Desgraciats

Un relat de: marialluisa

Què s'ha de fer quan veus que una persona s'està convertint en una desgraciada per tota la vida? Que s'està cavant la tomba, que ella ho sap, i ho fa igualment?

I si fa temps que està empresonada i ara t'ho diu, et diu que és una desgraciada però que no farà res per canviar-ho?


Què se fa, en aquests casos?



Jo, que sóc una persona que m'implico poc en les coses (suposo que és una manera de protegir-me de tot), una persona que m'importa bastant (tenint en compte que a la llista de persones que m'importent bastant hi ha menys de cinc noms); una d'aquestes persones, ara fa un moment, m'acaba de dir això, que ja porta anys esclavitzada, i que s'hi passarà la resta de la vida. I jo no puc donar-li suport, perquè sé que és cert, però tampoc vull generar més problemes, i parlar malament de l'altra persona (la culpable de la seua desgràcia) potser no seria bo del tot.


Ara estic pensant si la culpa és dels dos o només d'aquesta segona persona (diguem-li Y, i a la persona que s'està desgraciant X). El problema és que si X s'allibera, tant X com Y seran desgraciats… crec.



Tant se val, acabo de veure que jo tampoc aguanto a Y (sí, l'acabo de veure un instant i me n'he adonat), però faré com X, l'aguantaré i seré una desgraciada, però no la resta de la meua vida, només uns anys més.


Com heu intuit parlo dels meus pares (sóc molt dolenta intentant escriure en clau), i un divorci (que no és viable, perquè alguna vegada els ho he suggerit i ho han trobat un disbarat) no els afavoriria a cap dels dos. Perquè el meu pare se quedaria sense casa i la meua mare no treballa. Ai, els diners! Els diners i el que diran els veins, que afecta molt també!


Doncs això, que no sé que fer perque el meu pare canviï de mentalitat o perquè la meua mare se reveli… i no els vull veure anant-se desgraciant la vida l'un a l'altre (i a mi de revot), però tampoc sé que fer…


(Aquest text és un crit desesperat d'ajuda, per ser més explícita).

Comentaris

  • Expliquen una historia...[Ofensiu]
    AVERROIS | 20-05-2008

    ...que un elefant quan era petit el van encadenar a una pica al terra de manera que no es podia escapar. Va estar dies i dies encadenat i ell intentava estirat fort per poder deslliurar-se. Van passar els mesos i al veure que no es podia escapar ja no ho va intentar més. Ara l'elefant té tres tonelades i encara està encadenat a la mateixa pica i a la mateixa cadena. Però no fa cap esforç per escapar-se encara que per ell seria tan senzill com apagar una espelma.
    O sigui que no es pot deixar mai de lluitar, sigui parlant o sigui intentant treures les cadenes que et fan desgraciat.

    Ja sé que no és cap solució clara al teu problema, però cada terra fa sa guerra i cada casa és un món.

    Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de marialluisa

marialluisa

20 Relats

36 Comentaris

17363 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46

Biografia:
Benvolguts súbdits, sóc la reina marialluisa.

I ara he aprés a parlar català per conèixer els vostres estranys costums, i després, poder escampar-los per la resta de l'Estat. Si és que sóc una reina infiltrada muajajaja!