Cicatriu

"Nostàlgia entalada", m'ha encantat. M'agrada el que escrius.

Trobar aquest poema teu ha estat com fer girar el bombo i sortir el poema premiat, el teu!. Perquè en quatre mots ben acompanyats aconsegueixes transmetre uns sentiments i emocions que es perceben que brollen de dins del teu cor. Jo tinc un poema, Oh Mare!, que vaig publicar quan feia poc que l'havia perdut per sempre més. Espero que, com jo, aconsegueixis trobar la pau i la conformitat....Nil.

... pel comentari, Aleix. De fet no em refereixo a la primavera, sinó a l'estat actual del clima que ens duu cap a un incert futur del qual se'n filosofa però qui ho ha de fer no hi posa remei ( vaja, els de sempre, és clar ). Abraçades!


Sergi

... un gran i fabulosament escrit fil del que jo entenc com a nostàlgia desesperada, de la qual broten, a vegades, l'apatia i la depressió. Però cal ser positiu, sempre. I tantes vegades m'ho he dit a mi mateix... sí, quan t'oprimeix el desamor i vols cridar i no pots, ets dins el pou. Però quan en sortim brota la llum nova que redreça cap a la benaurança i guarim.


Sergi

Oh, Aleix! Quin poema més tendre i dolorós alhora! Tant de bo puguis anar acariciant aquesta cicatriu, física o emocional, a poc a poc, amb menys dolor.
Entenc que aquest meravellós poema neix de molt endins.

Se m'encongeix el cor en llegir-lo. M'agradaria saber que tu estàs bé.
Una càlida abraçada.
Núria

Tota ferida deixa cicatriu que ens parla que en algun moment hem estat vius.
Una abraçada.
MariaM

Fa mal llegir el teu poema i suposo que això és bo perquè vol dir que has aconseguit transmetre el que volies. Veig als comentaris que alguns hi volen trobar esperança, canvi a millor... Però aquesta no es la sensació que en trec, em quedo amb les darreres paraules: "tremolant de fred, de por i nostàlgia entelada".

Intens i profund talment com una cicatriu. Tot i que les cicatrius també evolucionen, primer més gruixudes, més morades, després més fines, més blanques... M'ha agradat molt. Una abraçada :)

Un poema dolorós al voltant d’una cicatriu, que sembla feta de pèrdua. Malgrat el poema sigui dur, té una musicalitat que el fa tendre, com si acaronés la ferida, ja cicatritzant. Un poema que arriba a les cicatrius que cada u portem.
Abraçada.

Bona nit, Aleix de Ferrater: Gràcies per la teua visita i el teu amable comentari al meu poema "Les semifuses (Composició)", on em dones la teua bona opinió. M'alegre que t'haja agradat.
Saluts i una forta abraçada.

Una cicatriu sempre és el resultat d'un trauma. La poesia sembla que parli d'unes il·lusions que s'han vist estroncades, potser de manera definitiva.
Una bona imatge la de l'edat blava. Em fa recordar l'últim vers que va escriure Machado: "Estos dias azules y este sol de la infancia..." Una poesia on es barreja el dol, la nostàlgia i el sentiment d'oportunitats que s'han perdut, potser per sempre.

Amb les paraules acarones aquesta cicatriu i la persona que la vesteix. Un poema dolorós i bell. Me'l guardo.

Qualifico el poema de críptic no en el sentit pejoratiu del mot, sinó perquè obre un ventall d'interpretacions. Em costa de descobrir què s'amaga darrere del que descrius, un accident, una mort provocada, un suïcidi? M'ha deixat una mica intrigat, però això no treu cap mèrit a un text de confecció acurada en les paraules, dels que a mi m'agraden. Bona feina, Aleix!

No és fàcil enfrontar-se a una cicatriu, conèixer allò que la va causar i seguir endavant. Com dius, no és només retirar la mortalla. Un poema molt profund.
M'alegra retrobar-te Aleix.
Salutacions,
Marnusa

... també em commou quan veig que el sentit del què escric arriba! Els teus comentaris els valoro molt. Gràcies!
Amb total cordialitat

Oh! M'ha admirat com descrius aquesta cicatriu. Amb una nostàlgia que m'ha fet tremolar els peus. Senzillament tendra i elegant.
Enhorabona, Aleix. Ets molt enginyós.
Ah! Sí. Espere que et vaja bé. Des de fa molt de temps que no m'has llegit molt. Bo... que espere que em llegeixes l'últim poema o millor dir l'última composició de poemes titulada "Les semifuses", quan pugues. Gràcies, amic Aleix. Ja em donaràs la teua opinió.
Salutacions i una forta abraçada.
PERLA DE VELLUT

Admiro, envejo de bona ràbia quan gent com tu, estimat Aleix, podeu crear aquestes sensacions tant profundes, amb senzilles paraules els sentiments profunds que tots tenim dintre nostre. Una abraçada.

M'ha commogut!
Amb total cordialitat