BREVÍSSIMS

Col•leccionista obsessiu

Cada nit cobria una part del seu cos amb sorra d’alguna platja del món. Aquella nit, rodejat dels milers de petits flascons, visqué l’última catarsi, al quedar-se cobert pel producte de la seva obsessió, a causa d’un insignificant terratrèmol.


Amor de periquitos

En Pamplines i la Lluna és “bequeixen” i és fan petons de cargolet. A la Lluna no li importa que ell estigui malaltís. La mestressa no ho pot suportar i treu la reixeta. “Carpe Diem” diu.
Ara estan sempre juntets.


Negra nit

Cada nit, rere els porticons, espiava els seus moviments felins per la barana del terrat; ella ho sabia i s’excitava provocant-lo. Un dijous sense lluna no la pogué veure . Avui un gat negre és passeja tranquil pel terrat.


La pilota!

Decidida entrà al llac per agafar la pilota del nen , caigué d’una relliscada i el vestit li quedà pres als pits, al ventre i als malucs; en sortí tothom aplaudí. Encara no sap si per agosarada o per escultural.


Des de la foscor

Tot escoltant “Tristesa,” de Chopin ,li lliscaren llàgrimes d’enyor. Aquell temps, en que els colors es reflectien als seus ulls, havien quedat molt llunyans.


Què no faria una mare!

Cada dia donava pa als coloms, i quan un era a prop …colom a la bossa! Aquell migdia faria brou de colomí. La gana dels fills l’havia fet espavilar.


El senyoret i la minyona

Anant amunt i avall, la minyona lluïa el tipet amb l’uniforme tan ajustat. El senyoret, així l’anomenava , se la menjava amb la mirada. Ella l’esperava cada nit, però ell només somiava amb el seu amant disfressat de minyona.


La núvia de Dràcula

Cada nit jeia nua al jardí, per prendre banys de lluna; la seva pell era d’un blanc translúcid.
De dia es cobria tot el cos; li deien la núvia del Dràcula.
La seva estranya malaltia, heliofòbia, havia creat el misteri.


..................................................