Comptaré fins a mil

I m'alegro molt de fer-ho...
Feia molt, molt de temps que no passava per RC, però el teu comentari m'hi ha fet tornar. I mira, enllaçant, enllaçant... no sé com he fet cap aquí!
Seguiré llegint-te, m'ha agradat molt aquest escrit.
I, a l'igual que tu, escriure és el meu tranquil·litzant.

Ens veiem dilluns!

Un petó des de la Ribera.

...tu només pots dir-m'ho tot, tu només pots fer-me somniar... i viure!



M'encanta! Perfecte per despertat els sentits en plena època d'exàmens. Feia temps que no et llegia i ara m'empenediexo! Procuraré fer-ho més sovint d'ara en endavant.


De la Terra de l'Ebre;
Ningú-

No se'm podía haver ocorregut un títol millor. Ostres, m'ha fet por i tot el que hi he llegit. Tot hi així m'agrada. Transmets força vital i un món interior molt gran, on tú t'imposes les teves normes i els teus propis límits. M'equivoco?

Si, hi ha múltiples vegades que s'ha d'ignorar allò que ens crida. Hi trobo certa perillositat en el que escrius, però potser és necessària. És ben cert que t'has de riure de certes coses, encara que en d'altres t'hi pots implicar, aquestes últimes molt interiors. La gent important és més important del que sembla, per això hem d'apendre que el seu poder també és nostre i, encara que diferent, tots formem part del joc. És com allò que es sap des de quan ets petit: hi ha bons i dolents. La ciència és important. El joc pot ser afanyós, però a la vegada que veritable.


Sergi