Callin, doncs, la veu i la consciència

Un relat de: Ningú-

Potser aquest calfred que em recorre l'esquena,
No sigui més que un rampell d'autocompasió.

Potser que em quedi absort mirant la pedra nua,
No sigui més que la manifestació de la soledat.

Potser aquest canvi que em regira l'estómac,
No sigui més que una supèrflua il·lusió.

Potser aquest sentiment de vida efímera,
No sigui el que necessitava per obrir els ulls
I continuï vivint en aquest engany de món,
Descobrint que cada sentiment és una nova decepció.

Potser aquestes ganes que tinc de cridar,
Quedin sufocades per la raó, que les calli.

Potser que esperi una resposta teva,
Despertarà de nou el sentiment de tristor.

Comentaris

  • Gràcies[Ofensiu]
    El follet de la son | 20-12-2006

    Hola ningú. Primer de tot agraïr-te el comentari que m'has adreçat al meu poema. M'ha fet sentir molt bé, com un gripau inflat d'orgull.
    Pel que fa al teu text, és d'una tensió altíssima, les teves paraules van més enllà dels mers i previsibles tòpics i denoten fusta de poeta autèntica. Només et retrauria alguns aspectes de forma, penso que hi ha comes que no hauries de posar i, per altra banda, que et fas una mica d'embolic amb la partícula potser, que en alguns casos hauria d'ésser "pot ser".
    Afortunadament, són aquestes minúcies que tenen fàcil sol·lució.
    Endavant!

  • indefinida | 19-12-2006 | Valoració: 10

    No tots el sentiments són decepcions...
    El poema, però, m'agrada molt, saps descriure el que sents.

    Petons

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ningú-

Ningú-

56 Relats

61 Comentaris

48422 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
[Cinquanta relats, biografia nova...]

Ja en tinc divuit, d'això ja en fa uns dies llargs.
Tot i el canvi d'edat continuo vivint a Móra d'Ebre i dient-me de la mateixa manera, Adrià.
Continuo escrivint, i espero continuar fent-ho, per molt que pugui pesar a alguns...

Podria sintetitzar divuit anys, però no val la pena.

De la vora del riu,

Moltes gràcies.

Ningú-

"La lluna,
inerta i llunyana,
res més que el reflex del sol...
una llàgrima de l'Univers."


lafoscordelcolornegre@hotmail.com