Viure la vida

Un relat de: Josep Maria Basté Framis
Amb alguns anys la vida no va de sortir de festa sovint, anar de copes, viatjar sense criteri o no parar de fer coses, potser tot plegat per no pensar gaire precisament en la vida de veritat. És una llàstima assajar de viure així la vida, qui ho fa -i en conec alguns- es perd tantes coses grans i meravelloses! I no val dir que com que no ho coneixen no saben el que es perden i no pateixen. És una llàstima, és una llàstima… perque tothom esta cridat a viure en plenitud. A més, voler viure així la vida més aviat o més tard passarà factura, perque la nostra vida és com ens atrevim a viure-la, no com ens diuen per la televisió o a facebook que ha de ser per ser feliç. No viure la nostra vida, sinó la de les ficcions i dels tòpics que ens proposen, no fa res més que allunyar-nos de la vida més autèntica, i de la felicitat verdadera.
La vida de veritat neix de la fragilitat, de les carícies i dels cops. Dels noms que guardem al cor. De les possibilitats i dels projectes, també del passat i, sobretot, del present. Dels dubtes, de la intempèrie, de les certeses i de la fe.
La vida de veritat neix de les caigudes i de les vegades que ens hem tornat a aixecar. De l’aventura i de la rutina. Dels encerts i dels errors.

“Llegaremos al final del camino con mucho que contar y mucho compartido. Y seguramente, también llegaremos con unas cuantas cicatrices. Pero la verdad es que no hay que tenerle miedo. Más bien habría que temer llegar al final impolutos, sin habernos gastado de tanto haber vivido”.
José Maria Rodriguez Olaizola, sj. "Bailar con la soledad" 2018

Comentaris

  • creus en la vida?[Ofensiu]

    Gràcies Quim, Espurnes, Perla de vellut!!!

    L'altre dia em va sorprendre aquesta pregunta amagada, com si res, entre les pàgines d'un llibre que estic llegint:

    Creus en la vida abans de la mort?

    Doncs això...

    Ara no es tracta de parlar de la vida després de la mort (que també hi crec) sinó abans: aqui i ara tenim la possibilitat de viure intensament. D'això va aquest petit text i,sempre, els meus llibres. La vida té tants colors,tantes formes, tants olors! No ens l'acabarem pas!

    Gràcies de nou

    Josep Maria

  • La plenitud de la vida.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 22-03-2019 | Valoració: 10

    Molt bo i amb molta distinció el teu relat sobre viure la vida. En realitat és així, s'ha de viure amb plenitud, perquè sols casdascú pot viure-la amb aqueixa plenitud que ens pot anar dins del cor.
    M'ha agradat molt com ho planteges i amb molta reflexió.
    Una salutació...
    Perla de Vellut

  • pinzellada[Ofensiu]
    Espurnes | 09-01-2019 | Valoració: 10

    M'encanta aquesta pinzellada de la vida Josep Maria. Ha vegades, "cremada", he sentit sorgir de les entranyes de les cendres una nova vida, es un foc que sempre està lantent, amb més o menys intensitat.
    Aprofitar-lo és de savis.
    No sé perquè et dic aixó, aqui ho tens....

    Gràcies

  • gràcies i ànims![Ofensiu]

    Gràcies i ànims, és la meva reacció a la lectura d’aquest últim relat Josep María, inclosa la referència a José Maria Rodríguez amb aquest “impolutos” antítesi de la realitat en què tothom es troba en el camí de la vida, si bé com diu Henri J.M. Nouwen en el “Retorn del fill pròdig”: “Quan Jesús parla al món, és molt realista. Parla de guerres i revolucions, de terratrèmols, plagues i fams, persecució i empresonament, traïcions, odis i assassinats. Però, tanmateix, la joia de Déu pot ser nostra enmig de tot això. És la joia de pertànyer a la família de Déu...” Gràcies i bona nit, molts de records!

  • gràcies[Ofensiu]

    Gràcies també Montseblanc!

  • Si la teva vida crema bé.... [Ofensiu]

    Caram! Exacte Nil!
    Es tracte d'això, exactament d'això...
    No la coneixia aquesta cita
    Moltes gràcies

  • Viure i deixar viure[Ofensiu]
    Montseblanc | 30-11-2018

    Jo crec que ningú pot dir quina és la vida verdadera i quina no. Si està bé sortir de festa o anar a missa cada diumenge, fer vacances cada any o recloure’s a meditar, viure a un ritme infernal sense pensar o reflexionar en la calma. Cada persona té una percepció diferent del que és aprofitar la vida i el que és una pèrdua de temps. Jo diria que ens hauríem, tots plegats, de deixar-nos lliures, de pensament sobre tot. I qui sigui feliç cantant i ballant, benvingut. Que en el futur potser no tindrà res entre les mans? I què tenim els que ens trenquem tant el cap i el cor pensant? El mateix...

  • Justa la fusta![Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 29-11-2018 | Valoració: 10

    Si llegeixes la meva biografia on aplego unes quantes sàvies opinions del que é la poesia. Hi ha una del poeta canadenc, Leonard Cohen, on diu: - La poesia és l'evidència de la vida. Si la teva vida crema bé, la poesia només serà cendra. T'ho dic Josep, perquè aquesta magnífica citació em ve com anell al dit per a afegir-la al teu meditat i ben narrat relat. Salut, Nil.

  • gràcies[Ofensiu]

    Caram! Moltes gràcies Aleix!
    Cada vegada estic més convençut que, per a mi, només val la pena escriure si ho intento fer com intento viure: amb el cor a la mà.
    Moltíssimes vegades no ho aconsegueixo, és clar. Però tan li fa!, el cas és que la vida va per aqui.

  • Viu la teva vida[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 28-11-2018 | Valoració: 10

    Cadascú és cadascú i només tu pots viure la teva vida. I tu l'has descrit magníficament, crec que no te n'has deixat ni una. Tant de bo fossin flors i violes, però no és així. Viu-la serenament, vingui el que et vingui, gaudeix i sigues conscient del que et rodeja. Felicitats per l'escrit, Josep Maria. Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Josep Maria Basté Framis

Josep Maria Basté Framis

24 Relats

112 Comentaris

21605 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
Hola!

Sóc el Josep Maria, vaig nèixer el juliol de 1964 al barri de Sant Andreu, a Barcelona, on visc actualment. Llicenciat en dret i en filosofia.

Després de llegir molt, fa una mica més de tres anys, quan en vaig fer 50, em va semblar que potser també jo tenia alguna cosa per dir. He publicat des d'aquell moment alguns llibres:"Finestres d'eternitat" (2014), "Amb els ulls oberts" (2015), "El temps espiral" (2017), "La vida entre línies" (2017) i "Instint de vida" (2017) (que també ha aparegut en castellà).

A finals del 2018 m'han publicat el llibret "Viure a la intempèrie", que també recull alguns dels meus relats que hi ha en aquesta pàgina (i molt més). I avui (5 de febrer 19) ha aparegut un nou llibre (mes aviat llibret també). És ben cert que el cor sempre té nous colors i territoris que esperen ser descoberts. Es titula "Història d'una llàgrima" (Pagès Editors).

Moltes gràcies!

Aqui em podeu trobar a la vostra disposició, de veritat: jbastef@uoc.edu