L'illa

L'illa és realment una illa. Una illa d'on sembla que no en puguis sortir, una illa on sembla que tothom pugui viure amb només el que hi ha a dintre. A més, tota la gent que hi ha és maca, està prima i vesteix molt bé. I tothom va acompanyat.

Em sento intrusa i fora de lloc. Perquè sóc l'única que vaig sola, perquè vull sortir de l'illa com més aviat millor, perquè no sóc guapa ni estic prima ni vesteixo bé. Sobretot avui, que tinc unes ulleres encara més profundes marca d'haver anat a dormir tard i més grans a la cara del normal perquè tinc la regla. I perquè no vull viure només amb el que l'illa m'ofereix.

I què m'ofereix, l'illa? Mango, Pull'n'bear, Decatlhon, Fnac, Bershka, Caprabo i altres marques que tampoc sé escriure.

Quin món més superficial, penso, després d'haver anat a comprar-me un USB. Mai havia vist l'illa tan plena, potser perquè no hi havia anat mai un dissabte a les 2 del migdia, però és sorprenent el munt de famílies que hi ha. Famílies senceres, amb els fills. Que m'aterra pensar que els pares al matí els han dit: ‘Avui anirem a passar el dia a l'illa', com qui va d'excursió a la muntanya o a un museu.

M'ha alegrat perdre'm per dintre l'Fnac, no saber on hi ha cada cosa, perquè volia dir que no hi he anat tantes vegades, que sóc a l'illa només de passada, que en puc sortir i tornar a la resta de món.

I efectivament he sortit. Dues hores d'autobús, sense parlar amb ningú i concentrada amb el meu llibre, que ja m'agrada.

I ara que he tret l'USB nou de la capsa, una batalla perduda del meu mp3 vell contra la resta de la humanitat, i perquè no em mirin malament tota la gent que hi enganxa cintes o artefactes voluminosos al costat del petit aparell, hi he lligat un vell clauer d'una girafa.