Fer-te meva, una obsessió. (Equívocs)

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Un plaer haver-te descobert a través del llibre 10x10 microrelats. Et seguiré llegint.

Nina Abril

Benvolguda:

Necessitem saber amb quin nom vols sortir acreditada al llibre de microrelats.

Per favor, fes-nos-ho saber, el més aviat millor, a l'adreça

jsole@laquadriga.com

Moltes gràcies

desprès de la salutació de la quimeraUna, qualsevol cosa queda petita, per tant serem escuets.
Primer felicitats una de les escollides, i amb tota la raó del mon, amb nomes dos relats, ho has aconseguit.
Segon no sabria per quin relat decantar-me, els dos son molt bons, per tant em quedo amb els dos
I tercer i per acabar, per quan el pròxim ?
Una abraçada no tant espectacular com la de la Uq, per si tant sincera.

Pd per acabar gràcies.

Josep Mª

pel comentari que una amiga comuna em va fer sobre la teva manera d'escriue i l'encert en els dos relats que ens has regalat fins ara. He de recordar d'agraïr-li la seva recomanació i que aquest fet m'hagi permés arribar fins aqui.
Hi descobreixo un relat divertit, original, i amb un final no previst que m'ha encisat.
Et seguiré llegint, sens dubte.
Felicitats i una abraçada ben forta

Arribo a aquests dos relats teus gràcies a un comentari teu.
Aquesta història és breu i molt àgil; es crea una atmosfera d'apassionat neguit, on el cor sembla anar a cent per hora. Es com si arribés el moment de materialitzar un somni teixit per infinitat de sensacions i pensaments.
M'agrada especialment aquesta frase: Vull fer-la meva en un d'aquests camins de seda i llum.
M'ha cridat l'atenció tot allò que suggereix.
Al final dones un gir al relat que canvia tot l'escenari i ens atrapes d'imprevist entre els fils d'aquesta teranyina.

Em va fer molta il·lusió el comentari que em vas deixar a "Un nom ple de presagis". És màgic saber que, de vegades, el que s'intenta transmetre arriba de ple a qui el llegeix.

Una abraçada i fins la propera!

abans d'acabar-lo... ja havia copiat un Immobilitat absoluta com a títol per a "emmarcar" el meu comentari! però, ja he vist en acabar que no podia ser pas aquest...

Ni se m'havia acudit que poguéssis fer aquest canvi tan brusc sense quasi ni donar pistes! molt bó! La veritat és que no s'espera!

Tot el meu temps dissenyant el moment i ara no puc sortir-li al pas.... jo pensant en la imatge d'ella (com a persona) i l'altra mossegant-se les ungles dels nervis en veure-la apropar-se... i identificant-m'hi en vàries ocasions...!

i ostres! al final... una mosca! jajajaja

m'ha agradat!

ens seguim trobant per aquí!
vagi bé,
Gemm@

...adonat d'una altra -primera?- intervenció.
Brevetat, sincretisme, bon afer lingüístic...però... em sembla que Uq -amiga virtual entranyable- se'n "passa uns quants pams"! La història és bona, la narració també...t'ho jure! Però, els afalacs extrems em semblen excessius -de massa amiga- ... i això és perillós, certes vegades.
PS.- També a mi me'n fa, de "glòries comentaires". Va... No li ho tinc en compte! Sóc vellet i amb l'esquena molt ampla.

Quina sorpresa i quin plaer llegir a Relats, per fi, un text teu!
I en concret, aquest de tan bo!
Per matisar perquè ho és, caldrien més mots dels que has utilitzat tu per donar-li cos: 83 paraules per teixir tota una història sencera de desig patent, de passió, d'èxit i fracàs, de bogeria, d'equívocs.
En qualsevol d'aquestes categories hauria lluït igualment aquesta miniatura preciosa i subtil com una teranyina lleu, amorosament confeccionada, encara que letal per a qui es queda atrapada!
Per això mateix, em quedo el temps just per degustar-la, per descobrir el plaer que ofereix cada frase ben mesurada, cada mot col·locat en el lloc més adient per portar de la mà fins al que ve després... i passo al relat següent, on sé que m'esperen nous descobriments.
Ni m'acomiado, ja ho veus!
Però aprofito per deixar aquí mateix una abraçada entusiasmada, de les que es donen mentre saltirones de pura alegria per sentir-te més a prop,
Unaquimera