Cercador


Llista categories

Callin, doncs, la veu i la consciència

Un relat de: Ningú-

Potser aquest calfred que em recorre l'esquena,
No sigui més que un rampell d'autocompasió.

Potser que em quedi absort mirant la pedra nua,
No sigui més que la manifestació de la soledat.

Potser aquest canvi que em regira l'estómac,
No sigui més que una supèrflua il·lusió.

Potser aquest sentiment de vida efímera,
No sigui el que necessitava per obrir els ulls
I continuï vivint en aquest engany de món,
Descobrint que cada sentiment és una nova decepció.

Potser aquestes ganes que tinc de cridar,
Quedin sufocades per la raó, que les calli.

Potser que esperi una resposta teva,
Despertarà de nou el sentiment de tristor.

Comentaris

Afegir comentari
  • Gràcies[Ofensiu]
    El follet de la son | 20-12-2006

    Hola ningú. Primer de tot agraïr-te el comentari que m'has adreçat al meu poema. M'ha fet sentir molt bé, com un gripau inflat d'orgull.
    Pel que fa al teu text, és d'una tensió altíssima, les teves paraules van més enllà dels mers i previsibles tòpics i denoten fusta de poeta autèntica. Només et retrauria alguns aspectes de forma, penso que hi ha comes que no hauries de posar i, per altra banda, que et fas una mica d'embolic amb la partícula potser, que en alguns casos hauria d'ésser "pot ser".
    Afortunadament, són aquestes minúcies que tenen fàcil sol·lució.
    Endavant!

  • ...[Ofensiu]
    indefinida | 19-12-2006 | Valoració: 10

    No tots el sentiments són decepcions...
    El poema, però, m'agrada molt, saps descriure el que sents.

    Petons

l´Autor

Foto de perfil de Ningú-

Ningú-

56 Relats

61 Comentaris

50887 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Afegir a preferits
Biografia:
[Cinquanta relats, biografia nova...]

Ja en tinc divuit, d'això ja en fa uns dies llargs.
Tot i el canvi d'edat continuo vivint a Móra d'Ebre i dient-me de la mateixa manera, Adrià.
Continuo escrivint, i espero continuar fent-ho, per molt que pugui pesar a alguns...

Podria sintetitzar divuit anys, però no val la pena.

De la vora del riu,

Moltes gràcies.

Ningú-

"La lluna,
inerta i llunyana,
res més que el reflex del sol...
una llàgrima de l'Univers."


lafoscordelcolornegre@hotmail.com
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >