Adéu

M'heu convençut. Me quedo.
Una abraçada!

marialluisa

(i amb la resta, toti no haver llegit del tot els seus comentaris!).

De vegades costa entrar, o costa veure a tothom que circula pel web. Com ja han dit, som tants, que és quasi impossible descobrir a tothom...! Però hi ha altres medis i mitjans: jo t'aconsello especialment el Fòrum. Passa-hi a fer una ullada, deixa-hi algun comentari, una petita salutació. Parla-hi, opina i participa-hi: allà hi ha l'ànima del moviment relataire!

Després, acostar-se a les paraules, és més fàcil.

Espero que et sigui d'ajut, t'hi repensis i canviïs d'idea!

ens veiem? (espero que sí!)

Gemma, kispareta

Baixes del tren de la participació. Jo no ho faria. Baixar és el més fpacil. Continuar en el TREN DE LA VIDA és seguir conviure i és guapo. Segueix. Jo també escric i a vegades et sembla... i altres reps unes connexions fabuloses. No baixis, Marialluisa.

M'he passejat per els teus relats, i et diré una cosa "no ens deixis". La vida es plena d'il·lusions, tu has entrat amb una a RC i tens de lluitar per assolir allò que desitges.
Jo penso que: escriure és un goig per a qui escriu, i una gaudida per a qui et llegeix.
Catalunya necessita gent que vulgui que el Català perduri. Ànims!

J. Lluís Cusidó

no +

Ara de debó: s'ha de perseverar més.
Com diuen en les casaments civils:
"persiteix vosté enc asar-se amb....!" Ho he traduit del castellà.

...que ja t'han dit moltes coses perquè t'ho puguis repensar.
En aquesta vida cal esforç i constància, i sobretot sembrar per poder recollir més tard els fruits. El meu consell és que llegeixis altre gent, valoris, et passis pel fòrum i com t'han dit d'altres, et facis notar!
Espero veure ben aviat un nou relat teu, la qual cosa suposarà que t'has quedat, i espero veure-hi un xic d'esperança! No et rendeixis.

Una abraçada!

Allò que et pugui dir ja ho han comentat altres relataires. Només insistir que aquest és un petit gran món on no cal buscar resultats visibles d'immediat.
Aquesta és una gran EINA gràcies a la qual podràs:
1. Alliberar els teus pensaments i cabòries.
2. Comunicar-te amb persones afins a tu.
3. Expressar allò que portes dins i crear amb l'art de la paraula.
Per pròpia experiència et puc dir que tard o d'hora recolliràs els fruits. Només cal que facilitis la situació sembrant el terreny. Ningú no neix ensenyat. Si vols i t'agrada expressar-te amb la paraula només et cal una mica de PACIÈNCIA i REITERACIÓ. No et plantegis grans fites. No cal escriure obligatòriament. Marca't petits objectius a assolir. Escriu quan i sobre allò que vulguis. Sigues tu mateixa. Acabaràs sentint-te bé amb tu mateixa i, de retruc, amb la resta.
Sort, Ismael.

Hi ha tanta gent!
Potser si haguessis passat pel fòrum i haguessis dit, ei... sóc aquí! us ofereixo els meus escrits les meves anades d'olla...
Alguns t'haurien dit que et feies propaganda i que no queda bé.
Però molt altres t'hauríem llegit i t'hauríem proposat que ens llegissis.
Si canvies d'idea, i et quedes, et prometo que et comentaré cada relat que pengis, si tu llegeixes de tant en tant algun dels meus.

que de vegades (més de les que voldríem) s'ha de fer soroll per fer-se notar.
I tu tens les armes, tu tens les paraules i tu decideixes si vols continuar "enredant" per aquí o no...
Ànims i no tiris la tovallola a la primera de canvi, que la vida no vol estar encatifada de rus♥!

angie

com la Llibre, no et desanimis, potser encara no et coneixíem, hi ha moltíssima gent a RC.
No deixis d'escriure, llegeix a d'altres, comenta, crida que existeixes i que ets aquí!

Una abraçada!

Bé... és la teva decisió i no seré jo qui intenti convéncer-te del contrari. Ara bé... potser de vegades cal insistir més, o tenir més paciència, o mirar com s'hi pot entrar si les frontisses de la porta no acaben de funcionar.

Pensa que a RC hi ha molts, molts relataires. I que cada dia es publiquen un munt de relats. És impossible que tothom sigui comentat, i en la teva mateixa situació hi trobaràs molta més gent.

Insisteixo: la decisió és teva, però si havies fet "l'esforç" d'aquest acte comunicatiu... no abandonis a la primera de canvi.

És una opinió, tot just, és clar.

Fins la propera,

LLIBRE