Camino embadalida...

Un relat de: ÀnGeLs

Camino embadalida, mirant el meu voltant, sense fixar-me per on vaig ni quin rumb segueixo.
De sobte, ensopego amb una pedra, caic i rodolo per un barranc. En aquell instant, apareixen a la meva ment tot un seguit d'imatges relacionades amb fets transcorreguts al llarg de la meva vida i, alhora, sento com vaig caient sense poder-me aturar.
Voldria cridar perquè algú em sentís i m'ajudés, però considero que no val la pena, ningú vindria. Però és llavors quan me n'adono que he parat de rodolar. Com és això? Doncs, tinc un braç aguantant-me des de dalt, impedint que caigui. És el teu braç.
Ni tan sols m'ha calgut cridar-te perquè sabessis que estava en perill i necessitava el teu ajut. Has aparegut al moment precís, com els herois de les pel·lícules.
I és que per molt que estigui patint, tu sempre m'allargues la teva mà, la teva espatlla per poder plorar o directament em perdo entre les teves abraçades. Tant et fa els obstacles que hagis d'esquivar, els passaràs tots i cadascun només per estar al meu costat.
D'aquesta manera, per molt que m'entesti a aferrar-me a la foscor, tu sempre em fas tornar a veure la llum. Tens en tot moment paraules per fer-me revifar, per passar el meu ensopiment, dibuixar-me un somrís a la cara i, sobretot, ensenyar-me alguna cosa nova.

Comentaris

  • Tots tenim...[Ofensiu]
    Kyra | 28-08-2007 | Valoració: 10

    ... el nostre propi heroi que, tot i no tenir superpoders, és capaç de dur a terme la més difícil de les gestes: fer-nos somriure quan el món és gris.

    No deixis d'escriure, m'agradaria seguir llegint els teus relats.

    Records des de la vora del riu.

    Kyra

  • Telepatia[Ofensiu]
    Orawa | 28-08-2007

    Telepatia, això sembla necessari a vegades per entendre una persona, per comprendre els seus patiments, les seves pors i esperances... Per això, el simpe fet de trobar algú que t'entengui i t'escolti és un cop de sort. Conserva-ho!


    PD: bon relat!
    PD2: amb telepatia normal n'hi ha més que suficient! no cal telepatia al quadrat i al cub!

  • La llarga espera...[Ofensiu]
    Ningú- | 27-08-2007

    Que dir-te, ens podries haver obsequiat amb algun relat millor, que en tens molts de millors!

    És que aquest, per a mi, és massa dolç... He, he.




    "...però considero que no val la pena, ningú vindria"

    ... pel que fa a això, no sé com prendre-m'ho.




    Espero que no triguis tant per penjar el pròxim...

    Vagi bé!


    Ningú-

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

ÀnGeLs

15 Relats

37 Comentaris

17456 Lectures

Valoració de l'autor: 9.26

Biografia:
Sóc de sang ben catalana, sóc de la Terra de l'Ebre.
Llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques per la Universitat Pompeu Fabra.

Lletraferida des de sempre i aficionada a l'hora d'escriure, una manera de poder expressar el que sento i no dic.