Objectiu aconseguit sense haver-s'ho proposat

Un relat de: ÀnGeLs

Sentir el despertador. Aturar-lo. Fer mitja volta. Veure que és tard. Llevar-me corrents. Esmorzar. Vestir-me. Agafar la bossa. Baixar les escales. Recórrer el carrer. Creuar-me amb el noi de la moto que també va a treballar. Sentir l'olor a pa de la fleca. Arribar a la parada del bus. Veure passar els mateixos cotxes de cada dia. Pujar a l'autobús. Seure al lloc habitual. Pensar en la feinada que m'espera. Arribar a la feina. Començar a fer i rebre trucades. Traginar amunt i avall. Dinar en pocs minuts. Continuar amb les trucades i la paperassa. Sortir de la feina. Tornar a agafar el bus. Tornar a seure al mateix seient. Arribar al destí. Creuar-me amb la gent amb la que em creuo tots els dies. Obrir la porta de casa. Pujar les escales. Deixar la bossa. Dutxar-me. Sopar. Evadir-me una estoneta tot escoltant música. Caure rendida al llit. No despertar-me fins...
Sentir el despertador. Aturar-lo. Fer mitja volta. Veure que és tard. Llevar-me corrents. Esmorzar. Vestir-me. Agafar la bossa. Baixar les escales. Recórrer el carrer. Creuar-me amb el noi de la moto que també va a treballar. Sentir l'olor a pa de la fleca. Arribar a la parada del bus. Veure passar els mateixos cotxes de cada dia. Pujar a l'autobús. Seure al lloc habitual. Pensar en la feinada que m'espera. Arribar a la feina. Començar a fer i rebre trucades. Traginar amunt i avall. Dinar en pocs minuts. Continuar amb les trucades i la paperassa. Sortir de la feina. Tornar a agafar el bus. Tornar a seure al mateix seient. Arribar al destí. Creuar-me amb la gent amb la que em creuo tots els dies. Obrir la porta de casa. Pujar les escales. Deixar la bossa. Dutxar-me. Sopar. Evadir-me una estoneta tot escoltant música. Caure rendida al llit. No despertar-me fins...
Que em desperto de cop. Em llevo al moment. Esmorzo. Em vesteixo. Agafo la bossa. Baixo les escales. Recorro el carrer. No em creuo amb el noi de la moto i penso: "On deu ser? Estarà malalt...". No sento l'olor a pa: "Què passarà? Deuen fer festa...". Arribo a la parada del bus. No veig passar els cotxes: "Que no passen? Serà aviat...". Per molt que espero, l'autobús no ve: "Però què passa avui? Ja ho sé! Avui deu ser festa!". Doncs, me'n torno a casa, avui tinc tot el dia per mi. Però, de camí sento un soroll: "Què és? Oh no! El despertador!". I llavors què? Aturar-lo. Fer mitja volta. Veure que és tard. Llevar-me corrent. Esmorzar. Vestir-me. Agafar la bossa. Baixar les escales. Recórrer el carrer. Creuar-me amb el noi de la moto que també va a treballar. Sentir l'olor a pa de la fleca. Arribar a la parada del bus. Veure passar els mateixos cotxes de cada dia. Pujar a l'autobús. Seure al lloc habitual. Pensar... Per què cada dia la mateixa rutina? Per què no puc tenir un dia per mi? Per què he de dedicar tots els dies de la meva vida a treballar? No podia haver estat de debò i no un somni? Quan podré tornar a passar un dia amb els meus amics? Com seré capaç d'aguantar aquest ritme? Doncs, no ho sé! Són tot un seguit de preguntes que em qüestiono dia a dia, en algun petit moment que trobo.
Heu vist que ni tan sols em queda temps per pensar; però el pitjor de tot, és que no trobo resposta a cap d'aquestes preguntes. La feina m'absorbeix, no tinc ni un minut per mi mateixa, cauré malalta... Llavors sí que tindria temps, però crec que aquesta no és la solució. Quina és, doncs? Canviar de feina? Au va! On trobo jo ara una altra feina? Sí, sóc jove, tinc estudis, però prou que em va costar trobar-ne una com per ara deixar-la i posar-me a buscar-ne una altra! D'altra banda, no puc seguir amb aquest ritme o acabaré malament... El primer pas que donaré serà prendre'm un dia de festa i, en part, no per voluntat pròpia sinó perquè he pujat a l'autobús, me posat a pensar en tot això i, en adonar-me, he acabat al final del trajecte, força lluny de la feina i de casa. Així que, avui em quedaré aquí, trucaré al cap dient que no em trobo bé i reflexionaré sobre què fer.
En fi, sense haver-ho buscat, he aconseguit un dia de festa!

Comentaris

  • Ningú- | 02-04-2007 | Valoració: 9

    T'hi has fixa't? Amb aquest relat deixes de ser una nina. He, he.
    Vagi bé i... aquest també m'agrada molt (i a tu?)

    Molta sort! I decideix-te.

    Ningú-

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

ÀnGeLs

15 Relats

37 Comentaris

17456 Lectures

Valoració de l'autor: 9.26

Biografia:
Sóc de sang ben catalana, sóc de la Terra de l'Ebre.
Llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques per la Universitat Pompeu Fabra.

Lletraferida des de sempre i aficionada a l'hora d'escriure, una manera de poder expressar el que sento i no dic.