SEMPRE PUNTUALS

M’ha fet gràcia el teu relat perquè de vegades, en observar aquest rellotge del que parles, o d’altres de semblants, no he pogut evitar imaginar que les figuretes són vives, que tenen la feina de desfilar a les hores marcades i que quan són a dins la caixa parlen entre elles. Com un conte infantil.
M’ha agradat molt. I el protagonista no es pot queixar perquè l’èxit de públic està assegurat.

Molt bona descripció, i molt ben trobada!. El que es va pensar per crear un diàleg en moviment (molt suggereent, certament), no és pot explicar només com una estàtua.
Gràcies
Jpsep Maria

Molt bona pensada donar vida als personatges d'un relotge astronomic.
Al mercat de Tarragona també n'hi ha un, però no és del segle quinze, és de fa uns mesos.

Doncs mira si sóc ignorant, pobra de mi, que he hagut de consultar a la Wiqipèdia per a saber de l'existència d'aquest rellotge. Perquè en començar a llegir el relat em pensava que qui parlava en primera persona eres tu, un actor de teatre. Però al final me n'he adonat que són les figures del rellotge les que apareixen humanitzades. I es ací on rau la gràcia del teu magnífic relat! ,el qual jo hagués classificat endemés de viatges, humor. Bona nit, Nil.