Cercador
Desgraciats
Un relat de: marialluisaQuè s'ha de fer quan veus que una persona s'està convertint en una desgraciada per tota la vida? Que s'està cavant la tomba, que ella ho sap, i ho fa igualment?
I si fa temps que està empresonada i ara t'ho diu, et diu que és una desgraciada però que no farà res per canviar-ho?
Què se fa, en aquests casos?
Jo, que sóc una persona que m'implico poc en les coses (suposo que és una manera de protegir-me de tot), una persona que m'importa bastant (tenint en compte que a la llista de persones que m'importent bastant hi ha menys de cinc noms); una d'aquestes persones, ara fa un moment, m'acaba de dir això, que ja porta anys esclavitzada, i que s'hi passarà la resta de la vida. I jo no puc donar-li suport, perquè sé que és cert, però tampoc vull generar més problemes, i parlar malament de l'altra persona (la culpable de la seua desgràcia) potser no seria bo del tot.
Ara estic pensant si la culpa és dels dos o només d'aquesta segona persona (diguem-li Y, i a la persona que s'està desgraciant X). El problema és que si X s'allibera, tant X com Y seran desgraciats crec.
Tant se val, acabo de veure que jo tampoc aguanto a Y (sí, l'acabo de veure un instant i me n'he adonat), però faré com X, l'aguantaré i seré una desgraciada, però no la resta de la meua vida, només uns anys més.
Com heu intuit parlo dels meus pares (sóc molt dolenta intentant escriure en clau), i un divorci (que no és viable, perquè alguna vegada els ho he suggerit i ho han trobat un disbarat) no els afavoriria a cap dels dos. Perquè el meu pare se quedaria sense casa i la meua mare no treballa. Ai, els diners! Els diners i el que diran els veins, que afecta molt també!
Doncs això, que no sé que fer perque el meu pare canviï de mentalitat o perquè la meua mare se reveli i no els vull veure anant-se desgraciant la vida l'un a l'altre (i a mi de revot), però tampoc sé que fer
(Aquest text és un crit desesperat d'ajuda, per ser més explícita).
Comentaris
-
Expliquen una historia...[Ofensiu]AVERROIS | 20-05-2008
...que un elefant quan era petit el van encadenar a una pica al terra de manera que no es podia escapar. Va estar dies i dies encadenat i ell intentava estirat fort per poder deslliurar-se. Van passar els mesos i al veure que no es podia escapar ja no ho va intentar més. Ara l'elefant té tres tonelades i encara està encadenat a la mateixa pica i a la mateixa cadena. Però no fa cap esforç per escapar-se encara que per ell seria tan senzill com apagar una espelma.
O sigui que no es pot deixar mai de lluitar, sigui parlant o sigui intentant treures les cadenes que et fan desgraciat.
Ja sé que no és cap solució clara al teu problema, però cada terra fa sa guerra i cada casa és un món.
Una abraçada.
l´Autor
20 Relats
36 Comentaris
18206 Lectures
Valoració de l'autor: 9.46
Biografia:
Benvolguts súbdits, sóc la reina marialluisa.I ara he aprés a parlar català per conèixer els vostres estranys costums, i després, poder escampar-los per la resta de l'Estat. Si és que sóc una reina infiltrada muajajaja!
Últims relats de l'autor
- T'estimo
- :)
- Aquest matí
- De perquè no vull un nòvio que parli castellà
- Vaig al dentista amb ma mare (I).
- Avui és el meu sant
- M'encanta!
- Una història d'amor.
- Als meus avis o que faria sense l'olfacte
- Desgraciats
- Tot s'arreglarà...
- De com transportar un nadó en un autobús d'esclaus cap a Barcelona.
- El text que no va sobre res
- L'illa
- Un noi jove