No val la pena viure sent jo...

Un relat de: faldudeta_8

Des de que et vaig "conèixer", no sóc jo; aquella noia feliç, que reia i disfrutava de les coses, aquella noia amb ganes de viure, d'anar vivint i esperant entusiasmada, el meu futur.
Però, això era abans, ara tot és tan diferent...
Ric per riure, per no fer quedar malament a la persona que m'està parlant, però molts cops no l'escolto , perquè al meu cap només estàs tú...
No sóc jo realment, fora de casa, intento ser una persona totalment diferent a la que sóc. Però arriba el moment de tornar a casa, i torno a no fingir, a estar com realment m'apeteix.
No vull ni tinc ganes de seguir vivint, de seguir que la meva vida transcorri. No vull estar en aquest món, hi ha moltes persones que no hi són i sí que volen, en canvi, jo només faig "bulto" en aquest merda món.
No trobo cap sentit a la meva vida. Mentida, les persones que estimo són el veritable sentit, són per les quals jo estic aquí.
Però tanta vida monòtona, tanta vida infeliç, però vivint-la per tota aquesta gent.
Vull ser egoista per una vegada a la vida; i això significa no seguir...
I sí, tot és culpa teva, desde que et coneixo que la meva vida és així, però no sé el que passa, que t'odio, però a la vegada t'estimo.
És com allò que diuen : << ni contigo ni sin ti...>>.
Sé que ets dolenta per a mi, i per a tots/es, no puc, i crec que ni vull, separar-me de tu (vah...! paraules sense sentit, com totes...i com tot...)
Perquè? em preguntaràs... Doncs és el que hem pregunto jo també.
I com aquesta, moltes preguntes més, i sense resposta.
Potser la sé, la resposta, però no la vull acceptar. La qüestió és que hem sento indiferent i sense ganes de res.
Així val la pena viure? jo crec que no...


Comentaris

  • ostia...[Ofensiu]
    marialluisa | 08-03-2008

    M'he llegit el teu relat, i després n'he llegit d'altres una mica per sobre, però he vist que tens una xanxi i una germana, i també un osset de peluix. I primer te volia dir que això de fingir... per desgràcia ens passa a molts, i segon: que són aquestes persones la sal de la vida, és gràcies a la gent que estimem i que ens estimem que tenim ganes de seguir endavant... i després, la mort. Però d'aquí molt, que encara ets molt jove.

    Ànims, noia!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de faldudeta_8

faldudeta_8

33 Relats

54 Comentaris

39018 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Sóc una noia de 20 anys, la qual va començar a entrar pel món de relatsencatala.com quan en tenia 16.
Vaig començar estudiant enginyeria telemàtica i he acabat estudiant filosofia, un món apasionant.
Sóc una persona què sol pensar bastant en les coses de la vida, les quals aniré compartint per aquí..amb vosaltres.