A mi ara mateix me faria molta falta un llibre com aquest... però amb instruccions, que si faig el que vull, no sé com però sempre la cago...

Doncs benvinguda a relatsencatala, t'aniré llegint, que m'ha agradat el relat!

M'he llegit els teus relats i m'han agradat molt!

Jo també somiava amb això dels prínceps blaus, ara n'he trobat un de marró, però a mi ja me va bé! I tot i que els Sopa diguin que mai els trobarem, els prínceps blaus, em nego a creure'ls!


(Semblo una immadura... ai... l'amor!)

Bon tema! Te seguiré llegint!

Hola! No te coneixia, però m'he llegit algun dels teus textos i els trobo interessants, expliques bé totes aquestes coses que semblen estranyes i no aptes per la gent corrent.

M'agrada! I t'afegeixo als preferits!

Te seguiré llegint!

Jo dic que amb el licor i aquest poema sí que ho tens tot.

Molta sort en tot, bolet!

Saps què? M'encanta la paraula "bolet"!

Suposo que el comentari arriba una mica tard... que Sant Valentí va passar fa temps i tot això, però bé, que hi farem!

Jo no el celebro, trobo que és una festa americana i m'espero Sant Jordi, que sí que me veig obligada a comprar un llibre i rebo una rosa (que és realment molt injust, però d'això ja en parlarem en una altra ocasió), i els catorzes de febrer dels anys que no tenia parella no m'entristia ni res d'això, perquè com t'he dit, Sant Valentí el considero tan dels Estats Units com la guerra de l'Iraq i totes estes tonteries que fa misterBush i companyia...

No te conec, però ara miraré altres relats teus, i fins aviat, espero!

No te coneixia, però el primer que m'ha cridat l'atenció és que siguis de la Ribera d'Ebre (jo també ho sóc), i després m'he llegit el relat i m'ha fet molta gràcia!

M'aniré llegint els altres, i te poso a la llista dels meus preferits!

Fins aviat!

Fa temps vaig llegir el text, i en una llibreteta que porto sempre damunt vaig anotar-hi tot això, i la veritat és que alguns m'han sortit (la majoria no, però). El que importa és que m'ho he passat molt bé intentant-ho, i encara hi ha dies d'avorriment que trec la llibreteta i ho intento. Tot i que, per exemple, el de Blair no me surt de cap manera, sempre arribo a coses sense sentit...

Tan és, moltes felicitats i que sàpiguis que t'aniré llegint!

M'he llegit el teu relat, i després n'he llegit d'altres una mica per sobre, però he vist que tens una xanxi i una germana, i també un osset de peluix. I primer te volia dir que això de fingir... per desgràcia ens passa a molts, i segon: que són aquestes persones la sal de la vida, és gràcies a la gent que estimem i que ens estimem que tenim ganes de seguir endavant... i després, la mort. Però d'aquí molt, que encara ets molt jove.

Ànims, noia!

"Seria magnífic poder morir quan som completament feliços."


Quina frase més bonica. A mi m'encanta el que diu Faust just abans de morir:

""Detura't, bell instant que em fas feliç!"
No és possible que el rastre dels meus dies
es desfaci en cons. Sols de pensar
en aquest goig tan alt, ara gaudeixo
de l'instant més feliç de ma existència!"


És increible.


Benvingut, relataire!

M'heu convençut. Me quedo.
Una abraçada!

marialluisa

No en sé molt, de poesia, però m'ha entristit, aquesta.

Sento no poder-te dir res més que això sobre el poema, però el que volia dir-te era gràcies, sóc la noia que volia marxar de relatsencatala, i avui he vist moltíssims comentaris al meu últim escrit, i un de teu en cada un dels anteriors. I també he descobert que molta gent havia llegit els altres textos, sense haver-los comentat, tampoc passa res, jo llegeixo molt i aquest és el meu primer comentari, ho reconec.

Això, que entre tots m'heu animat i continuaré per aquí, una vegada més, moltes gràcies!