Llum de sol

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

tan impregnat de sentiments tristos però, a la vegada, d'esperances transmeses per la llum del Sol. Tota una troballa, sí senyor! He de dir que "Xarrupes sense encís
els anhels de la vida." són el versos que més m'han cridat. Transmeten una sensació esfereïdora, d'algú que potser no té cap mena d'esperança, però que, com bé dius al final d'aquesta petita joia anomenada poema, potser la llum del sol l'hi pot tornar... o almenys això és el que crec entendre'n. una abraçada, m'ha agradat descobrir-te!

M'ha agradat molt! Un poema trist, que encomana el dolor i reobre, com una clivella, antigues ferides. Sort que deix intuir un bri d'esperança, i aquí m'hi aferro.
Una abraçada.

El dolor clou finestres difícils de tornar obrir. El cor segueix despert però no es refia tornar-se a lliurar de nou. El dolor és massa fort. En té prou "romans entre clivelles
d'un trist i obscur record"

No es pot viure a cegues i menys a cegues lliurar el cor.

Felicitats de tot cor

Joanalvol

el títol imantat!

i florir, si pots amb la llum del sol.

Sobreviure, lluitar, poder a tornar a somriure, capgirar el destí.

És bellíssim, Llibre!

gyps

Ei m'ha agradat molt el poema, no sóc massa d'aquest gènere però hi he arribat després que comentessis un dels meus relats, i per cert moltes gràcies, sempre és bo saber que de tant en tant em surt alguna cosa amb cara i ulls.
Doncs el que et deia que aquest poema m'ha agradat però a la vegada m'ha deixat una mica planxat, suposo que jo també passo per un moment baix i estic més sensible.

No en sé molt, de poesia, però m'ha entristit, aquesta.

Sento no poder-te dir res més que això sobre el poema, però el que volia dir-te era gràcies, sóc la noia que volia marxar de relatsencatala, i avui he vist moltíssims comentaris al meu últim escrit, i un de teu en cada un dels anteriors. I també he descobert que molta gent havia llegit els altres textos, sense haver-los comentat, tampoc passa res, jo llegeixo molt i aquest és el meu primer comentari, ho reconec.

Això, que entre tots m'heu animat i continuaré per aquí, una vegada més, moltes gràcies!

quina meravella!, quin ritme i quina profunditat en pocs mots!, és bellíssim!

Un petonarro, escriptorassa!!!

M'han agradat. sempre t'he dit que la teca faceta de poeta la tens una mica rovellada.

I tanmateix em sembla que transmet un to intens a la port al pas del temps, més aviat a perdre el temps i després apenedir-se de no haver-lo aprofitat. pot ser una persona vella que mira en rera, o algu que a la metitt de la seva vida calibra amb tristesa que no pot recuperar allò que ha perdut.

No sé, com sempre, sóc incapaç de saber si realment he entés el que em diu un poema, i malgrat tot hi han altres que m'han semblant més punyents, però com sempre felicitats, perquè el teu art no té lloc on aturar.se

...T. Cargol, sí es nota el canvi de la mètrica i la musicalitat dels versos de la primera estrofa a la segona, que comença igual per després fer un canvi estrany al lector -a simple vista. L'autora ho ha volgut, i amb això és suficient!-.
I posats a pontificar, aquest 'manobre poetaire' hagués resolt el tercer vers de la tercera estrofa sense l'article "la", per fer-los 'quadrar' a trisíl·labs tos quatre. Però, ja ho saps, són opinions de "valencianet" que, com deia aquell senyor professor de Salamanca, ens "ofega l'estètica".
Bo. I salut i rebolica!
PS. Sí que tinc més llibres a la biblioteca. I alguns, sense acabar de llegir. I a més a més, dec també algun comentari personal a sí sé qui.
Per ara, estic fent un tast a certa conductora perifèrica amb tendències 'centristes'

M'hagués agradat més el poema si hagués continuat el ritme de la primera estrofa en la segona o canviar-lo si es prefereix. Tal com està es pot aconseguir que segueixi la mateixa músicalitat, amb pocs canvis.