Avui és el meu sant

Un relat de: marialluisa

Avui és el meu sant.

Que a casa no sóm catòlics, però sempre el celebrabem. I era maco; venien els meus avis, ma mare comprava pastes diverses, i suc de prèssec per veure. Els meus avis deien que no podien menjar dolç, i és cert, però com que jo era la seua neta preferida, n'acabaven menjant. I me donaven diners. Igual que la meua altra àvia, i el meu tiet. El meu padrí sempre me feia un regal (els últims anys, sempre acabava sent un CD dels músics del moment, i per la qual cosa tinc tota una pila de CDs d'Estopa, Andy i Lucas, David Bisbal, Melendi…, trets del plàstic, per no quedar malament, però que no arribava a escoltar més de dos o tres cops). I els meus pares també me regalaven algo, més aviat simbòlic, perquè quan no coneixes una persona és més difícil fer-li un regal. I els meus pares i jo mai hem estat bons amics.

He parlat en passat, al paràgraf anterior, perquè els meus avis van morir fa uns anys, i amb ells va morir la celebració.

Ara, avui (són les 10.25 del matí), d'aquí una estona aniré a ca ma àvia, me donarà 50€. I suposo que pujarà mun tiet (però sense pastes ni res, ja) i me'n donarà 50 més. Després se posarà a parlar amb mun pare, i jo, per no quedar malament, m'estaré mitja hora amb ells, sense dir res.

I pel que fa als meus pares…, aquests anys he anat acumulant tot un seguit de coses que no faig servir: una agenda, una cartera amb papallones, i enguany un pen.

M'he aixecat, he vist al meu pare que m'ha dit: "Bon dia. Ah! Felicitats!". Després he vist a ma mare, que m'ha dit: "Si tens roba per rentar, posa-la aquí. Com és que t'aixeques tan aviat?", i després del meu "Bon dia", ha seguit amb un: "Bon dia, que fas tan aviat?" "Estudiar, com cada dia" "Felicitats!".


I després d'esmorzar (la llet amb cacau, i unes galetes) me n'he anat a l'ordinador, a estudiar la transmissió de calor (conducció, convecció, radiació), que no entenc perquè els enginyers mecànics hem de saber coses així…, però no me desviaré. La meua mare m'ha dit un "Vine al menjador una estona", i caminant pel passadís ja sabia que venia algun regal.

Intentant fer cara de "Ohhh, quina il·lusió!, un regal", i dient-me a mi mateixa: "Qui sap, potser aquest any està bé el regal". "Un pen??? Però sí ja ne tinc un! I no fa ni un any que me'l vaig comprar. Ves quin regal, no el faré servir per res. A més, 8 giges, no l'ompliré mai de la vida". No, no no! Això no ho he dit pas! He dit un "Gràcies, moltes gràcies! Però ja ne tinc un", però el meu pare m'ha explicat la seua utilitat "home, però tants treballs que fas, així t'hi cabran tots". Que volia dir que no sabia que comprar-me, i se li va acudir això, suposo.

I en un intent desesperat de sortir de l'habitació i no haver de fer més cara de "Súper gràcies, sou els millors pares del món", he dit que l'anava a provar. I l'he provat, i funciona, i qui sap si mai més l'utilitzaré.




Gràcies per llegir-me, el que me passa és que tinc una tendència natural per acabar plorant en solitari tots els dies en els que jo sóc l'objecte de celebració, i m'ha agradat poder compartir el dia del meu sant fins ara, que són les 10.36 del matí.



Tot i que llegint aquest text semblo una nena estúpida. I això m'enfonsa més. Ostia puta, quina merda.

Comentaris

  • Està bé...[Ofensiu]
    AVERROIS | 12-12-2008 | Valoració: 10

    ...que recordis als teus avis i la festa del teu sant. Potser és el millor de la diada. Reunir a la familia. Veure que pensen en tu, ja que a molts els seus no els diuen Felicitats. Els regals encara que importants crec que són a més a més, hi ha cops que una abraçada o un petó poden ser el regal més bonic del món.
    Un, que fa temps que els seus pares i avis ja no hi són, et pot dir que s'ha de gaudir dels teus. Els trobarás a faltar quan no hi siguin i llavors aquell petó o aquella abraçada, no donada, et semblaria el millor regal.

    Una abraçada.

  • Avui No és el teu sant[Ofensiu]
    lluisba | 11-12-2008 | Valoració: 10

    I ho sé perquè em dic Lluís. És el 21 de juny (tot i que també hi ha aquest sant a l'agost, però és un penís rei de França, santificat perquè va matar molts sarraïns en no sé quina guerra santa).

    A mi també se'm van acabar els sants un cop morta la darrera àvia. Però això forma part de la vida. Sense avis ni àvies, els sants perden força. Es dilueixen. Llegeixo la vida de Sant Lluís Gonçaga i em sembla curiosa, un punt esotèrica. Patró de la joventut perquè va morir jove, cosa que jo ja no podré fer. I no obstant, cada 21 de juny no recordo pas aquell sant surrealista, sinó l'avi i les àvies (un dels avis no hi va ser mai: els catòlics el van eliminar el 39, perquè no era catòlic). I els regalets menestrals, gairebé ínfims.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de marialluisa

marialluisa

20 Relats

36 Comentaris

17352 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46

Biografia:
Benvolguts súbdits, sóc la reina marialluisa.

I ara he aprés a parlar català per conèixer els vostres estranys costums, i després, poder escampar-los per la resta de l'Estat. Si és que sóc una reina infiltrada muajajaja!