...tu només pots dir-m'ho tot, tu només pots fer-me somniar... i viure!



M'encanta! Perfecte per despertat els sentits en plena època d'exàmens. Feia temps que no et llegia i ara m'empenediexo! Procuraré fer-ho més sovint d'ara en endavant.


De la Terra de l'Ebre;
Ningú-

t'amagues?


Enyor,
Ningú-

m'encanta... molt, molt.

Ningú-

... i jo també tinc por.
I aquest relat m'ha agradat molt.
I suposo que m'agrada perquè jo també en tinc de por, i tot això que dius també ho sento jo.

I m'ha fet pensar en la por, llegir-ho.

Que dir-te, ens podries haver obsequiat amb algun relat millor, que en tens molts de millors!

És que aquest, per a mi, és massa dolç... He, he.




"...però considero que no val la pena, ningú vindria"

... pel que fa a això, no sé com prendre-m'ho.




Espero que no triguis tant per penjar el pròxim...

Vagi bé!


Ningú-

Senzillesa i veritat...
Molt en molt poc, és cert, i tant dur...

Encantat d'haver-te descobert.

Ningú-

És difícil avançar quan quelcom et lliga les cames... maleits records! diràs.
Molt bonic, i el del concurs?

Ningú.

T'hi has fixa't? Amb aquest relat deixes de ser una nina. He, he.
Vagi bé i... aquest també m'agrada molt (i a tu?)

Molta sort! I decideix-te.

Ningú-

... i mai serem allò que un dia vam voler; per què?
M'agrada molt el teu poema! Que se n'ha fet de tots nosaltres? Aquest poema és un exemple de realitat...
Molta sort!

Ningú-

... encara que no en siguem conscients.
M'agrada molt el teu poema, quatre coses capgirades, suficients per capgirar-me a mi mateix.
M'agrada molt el teu poema (i m'ha fet molta gràcia l'últim vers.)

Ningú-

M'encanta! Aquest relat m'encanta!
No sé perquè, potser perquè moments així pugui haver-los arribat a sentir... mai serem capaços, en el camp dels sentiments, de dominar-nos.
M'encanta! M'encanta!

Ningú-

Desperta i pensa... pot ser és hora que despertèm i pensem... M'ha agradat molt el teu poema. Tenia ganes de llegir alguna cosa així.

Gràcies.

Ningú-

Hola, sóc en Ningú, encara que em sembla que no sóc aquell "ningú" al que escrius...
El teu relat m'ha cridat l'atenció, sense tenir en compte que el meu alies sigui el de Ningú. El que em diu "Clica'm!", "Llegeix-me" és l'antítesi del títol: "Estimat ningú"... Com podem estimar a aquell que no és ningú? Avui dia la societat, almenys la formada per les persones que, d'una manera o altra, conec, es caracteritza pel seu escepticisme, per la seva desconfiança en vers els altres. Ens costa confiar, i més estimar... aquell a qui estimem ho ha de ser tot, com podem estimar algú que no és ningú?
Pel que fa al relat també m'ha agradat molt. Sóc una persona a qui no li agrada parlar dels seus problemes (Sento que es carregar-los-hi a algú altre) tot i això, la visió de l'altra cara de la moneda m'ha fet pensar i qüestionar-me, de nou, antics dubtes: Perquè? Perquè aquelles coses que són nostres no les podem arreglar nosaltres mateixos? Som incapaços? Si som nosaltres els que millor coneixem la situació, com pots ser que terceres persones coneguin la millor solució? Experìència? En alguns casos és possible, però mai és el mateix... No sé, són moltes coses que em fan dubtar, que em fan trencar-me el cap una i altra vegada sense obtenir resposta per fer-ho... No sé, potser tu em sabies resoldre el dubte?
Pel que fa al teu problema (real o fictici... he de dir que crec que la literatura és el mitjà per expressar els nostres problemes, sentiments... i que sempre hi ha un rerefons autobiogràfic, algun pessic de realitat... altre tema a pensar!) fes que el teu ningú tregui en tu tota la merda, que segur que també en té (mai ve de més un consell!).
Moltes gràcies per aquestes línies que m'han fet pensar tant!

Ningú-

Hola.
En primer lloc, dir-te que m'ha encantat el teu poema, és genial. He, he. Com dirien per aquí, m'ha "enimorat".
El cas, però, és que l'he trobat fruit de la cerca de poemes que exalcin la llengua catalana en aquest web. El fet que em porta a buscar-los és ben simple: al meu poble s'ha creat una associació en defensa de la llengua i la cultura catalana. Ara, hem decidit, i degut a l'arribada de reis, repartir una sèrie de regals que continguin poemes com els teus. Per això et pregunto si em deixaries ficar el teu poema en un d'aquests regals. Agraïria molt que em donessis una resposta, i quan més aviat millor. He,he.
Pots dir-me alguna cosa a: [email protected]

Moltes gràcies.

Ningú-

...glaçat, sense paraules.... Uau! Quin final! No sé que dir...