Ens has regalat un viatge exquisit, Anna Maria.
M'agrada especialment el joc que portes a terme entre les panoràmiques i els macros. El fet que puguem veure el carrer Pelai amb tota la seva dimensió i cromatisme i, amb la mateixa cura, la textura d'un pètal de rosa o les marques de la pinta a la clenxa del noi.

Gràcies, n'he gaudit molt!

Coia.

Enhorabona per guanyar els dos darrers reptes, Unaquimera!
Aquest text l'he trobat deliciós. Sé que és un dels teus temes més estimats, però no ho tenies fàcil i, malgrat les condicions que imposava el jutge, te n'has sortit de manera brillant.
Molt ben portat i amb un reguitzell de detalls que el fan revelador i proper.
Una abraçada, campiona!

Em sembla que aquest poema portarà cua... ;-)

Realment aconsegueixes un ritme que et porta a engoli'l per després tornar-hi amb mansuetud, amb l'intenció d' assaborir-lo plenament.

Ambdós trajectes són deliciosos.


Enhorabona, Unaquimera!

Una abraçada.

Glauca

... del miratge. Em quedo amb aquesta imatge, Unaquimera.

Segons Pompeu, s'anomena cicatriu a la senyal que resta en els teixits orgànics després de guarida una ferida o una nafra. De miratge fa referència a la seducció, a la il·lusió.

Tu ens parles del capvespre i ens el dibuixes amb enginy i traça.

Jo m'aturo, ressegueixo la nafra, rastre d'una il·lusió vençuda. Faig memòria dels capvespres construïts i reconstruïts i em llepo les ferides.

Els ulls clavats en un nou horitzó; gràcies per formar-ne part.

Glauca.

"Sentir el camí sota els nostres peus i deixar que ens parli de la seva textura. Escoltar ben endins el missatge, al caminar"

Alguna cosa així resava la lliçó d'un mestre, el consell d'un amic. L'he portada penjada en una branca del cor. De vegades m'he atrevit a apropar-me-la els ulls, bevent de la seva saviesa. D'altres, he avançat com si en pogués prescindir, la por ens fa cecs.

Hem compartit trajectes nevats lluents de sol. D'altres inhòspits, a l'ombra d'un gel preterit. És un regal saber-te a prop, també durant l'hivern. Aquest hivern que a cops s'instal·la en plena primavera i et congela el paisatge més íntim.

T'estimo Maite. Sempre t'he associat a la mar, ho saps. Em quedo amb l'imatge de la neu fonent-se sobre la seva pell blava, com els teus ulls.
Blanc sobre blau.
La blavor invicte.

Coia - Glauca -

...m'atanso al teu poema, a la seva ànima, que crida des de dins i ens remou. Ho faig sense fer soroll, aguditzant l'escolta del seu batec. Compassant-ne el meu.

En aquesta nit difícil que s'aferra a l'esperança, repasso mots possibles que obrin clarianes, in gràvids senders de lluna, potser.

Un preciós poema, una Quimera.

Sens dubte, és el poema que més m'ha commogut de tots el que t'he llegit, Unaquimera.
Potser, perquè tinc la sort de jugar en avantatge. A més a més de compartir dèries d'escriptura amb tu, també compateixo, de fa molts anys, bàtecs de vida.
Ja ho saps que jo de poesia no en sé gaire, que li tinc un respecte absolut, però també saps que tinc la capacitat de vibrar davant una manifestació que et porta al centre d'un mateix, que et dóna la possibilitat d'entrar al centre de l'altra. Per tot això, per la bellesa de les teves paraules, per brindar-nos aquest - i d'altres- moments d'intimitat, GRÀCIES Unaquimera. No deixis de somiar i si ho fas escrivint, ens facilites compartir el teus somni i enlairar el nostre.
Una abraçada, amiga.
Glauca - Coia Valls-

Adjudicar als colors matisos sensorials és un joc preciós. Tu ho fas amb destresa i ens apropes a la teva percepció de manera natural. Això sempre s'agraeix, especialment en dies grisos o en nits de lluna minvant. El tancament del relat ho fa encara més punyent... des de la foscor, sí, amb una llum pròpia.

Si, valentia. Cal ser valent per fer bugada - quina metàfora més bella, aiguasalada!
Enhorabona. Enhorabona per el poema, per les imatges, per el sub text.
me la deixo a prop, compartint la sensació. Fa dies que buido armaris, que netejo calaixos i faig net de papers. A cada moviment un record, una fiblada d'enyor o d'alegria o un gest del que encara no coneixes l'ànima.
El sol és un bon aliat per fer net, ho deia la meva avia. Estic segura que ajudarà a eixugar la roba molla, a aclarir taques de menges difícils de pair. N'estic convençuda que l'aigua dolça t'esbandira de regustos el paladar per poder sentir un nou tast.
Bona bugada. Una abraçada neta de pols i palla, ben ferma, molt sincera

No el necessites, ja ho sé. Però per mi és un plaer poder ser testimoni del teu "saber fer"
Enhorabona, Unaquimera!

Un poema preciós, amb imatges bellíssimes, amb metàfores suggerents i mots líquids que en solidificar-se configuren un paisatge entre oníric i real. Una vista que estremeix, que enllumena, que ajuda a respirar.
Gaudeix del teu estiu, Unaquimera. Sigues sirena, caragola... fes-te onada en el teu mar i escolta el teu batec, el teu esclafir, el teu remoreig.
Gràcies per tenir-me a la teva estança marina.
Una abraçada.

Erotisme, intriga, originalitat, picardia i genialitat; entre d'altres són els ingredients als que ja ens tens acostumats. Enhorabona un altre cop! M'has fet créixer la saliva,eh! Finalment la rialla incondicional que saps dibuixar-nos. Tot un plaer!

De veritat, amb el cor a la ma, no sóc experta en el gènere poètic, però sé quan qualsevol missatge té la força necessària per transmetre una emoció i, creu-me, el teu poema va directa al cor i a la pell i a l'anima. Ha aconseguit emocionar-me.
Fixa la mirada, Pentina, Acosta, Acarona, Reposa, Fusiona, Encaixa, Confia, Allibera, Pren possessió, Beu de la màgia... quina més bonica declaració d'amor i invitació a viure'l!
Enhorabona Aiguasalada i enhorabona ,també, per la teva publicació al llibre de poesia eròtica.
Una forta abraçada.

...per l'Arnau i a tu de retruc! la veritat és que és un orgull que el teu fill sigui capaç de vencer la vergonya i la por i es deixi veure; és un valent! i... de ben segur en deus tenir part de culpa ;-) És un poema zencill i bell i entrecreua els dos sentiments, segurament amb més sabiduria que molts adults. A l'altra banda del full de paper o de la porta o... sovint ens saluda la nostra propia inseguretat, la que ens falca, la que ens aterra, la que ens fa recular o fingir o... De ben segur re coneixer-la ja és un pas important.
Gràcies per comentar-me i valor per ser feliç.
Una abraçada Josep Mª i un petonàs al teu xiquet.

Tot un paisatge amorosit, trenant i destrenant besades que endolceixen el teu fer. N'has volgut pintar una i n'has dibuixat moltes, totes aquelles ens hem apropat a llegir-te. Gràcies. Sempre he defensat que ens calen més somriures i tu si n'ets pintor, no abandonis mai l'ofici!