Una història d'amor.

Un relat de: marialluisa

Hi havia una vegada una funció. Bé, com tots sabeu, n'hi ha moltes. Algunes que sempre estan contentes i són sempre positives, com l'exponencial; d'altres que no tenen gaire personalitat, i si els diuen dos ells responen dos, com la funció identitat; o d'altres que només porten la contrària, que els diuen vuit i ells responen menys vuit.

Doncs bé, dins del grup de les funcions n'hi havia una que sempre anava al revés de les altres, a la inversa. Sí, sí, la funció inversa: f(x)=1/x. Aquesta funció agradava a alguns i desagradava a d'altres. Podriem dir que, si tenies poc, te donava molt. Si tenies molt, te donava poc. Que és una mica a lo Robin Hood, que agafa dels que tenen més per donar als que tenen menys. També, als que deven molt els fa deure poc, que això està bé. El que ja no ho està tant és que als que deuen poc els fa deure molt...



D'altra banda, també hi havia els números. Els números. L'1, el 8, el 75, tots! Alguns números eren més famosos en tant que a molta gent els agradaven, com el 4, que encara no sé com pot agradar a ningú; o el 7, que sempre ha tingut molts adeptes. També hi ha, per exemple, el 65537, que suposo que a algú agradarà...
A banda d'aquests, també hi ha grups de números. Hi ha gent a qui li agraden els imparells, a d'altres, els primers...
I fins i tot hi ha números tant famosos que tenen un nom propi, com el nombre d'or, pi o e.
Però hi ha un número que no li agrada a casi ningú. Un número que sempre està trist i sol; no té amics. Sí, és el número zero. No és positiu ni és negatiu, ni té ni deu, és un número que no agrada, que fa posar tristes a les persones:

-Quants pastissos tens a casa?
-Zero...


Veieu? Doncs això, el número zero és trist. És trist i està sol.



Un dia, algú, va decidir apropar la nostra funció, la de f(x)=1/x, amb el nostre número, el 0. No els va ajuntar del tot, que els números i les funcions també són tímids, com les persones, i no els pots posar el primer dia l'un damunt de l'altre. I encara menys, l'un dins l'altre.

Doncs bé, els va ajuntar. I com? Amb un límit! I sorprenentment, el resultat d'apropar aquesta funció rebel amb aquest número tristó va ser l'infinit. El tot! I tant el número zero com la funció no s'ho podien creure. Que del res hagués sortit el tot; era el seu fill, el res era el seu pare, i la funció la seua mare, o a la inversa, això no importava. I el 0 i l'1/x van veure la força que tenien estant junts, un i un ja no eren dos, ho eren tot.


I així, el zero i la nostra funció no se van separar mai, tant era el poder que tenien estant junts. El poder de l'amor, si ho voleu…

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de marialluisa

marialluisa

20 Relats

36 Comentaris

17349 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46

Biografia:
Benvolguts súbdits, sóc la reina marialluisa.

I ara he aprés a parlar català per conèixer els vostres estranys costums, i després, poder escampar-los per la resta de l'Estat. Si és que sóc una reina infiltrada muajajaja!