill?

Així sabem que les fulles parlen, que els passerells i les caderneres ens poden descobrir tants de secrets!

És l’olivera, tendra en balanceig, la dansa de mil fulles sense vels. Quin homenatge més poètic a l’arbre estimat, el millor símbol de la constància, serenor i fecunditat de tot un poble!

Al capdavall, tot ens retorna a l’inici, a la mare. El vent, que és aliè al seu paisatge, regira, enlaira, cabdella i descabdella.... És l’amo de tot. Ell fa i desfà al seu albir. Nosaltres sempre a recer, sempre amatents... i l’aire sempre fidel, sempre amic, malgrat que no ho sembli.

Un bell poema, Núria. Quants de records m’ha desvetllat, de debò.

Raül

Que ens atura i trontolla com el passerell i la cadernera
quines imatges mes boniques les d’aquest poema, sentir la força
del vent i poder ficar-se a recer.
Salutacions
J

que ens fa estremir, entre records dolços i sensacions a flor de pell

ets una de les meves mestres núria, ja ho saps ;-)
un petonàs, gran, gran !! ;-)