Relat d'entretemps.

Un relat de: Ningú-

En arribar a casa he deixat la bossa sobre la taula del menjador i ara em fa mandra haver d'anar-hi i haver de buscar-hi dins per veure si hi trobo, cosa que dubto, aquests papers que l'Àngels diu que m'ha donat al migdia però que jo no recordo haver agafat. Seria una llàstima que s'haguessin perdut, les seves primeres redaccions, en paper blau marí, on les històries que explica són potser més bones que les que escriu ara, car abans imaginava més. Sí que sé que me'ls ha ensenyat aquests papers, fins i tot recordo haver llegit alguna coseta abans que, cridant, exclamés: No! Que em fa vergonya que ho miris aquí! I me'ls hagués pres de la mà. Jo diria que des d'aleshores no me'ls ha tornat. Però ara m'ha trucat dient que no llegeixi Clara nit, que ella ha trobat el darrer full on acaba la història i que si la comencés no podria acabar-la, i que en llegís una altra en lloc d'aquesta, però jo no recordo haver agafat els papers... M'aixeco, al final, empès per la culpa, en part, i em dirigeixo al menjador, però allà no hi és la bossa. Que n'he fet de la bossa?
Penso, penso... en sortir de classe la duia, evidentment, perquè de dins n'he tret el paraigües quan ha començat a ploure, encara que per culpa del vent he acabat xopet de dalt a baix tot i dur-lo. La carpeta, hi és, però la bossa no... no pot ser que l'hagi perduda. El paraigües també hi és, el veig obert al celobert, on s'eixuga. I la bossa? Que n'hauré fet de la bossa... Trucaré a l'Àngels i li diré que no les trobo les seves redaccions, però em matarà... Si jo ja li he dit que millor en féssim copies, però res, els originals, al final, dins la bossa, diu ella, però jo no trobo res. No els hauré tocat o alguna cosa... no sé on són els papers.
A la cuina tampoc, res, és deserta. Ni bossa, ni papers... ni taula, on és la taula? No hi és la taula de la cuina, però les coses que hi havia a sobre sí que hi són, però sobre el terra on abans hi havia la taula, ben col·locades, com si la taula no hi hagués estat mai: la fruitera, la gerra d'aigua, aquella cosa feta de pinces on es fiquen els tovallons i que no sé com es diu... Em frego els ulls, una mica parat, per la sobtada desaparició de la taula; Jo hi he dinat moltes vegades, no pot ser que no hi sigui. Em trec les mans de sobre els ulls i hi és, no l'he perduda, la taula, serà que m'he grillat... Torno al menjador, i tot com abans: carpeta sobre la taula, el paraigües obert al celobert, però res de bossa, i tampoc de papers... em frego els ulls a veure sí passa com abans, però res. Un cop m'he tret les mans els papers i la bossa desapareguts encara...

Comentaris

  • Ohhh! Què bonic![Ofensiu]
    ÀnGeLs | 02-09-2007

    Moltes gràcies per dedicar-me un relat!
    Això no ocorre cada dia!
    I bé, quant al relat en sí... és un d'aquells relats estranys tan típics de tu, que la gran majoria de gent no entén i que tu no vols explicar-nos sobre què van o d'on han sortit. Però ets així, sí, estrany i no hi podem fer més.
    Gràcies de nou!
    Fins aviat! (Que com has dit, retorno al poble)

  • Perduts...[Ofensiu]
    Orawa | 02-09-2007

    Serà que l'Àngels potser no vol que existeixin els seus orígens literaris? Serà que han desaparegut com si ella ho hagués desitjat des del fons de la seva ànima? No ho sé... No obstant, no els busquis, els papers, ja sortiran quan no tinguin por.

    M'agrada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ningú-

Ningú-

56 Relats

61 Comentaris

48401 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
[Cinquanta relats, biografia nova...]

Ja en tinc divuit, d'això ja en fa uns dies llargs.
Tot i el canvi d'edat continuo vivint a Móra d'Ebre i dient-me de la mateixa manera, Adrià.
Continuo escrivint, i espero continuar fent-ho, per molt que pugui pesar a alguns...

Podria sintetitzar divuit anys, però no val la pena.

De la vora del riu,

Moltes gràcies.

Ningú-

"La lluna,
inerta i llunyana,
res més que el reflex del sol...
una llàgrima de l'Univers."


lafoscordelcolornegre@hotmail.com