T'estimo

T'estimo.

I molt. No t'enganyo. Quin sentit tindria, fer-ho?

Quan te deia que ens veia junts per tota la vida, ho deia de debò. Ens hi veia. I era un futur molt feliç. Ets la persona a qui més he estimat. Ets amb qui he crescut com a persona, he guanyat valors i he canviat la manera de pensar. La noia de 19 anys acabats de fer amb qui vas començar a sortir era molt diferent d'esta de 23, gairebé 24, que és ara. I esta d'ara mola mil més. Vull dir, gràcies per deixar-me evolucionar amb tu. Una altra cosa que trobaré a faltar.

Fins fa un mes pensava que amb tu era feliç al 100%. Però en este mes han canviat coses, i me veig feliç al 95%. Que és molt, moltíssim. Però després de veure que me falta este 5 vull anar-lo a buscar. Ni jo seria feliç ara sabent que renuncio al 100 per por de no trobar-ho i quedar-me amb un 0, o un 50, o lo que sigui, inferior al 95; ni tu ho series sabent-me a mi per sota del 100.


I este és lo motiu. L'únic. Lo motiu que trobaràs estúpid i pel que potser m'odiaràs.

No m'agrada veure't trist. No t'hi posis, per favor. Somriu. Perquè hem passat 5 anys meravellosos. Perquè fa 5 anys jo no sabia que se pogués estar tant bé amb algú. Que se'l pogués entendre i estimar tant. Que s'hi pogués estar tant bé, al seu costat.

T'estimo molt. Jo somriuré cada cop que pensi en tu, i te recordaré amb molt d'amor i d'afecte. M'encantaria que, després d'un temps, poguéssim ser amics. Ets una persona genial. I desitjo, de tot cor, que tot a la vida te vagi molt bé, que t'ho mereixes.


Mai m'hagués pogut imaginar escrivint una cosa així. Acomiadant-me de tu. El Roger. Lo noi de la meua vida. T'estimo molt.

Lara