Quina delícia!
Llegir les teves paraules, plenes d'emoció i amb un ritme dolç i intens, ha estat una agradable sorpresa. Et felicito!!!
No hi ha cap mes manera de viure de veritat que intensament, deixant que sempre ens abraci la primavera.
De nou, et felicito!

Josep Maria

Moltes gràcies als dos!

Quin relat més colpidor!
Simplement això: coplidor i suggerent, sap epressar tot un món ple de "petits bocins de la seva vida".
Si més no, això és el que m'ha tramés.
Gràcies,
JM

Nosaltres som com som també gràcies als nostres records. Son les peces de la nostra història.
Sobretot aquells "records plens d'emocions" que son presents a tota la nostra vida, no només en la infantesa. De fet, un record sempre amaga una emoció, no?
Però a vegades el records també ens poden aclaparar, ens poden desbordar o paralitzar... cal estar alerta! sobretot si ja no son records de la infantesa.
Uff! perdona el rotllo!. El tema dels records dóna per molt...
Gràcies per apropar-nos-hi.
JM

'Es la vida mateix, amb les seves llums i es seves ombres, la que ens convida a escrure, no? Tots posem l'accent en coses diferents, perque tots som únics, que bé!
Gràcies per les teves paraules.
JM

Una reflexió molt elegant... et felicito!
Certament, amb les paraules es poden crear guerres o construir la pau (amb nosaltres mateix o amb els altres)... hi hauria molt per parlar (els matissos que tan importants son), però voldria quedar-me amb l'esperança que em sembla que va creixent a mesura que el text avança. Paraules també i, per soposat, que sempre han de ser punt d'encontre.
Josep Maria

Molt bona descripció, i molt ben trobada!. El que es va pensar per crear un diàleg en moviment (molt suggereent, certament), no és pot explicar només com una estàtua.
Gràcies
Jpsep Maria

les meues mans acaricien
cada estrella...

Et felicito.
M'agrada molt, tot i que jo tampoc sóc gaire de poesia.
Gràcies per les teves paraules plenes de passió !!!

JM

Gràcies Quim, Espurnes, Perla de vellut!!!

L'altre dia em va sorprendre aquesta pregunta amagada, com si res, entre les pàgines d'un llibre que estic llegint:

Creus en la vida abans de la mort?

Doncs això...

Ara no es tracta de parlar de la vida després de la mort (que també hi crec) sinó abans: aqui i ara tenim la possibilitat de viure intensament. D'això va aquest petit text i,sempre, els meus llibres. La vida té tants colors,tantes formes, tants olors! No ens l'acabarem pas!

Gràcies de nou

Josep Maria

Gràcies per les teves paraules.
Bé, així ràpidament i sense matissar gaire, el que volia dir és que qualsevol forma i qualsevol intent per situar a Déu dins de les nostres paraules, i les nostres categories, sempre es quedarà “curt” respecte al que Ell és en realitat. Això ho sabia sant Agustí i totes les tradicions esirituals més antigues. Però malgrat això hem de parlar... amb les paraules que tenim!. El teu poema m’ha suggerit aquesta bellesa i bondat indescriptibles, i això sempre s’agraeix.
Ufff No sé si ‘he liat més encara... perdona
JM

Sant Agustí dirà: «Si intellexisti, non est Deus»: si ho has comprès, no és Déu.

El teu poema m'ha recordat unes paraules del P. Joseo Vives que vaig llegir fa temps i que sempre m'han donat molta llum: "Tota idea, tot símbol de Déu ha de romandre sempre obert, amb una obertura que és de fet un abisme que ens fa perdre en l’Infinit"

Doncs això...

I això és el que m'han suggerit ñles teves paraulers. Gràcies

Josep Maria.

Moltes gràcies Perla de vellut!
Tots hem de jugar amb les cartes que ens ha donat la vida, no? Aquestes ratlles en són només un exemple. A vegades ens sembla que es cartes que ens han tocat son molt dolentes, però, ben mirat, la vida poques vedades el dona cartes que no et permetin jugar, encara que potser d'una manera que a vegades costa descobrir... jugar i potser fins i tot guanyar, malgrat tot.
(guanyar en la vida, s'entrén,. La vida no és una competició contra ningú).

(Vaig afegir finalment aquest relat al llibret "viure a la intempèrie", que va aparèixer fa unes setmanes.perdona la "propaganda")

Molte gràcies de nou!

Joseo Maria

Moltes gràcies Perla de Vellut, de tot cor!
Aquest text quan el vaig posar aqui era inèdit, però de fet és part del pròeg d'un llibret que m'acaben de publicar. Hi he posat molt cor en aquestes pàgines.
Si vols,si voleu, estaré encantat de fer-vos-el arribar (si em dieu cóm).
I pels de Barcelona, el proper dia 18 de març hi ha convocada una petita presentació del llibre (que també és un llibret petit)
Gràcies i peroneu la"publicitat

https://www.pageseditors.cat/ca/historia-d-una-llagrima.html

Josep Maria

El narrador no només sap què és el sentiment: la narració fa que tot ell sigui sentiment, o millor dit, sentiments. El teu relat m'ha suggerit nostàlgia, melanconia, soledat, però també màgia, intimitat, escalfor, alegria sincera... uf!. Un text que m'ha resultat molt suggerent. Et felicito
Josep Maria

Victre,
Mhe sentit molt identificat en el que et passa amb els errors en la ruta i el gps, a mi també em pasa! i he millorat una mica amb els anys però no gaire, no sé...
En tot cas m'ha agardat molt com, de forma tan planera, pots suggerir coses tan grans.
De nou, et felicito