Naufragi (Êxit/Fracàs)

vaig llegir els dos relats que fins ara has penjat, tot i que m'havia reservat de comentar-te aquest per quan tingués un moment i em fos possible tornar-lo a llegir amb calma. I penso que ho vaig fer ben fet perquè realment es mereix una segona lectura per valorar tots els matitzos amb que has vestit aquesta història molt ben estructurada i amb un llenguatge acurat i precís. M'encanta aquest joc de paraules que despista el lector fins al final, on sorgeix la sorpresa.
Una abraçada ben forta

és una fase més del camí cap al nostre destí.
De vegades ens deixem portar: la que és més forta és la que mana.
D'altres cops lluitem: en la lluita diària està la constant vital.
En ocasions fins i tot guanyem: ens envaeix la joia i sembla que volem per sobre de tot i de tothom.
En un temps recordem: la satisfacció de les sensacions viscudes fa que puguem suportar la duresa de situacions presents.
Els teus relats han donat una alegria al meu trencat esperit.
Càlides abraçades d'aigua salada per a tu.
Fins la propera.
aiguasalada

Bones de nou!

pel que he pogut veure fins ara (en els teus dos escrits) t'agrada i hi tens facilitat, escriure creant una primera imatge sobre allò que expliques, que acaba sent "falsa" i diferent a allò que el lector havia pogut interpretar... D'allò que se'n diria, un canvi brusc en el text... i personalment, m'agrada.

En acabar el text, sabent ja la protagonista: "la sorra"; se't destapen totes aquelles interpretacions i deduccions que segurament havien quedat a mitges...

L'altra ha vençut, l'ha fet seva. Parlant de la mar... que finalment ha dominat la sorra i se l'ha endut mar endins... l'ha fet seva...

Referent al teu comentari (...gràcies); "mai no vaig pensar que ningú s'hi entretindria a comentar-me" Home! (Dona!...Noia!) per això estem aquí! jejeje, tot i que cert és que degut a la immensitat del web, sovint queden moltes lletres amagades i perdudes que haurien de ser descobertes també...!

"sovint és un bescanvi" Doncs això no és pas falç, en menys no en moltes ocasions... en el meu cas, a part de comentar seguint criteris com els últims comentats, etc. (amb la freqüència d'aquests depenent de les èpoques...), acostumo i intento tornar un comentari a tothom que llegeix un dels meus escrits... per què? doncs, certs motius ho responen: Primer, perquè així conec un xic més aquella persona que potser m'ha conegut un xic més a mi... Perquè és una manera de descobrir nova gent i mica en mica anar disminuïnt la llista dels relataires encara desconeguts...! Perquè és una manera de no tancar-se amb els sempre visitats... i perquè no està de més tornar-los...!

Bé, per ara et deixo! que vaig cap baix a sopar!!!

ens seguim veient pel web!

cuida't,
Gemm@

...llegir textos d'això que se'n diu 'autors/es novells/es' en aquest web. I m'ha semblat que l'inici no ho és tal. Hi ha una cadència, un joc d'imatges, una aparent 'senzillesa sintàctica' que no s'escau amb l'afer d'un/una principinat/a...
Esperaré més coses!
Salut i rebolica, xicon/a!

Llegeixo i el goig per la forma es transmuta en admiració envers el forns: continent i contingut en perfecte equilibri aconseguit a partir del domini de l'expressió, d'un estil ben definit de fer anar els recursos, d'ordenar la presentació, de configurar la manifestació de sensacions, d'expressar la continuïtat de sentiments, de conformar el devessall d'emocions de tal manera que discorren per les línies, entre punts i comes, com si fos allò més natural per a una matèria tan inasequible...

Em trec el barret i faig una reverència!

I després el llenço a l'aire i t'aferro pel coll i et faig una abraçada gran com el mar, però ben aprrrrretada, que és temps d'hivern i s'agraeix l'escalf,
Unaquimera