i

Un relat de: paraules mudes

Hi havia una vegada un conte meravellós que et mostrava el camí quan estaves perdut, un conte com un far que il·lumina la teva vida quan tot és fosc.

Un conte sense principi ni final, sense més protagonistes que tu mateix, un conte com no se n'ha escrit mai cap.

Jo tenia aquest conte però em feia por llegir-lo perquè no estava segura de necessitar-lo suficientment. Pensava que un cop l'hagués llegit la seva màgia desapareixeria, i no volia desaprofitar una oportunitat com aquesta amb alguna cosa que no fos realment IMPORTANT. Però, què és important? Què és el que et mou i et fa avançar? Què és el que t'importa cap a la felicitat? Jo no ho sabia ni ho podia saber, encara.

Aquest conte el tenia des de sempre, era un regal, un tresor només per mi. Portat des de molt lluny especialment per a mi. O això era el que m'havien fet creure des de petita, des que el tenia. Era un llibre petit, per poder-lo portar sempre a la butxaca, a tot arreu. Un llibre vermell què és el color de la sang que ens recorre sense que ens n'adonem. Un llibre amb un cordill, que és el que ens lliga al món. Un llibre tancat, perquè així és com es guarden els secrets. Un llibre misteriós perquè tenia massa por d'obrir-lo i sempre ens sembla que allò que desconeixem sempre serà millor que el que tenim.

Un llibre. El MEU llibre.

Fins un dia. Un dia en què em vaig sentir perduda de veritat. Un dia en què ja no sabia on anar. Un dia en que el món se m'acabava per dins sense poder fer-hi res. Un dia en que la sang va parar i jo no vaig saber per on continuar. Perquè quan et falta el que et fa moure, només pots quedar-te quiet i esperar. Esperar, a què?

Aquell dia vaig recordar el meu llibre, que sempre m'havia acompanyat, silenciós, esperant. Aquell dia era el dia. Aquell dia era el que havia de veure la llum blanca del far lluny. Era el dia en què estava tant perduda que no tenia ni por de perdre'm més, ni por de perdre el misteri, ni por de perdre el meu secret. Havia arribat el moment d'acabar amb el que fins al moment no sabia i obrir el meu tresor. El vaig agafar. Seguia amb les tapes vermelles i el cordó. Tancat. Encara podia tornar enrere, però cap a on era enrere? I cap a on endavant? El vaig obrir i...BLANC


Un llibre en blanc. El meu llibre en blanc per escriure-hi el meu camí

Comentaris

  • Hola![Ofensiu]
    marialluisa | 24-03-2008

    A mi ara mateix me faria molta falta un llibre com aquest... però amb instruccions, que si faig el que vull, no sé com però sempre la cago...

    Doncs benvinguda a relatsencatala, t'aniré llegint, que m'ha agradat el relat!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de paraules mudes

paraules mudes

2 Relats

2 Comentaris

1561 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
De pompeiana amb somnis de periodista a desencantada guionista angelina, llegir i escriure, escriure i llegir.

Últims relats de l'autor