L’ombra del silenci

Escolta el silenci! Et sorprendrà. Cada moment de silenci és una revelació. Però el silenci no parla només quan ens sembla que no sentim cap soroll, no... podem sentir-lo en les coses, en les persones o, fins i tot, en el temps. Cada silenci és únic. La vida també esta feta de silencis reveladors, silencis que parlen també en la seva ombra. Perquè és la seva ombra el que roman. Si el silenci és una revelació, la seva ombra és la gran revelació.
L’ombra del silenci és l’alè de la vida plena, l’alè que sempre omple el cor després d’escoltar el silenci, per això, també sempre, és una ombra acollidora. No et confonguis. Les ombres fosques són les del soroll, perquè són les que ens allunyen de les persones i de les coses, però les ombres del silenci son amples i acollidores. Després de sentir el silenci, aixopluga’t sota la seva ombra acollidora. Encara que no la sentis, sempre és a prop teu una ombra de silenci, sempre és a prop teu un rastre, un sospir... Sempre és a prop teu l’eternitat present en cada moment de silenci.
La teva història, com la meva, es plena de silencis reveladors, perquè només enmig del silenci puc parlar i escoltar. Només cal estar atents, doncs, a aquest silenci que és darrere totes les paraules. Que no ens passi desapercebut! Perquè tots som una mica habitants inquiets dels silencis de la vida... i de les seves ombres lluminoses.