A la fi, m'enxampen!

Un relat de: ÀnGeLs

Em sento observada. Sé que sóc perseguida. Noto una estranya presència. Però estic més que sola al carrer. Defujo cap a casa. Necessito sentir-me acompanyada. Continuo sabent que em segueixen. I ho fan per fer-me mal. Arrenco a córrer amb totes les meves forces. Cada cop els sento més propers. Entro a casa ràpidament. Demano ajut. La casa és buida. Em llenço a sobre el llit. Esclato a plorar i... a la fi, m'enxampen! Maleïts records!!!
Estic més que farta d'aquesta persecució, desitjo amb totes les meves forces que marxeu ben lluny i us oblideu de mi. Què he fet per pagar això? Tan malament em porto? No aconsegueixo desfer-me de vosaltres, esteu allà on vaig!
Qualsevol cosa fa que aparegueu, des d'un gest fins a la pluja, tot passant per les fotografies, és clar. Quan fa uns dies que he assumit alguns fets, pam! No em deixeu pas sola, sempre fent-me companyia, però una companyia molt ingrata.
És estrany com canvia tot en tan poc temps: noves cares, nous ambients, noves alternatives, nous pensaments... però i tot el que existia abans on és ara? Sí, són els meus persecutors: els records.

Comentaris

  • Príncep Blau[Ofensiu]
    RogeR | 04-05-2007 | Valoració: 8

    Aquí està el príncep blau a sobre del seu caball blanc (la caputxeta roja es casà amb el príncep blau i varen tenir un fill lila xDD)

    El text, com bé saps m'agrada moltíssim, des del primer moment que m'agrada. La nota és perque tinc a les mans un text teu que el supera moltissim, ara que poder és per sentiment... no ho se. Segueix escribint, encara no he llegit cap text teu que no m'hagi impressionat, i com bé saps ara t'imito i ho intento jo, encara que no vulguis comparar un sopar meu amb un del Ferran Adrià... -.-''

    Els records... algun dia quan siguis velleta, recordaràs tot el que ara vols oblidar i et farà feliç, t'ho ben juro, Neneta! I ja saps, quan comencis a recordar coses com les d'aquest text que t'hagin de fer caure al pou de les llàgrimes perdudes, recorda també que aqui tens un castell en el qual se't serviràn toballoles per eixugar-te. Molts petons!

    I siusplau, no deixis d'escriure!

  • enxampat[Ofensiu]
    Ningú- | 04-05-2007

    És difícil avançar quan quelcom et lliga les cames... maleits records! diràs.
    Molt bonic, i el del concurs?

    Ningú.

  • Yuna | 04-05-2007 | Valoració: 10

    Els records hi seràn sempre, tant els bons com els dolents.. malauradament !!

    M'ha agradat veure que no nomes jo, hi convisc amb ells..

    Txell

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

ÀnGeLs

15 Relats

37 Comentaris

17222 Lectures

Valoració de l'autor: 9.26

Biografia:
Sóc de sang ben catalana, sóc de la Terra de l'Ebre.
Llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques per la Universitat Pompeu Fabra.

Lletraferida des de sempre i aficionada a l'hora d'escriure, una manera de poder expressar el que sento i no dic.