Al menys, aquesta nit!

Aquesta nit i totes les nits.
Parla per si sol.
Un poema magnífic i amb encant.
Boniques paraules que abracen i gairebé volen.
Felicitats!!!!
Una abraçada amb nit estrellada.

Hi ha paraules que saben ferir. El teu estil té sempre el ritme adequat pel tema que tracta. Tens un do!

poema...com tots els que he anant llegint de teus...amb les paraules justes, mesurades...
en fi seguim en contacte

si no l'has llegit et convido a llegir aquest:
Vetllant la nit

fins ben aviat
una abraçada encaixada
joan

No Mai i adéu tenen sabor de verí, si que encertes quan ho dius.
Hi han nits que no es poden rebre sense plorar per dintre.
El poema és emotiu com m'agraden a mi.

Aquesta nit, d'altres nits, quan s'estima es demana poc, sentir es tot... una abraçada lleu , un gest, una mirada, encara que ens sabem potser sols no volem deixar de pensar i de sentir. Es demana tan poc quan s'estima que estem disposats a gaudir tan sols amb l'espai que deixa l'estimat quan ja no hi es..amb un perfum
volàtil d'un record,amb minses despulles del que potser ja no existeis. Pero que en aquesta nit o d'altres nits ens son suficients per no desfernos al vent que ens arriba de qualsevol paraula dita contracop.

Es inspirador, m'agradat força
cesc

aquesta poesia, per això he tornat.
Un crit al desig de fer allò realitat. Perquè no,
sempre s´ha de demanar, o fer, quan la necesitat supera la tranquilitat de senrir-nos satisfets.
Al menys aquesta nit, i després una altre i altre, i sempre.

Una abraçada i un petó molt fort, sé que no t´he de demanar si us plau perquè ho agafis.

El deu no m'agrada. Què puc dir després de 63 comentaris; que arribo tard, que m'agrada, que és penetrant, descriptiu, que parla entre línies..., que té un bon llenguatge, que cada paraula és un poema, que és fruit de la teva maternitat, és l'onatge del mar del teu viatge...


Una abraçada de dia...
onatge

Expresses, amb una senzillesa prenyada de poesia, la por a perdre la persona que estimem. Ens volem enganyar i potser demà haurem de renunciar-hi. Però, al menys aquesta nit, al menys una miqueta més, al menys avui fem veure que som feliços. Demà, Déu dirà.
Molts petons, bonica.

El poema és preciós, tan àgil, i el missatge és d'aquells que voldria memoritzar, per si una nit, una nit fosca, cal pregar.

és exactament això.

Una abraçada reconfortada!

Llegint-lo , sense voler , el pensament busca entre els records algun moment en que l'hem recitat sense paraules, i llavors et ve una tristor , però a mesura que vas llegint et provoca un sospir profund i et fa sentir l'esperança d'aires nous i possibles somnis, encara que només sigui per una nit !
Senzillament preciós , àgil , fàcil i ric en sensacions , no podia ser d'altra manera !
Pot algú ignorar una súplica d'amor tant senzilla i tant gran alhora ?
És magnífic Maite ,
Una abraçada plena de somnis ,
Núria

Aquest poema està ben estructurat inarrat, demostrant habilitatt has sabut sintetitzar les emocions sentides aquella nit!
Una abraçada nocturna.

ni triat a mida.
Amb aquest m'acomiade de tu.
Molt bo, ràpid lleuger fresc, amb les paraules justes, com a mi m'agraden els poemes, pinzellades que obren tantes possibilitats, com exactitut en la comprensió dels mots empreats.
Ara no sé si et diré una bajanade, però m'agrada més la teva poesia, que no pas els relats, perdona la gosadia, però és la gràcia del comdemnat, laseva última voluntat.
Adéu, unaquimera, m'ho he passat bé comentant els teus poemes. Potser algun dia, en un futur llunyà, segur, ens retrobarem.

Salut i lletres, com he llegit que algú deia.

Cesc Vila.

F.V.

"Envia'm
només
un sospir
lleuger, breu,
que em refresqui
el front cansat,
que espanti
les ombres
del coixí
i deixi un rastre
d'aires nous,
de somnis possibles
i dolors vedats..."

Tot el poema és bonic però m'agrada, especialment, la darrera estrofa, d'una intensitat creixent en les imatges que evoca. Felicitats! i que els teus somnis mai deixen d'ésser possibles. Vés, sempre, al seu encalç!

m´emociona i m´entristeix alhora No em porta un record concret, però em sembla haver-la escoltat moltes vegades, quan algú, especialment un infant o adolescent, se sent perdut, sense arguments, sense esperances d´aconseguir allò que vol, que necessita... i que no li volen concedir. És una mena de crit de l´ànima humil i desprovist d´esperances.

Potser no l´he sentida mai, aquesta expressió,
però crec que l´he llegida en moltes mirades.

Una abraçada forta

per a que no hagis de treballar i te'n puguis anar a un lloc molt bonic per escriure i escriure
sense parar. Un lloc on no existeixi la fatiga, ni se't carregui mai el cap, ni et pesin les cames. Tu, instal·lada com una reina i escrivint per a que tots puguem gaudir de la bellesa de les teves paraules. Seria tan bonic...! Jo et visitaria de tant en quan.
Si has rigut amb NOtes Avall, ara posa't seriosa perquè he de fer una confessió pública que no és gaire agradable. És l'últim poema
del llibret que presento demà i que he reservat
per després de la presentació. Em va costar molt de temps poder verbalitzar-lo. Es titula "Nina trencada" i és autobiogràfic. Molts petons!

Sí, ben construït, dinàmic i de lectura àgil, etc... Però el que més m'agrada és que l'autora obra el seu cor de bat a bat, despullada realment, i se'ns mostra fràgil. La incertesa de la marxa del altre atorga al poema un aire tràgic, molt real. És una opinió només, però la feblesa ens fa semblar més humans, i crea solidaritat.

Aixó mateix. Què puc dir jo, pobre de mi, que no t'hagin dit quasi tots els relataires, llevat d'alguns que es dediquen a la enveja i prou.
Que m'ha agradat? sí.
Que és musica celestial, si se'm permet l'expresió,? sí.
Que la música forma part del poema? sí.
Callo devant l'ART

Que bonic de llegir. És dels que m'agrada rellegir mot a mot, vers a vers, marcant el ritme i sentint la música que em transmet.

Vull fer un fotolog o un blog d'aquests amb escrits en català per fer reviure aquest idioma que cada vegada es parla manys.

T'agradaria publicar alguna cosa teva?

Anuncia aquest missatge a qui pugis i si vols publicar alguna cosa deixa'm un comentari a algún dels meus escrits o envíam el teu escrit, el teu nom i la data en que va ser escrit a la següent direcció:
marina.bsk@hotmail.com

Estic segura de que aquest blog tindría molta audiéncia!

comento als que esteu a l'apartat del més valorats, però aquest poema és tan preciós!
Es una súplica que traspua amor:
No em diguis No!
No em diguis Mai!
No em diguis Adéu!
Admiro les teves idees brillants, les metàfores increibles,els sentiments a flor de pell, la riquesa de vocabulari i la teva cultura literària.
Jo no et dic Mai, et dic Sempre et llegiré.
Un petó
Nonna_Carme

a un amor, a un sentiment, a una inspiració
que vol plasmar-se en una realitat, fluir.....

Moltes gràcies, fa molta il.lusió rebre un comentari d´una persona que escriu com si ho fes amb un pincell, els seus relats plens de color. No només il.lusió, sino que t´omple per dins.
Gràcies de nou

una forta abraçada

a l'hora de respondre, dir-te que el poema m'ha agradat molt, té un nosequé especial (com gairebé tots els teus) que convida a llegir-lo més d'una vegada.

Pel que fa a les abraçades… va ser un plaer veure't a la trobada (realment per molt poca estona). Hi hauran més trobades i més ocasions, fins llavors:

una abraçada i dos petons!

que el que acabo de llegir és pur sentiment, real o no la història, sí real el sentir

la forma en que expreses el que sents. Aixo , de vegades, passa sovin per la nit, quant ens quedem a les fosques pensant el les coses.

Gracies per el teu comentari, ja m'hages agradat poder vindre, pero la meva feina no m'ho va permetre. Si en lloc de dinar hages sigut , sopar, si que hages pogut acodir, pero en un altra ocasio sera.

Rep un petó de una amiga.

que les persones que t'estimen, no et diran:

No!!
ni
Mai!!
ni
Adéu!!

i, en canvi,
sempre estaran dispostes a obrir-te un espai,
a acompanyar-te en el camí de l'esperança,
i enviar-te un sospir, i el que més et convingui en cada moment, en el sender que cada dia et porta a un futur...
que et desitjo sigui esplendorós!

Felicitats pels 2100!!

Fins la propera,
simdos

si , sempre , hola !
Endavant!

M'ha semblat magnífic, un No un Mai un Adéu fan força a l'expressió de sentiments, a la demanda d'un espai on hi siguis tu. Quin curriculum vorejat pels colors. Feia temps que no entrava a RRC i no sé si t´havia llegit mai , però no et dic adéu sino que llegiré els 57 publicats. M'agraden els versos curts.
Enhorabona !!!

i amb força, amb aquella voluntat de no aturar-se, de seguir endevant.
Encara em costa entrar en la poesia, no en la teva, en la meva també, escric i em costa entendrem jo mateix. I en aquest, i en els altres que anat llegint, però en aquest en especial, ens mostres alguna cosa que vivia d'amagat dins teu, i que potser, ni tu ho sabies. És directe, senzill, i tan ple, que diria que les paraules son les justes, ni li calen ni li manquen. Potser començo a entrar-hi, per aixó et donc les gràcies. I dir-te que m'ha agradat.
També m'ha encantat coneixe't, ni que foren en dos minuts de conversa ràpida.
Gràcies per les teves afectuoses abraçades i paraules de coratge, que et retorno per compartir-les.

Ferran

Suposo que no et deuria agradar el comentari que et vaig deixar a "Esclat!" ( com me'l vas demanar, i no m'has dit res... )

Sobre "Al menys. aquesta nit!"
M'agraden les recurrències fòniques,
"arxivi, coixí, deixi", "aires, ansies", etc.

També la simetria de les subordinades, amb que crees una "rima gramatical" que li dona molta força al poema:
"que m'aculli, que em bressoli, que em refresqui,"

"que foragiti, que reculli, que espanti "

Molt bo.

M'agradaria saber si tot això ve de la inspiració o si realment ho treballes.

per dedicar aquest poema a la màgia que s'amaga rere un aparant simple fòrum! Tens raó, s'hi descobreixen misteris! i sempre trobes aquell racó de comfort i estimació.
Quan per manca de temps, mestic uns dies sense poder entrar-hi tranquil·lament (ja que NO entrar-hi, almenys de passada, és quasi bé impossible); enyoro trobar el temps per a dedicar-hi els meus minuts i perdre'n una mica entre les seves abraçades, que entre tots (uns més que d'altres, però cadascú amb la seva mesura i amb tota la il·lusió) ens regalem.

És tot un plaer!

Del poema, em quedo especialment amb la força de
un rastre
d'aires nous,
de somnis possibles
i dolors vedats...

un petonet dolcet com les lletres del Fòrum,
kispareta

du una forta carrega de bons sentiments, d'alegria, de nostàlgia, d'esperança, d'afecte... i aquest poema no podia ser menys, vibrant, àgil, ben estructurat en tres parts que mai volem sentir... NO, MAI, ADÉU, mots que destries amb destresa i agilitat en aquest poema breu directe i entenedor.
La meva timidesa i ignorància informàtica no m'han deixat mai entrar a participar al fòrum, potser un dia ho faré, si mes no m'agradaria tenir una clau per obrir aquest cofre de les sorpreses, entretant gracies per els teus comentaris i rep novament la meva admiració i afecte.

J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

Un poema molt bo, on desgranes amb rapides i agilitat emocions i sentiments profunds de por a perdre. Dius el que sents a cada moment, l'única manera de que ens entenguin.
No deixis mai de mostrar-te tal com ets.
Un relat per prendran mostra. M'ha encantat.

Una forta abraçada i espero que aviat ens veurem.

T'envio des de la distància el sospir refrescant i acollidor. M'has arrossegat amb aquest ritme ràpid del teu poema i ara estic provant d'aturar el cervell (és que darrerament em marejo si penso massa apressadament, de fet em marejo si penso) Els meus amics em diuen que si no vaig pensar mai de jove a aquestes altures no es poden modificar inèrcies neuronals.
Ara que ja m'estic frenant deixa'm dir-te que m'ha agradat molt la inclusió del plural en el darrer tram de la cursa.
Espero que ens veiem ben aviat.

Un poema magnífic que viu del present, i l'enalteix. Un poema vibrant, dinàmic, molt àgil, de versos breus i suaus com onades del mar. Com aquest mar que hi ha rere i en els ulls del rostre misteriós, fascinant i atractiu que ens mostres a la fotografia.

Has enllaçat bé les tres parts o estrofes del poema iniciant-les amb la mateixa expressió: "No em diguis..". Has conferit, així, una homogeneïtat a tot el poema.

El dinamisme és indiscutible i ha permés que estés catalogat amb un temps de lectura de menys d'un minut malgrat la llargada del poema. És llegeix ràpid, entra a la primera, conté un missatge d'optimisme envers al present i és, en resum, bona literatura. Què més es pot demanar???

Gràcies per tots els teus comentaris, sempre encoratjadors i en clau positiva!!!

Una abraçada ben forta,

V.

Encara que hi han molts "NOES", i no m'agraden, el teu relat l'he sentit penetrant i m'he deixat.

"Deixa'm només l'espai".... l'espai, terreny de joc variable en les relacions....

No trobo la paraula que millor expressa el que em fa sentir el poema, potser encara no estic bé del tot, però t'asseguro que m'ha agradat molt i que quan acabi de trobar-me, t'ho comentaré més en detall.
Gràcies per interesar-te, he estat molt tocada però ara ja he tornat a currar, amb "el cos fatigat" com diu un dels teus versos, buscant "
un rastre
d'aires nous,
de somnis possibles
i dolors vedats... "
al menys, avui i aquesta nit!

Hola Unaquimera. Feina temps que no em pasava per RC. Últimament m'hi he tornat a ficar...
M'agrada la teva poesia, la trobo bonica i suggestiva però sobretot m'agrada pq la trobo real, sincera...
A vegades sembla que t'haguis de menjar el món, d'altres que el món s'et volgui menjar. Quan és així, la companyía, la il·lusió, l'esperança, són el màxim consol...

Hola Unaquimera. Feina temps que no em pasa per RC. Últimament m'hi he tornat a ficar...
M'agrada la teva poesia, la trobo bonica i suggestiva però sobretot m'agrada pq la trobo real, sincera...
A vegades sembla que t'haguis de menjar el món, d'altres que el món s'et volgui menjar. Quan és així, la companyía, la il·lusió, l'esperança, són el màxim consol...

Com una oració, com aquelles que em van ensenyar de petit -ja tinc una edat i d'això fa temps- per abans d'anar a dormir, demanant protecció, al menys aquesta nit, que demà serà un altre dia.
Dia a Dia, Endavant!

Ara ja entenc perquè ets una de les autores més valorades....
M'he legit uns quants relats teus i m'han agradat tots..
Aquest era diferent,però ja ens anirem acostumant.

Gràcies per escriure així!
Una abraçada!

aquesta distribució de versos menuts. ës cert que donen un ritme trepidant i t'obliguen a seguir-lo frenèticament, però són ben poc convencionals. Però... ! que carai la valentia s'ha de premiar!

abraçades!

No podria pagar amb diners,
una nit de paraules tendres,
encara que l'endemà,
l' oblit del temps,
em dessagnés el cor.

La vida, es una acomiadament continu,
persones animals i llocs,
desfilen davant nostre,
desafiant al record,
a retenir, sentiments i tendresa.

Poesia melangiosa,
que traspua tristor...

Avet

Sí en aquest sospir, en aquests mots, en aquesta escletxa oberta a un altre mon i una altra mirada, que ens fan sentir menys sols, que acollim com companyia.
Benvingudes les paraules.
SI, SEMPRE, BENVINGUDES.

...m'atanso al teu poema, a la seva ànima, que crida des de dins i ens remou. Ho faig sense fer soroll, aguditzant l'escolta del seu batec. Compassant-ne el meu.

En aquesta nit difícil que s'aferra a l'esperança, repasso mots possibles que obrin clarianes, in gràvids senders de lluna, potser.

Un preciós poema, una Quimera.

Necessitem un sospir per refrescar el nostre cos cansat i pot ser-ho un poema com aquest, amb l'espai escàs, just, per acollir els somnis als que mai hem de dir mai.

Una llepadeta dolça per esborrar dolors,
Tina

Sempre m'ha cridat l'atenció el teu pseudònim. Unaquimera, com evocació de la necessària si bé improbable esperança en un ideal que cal perseguir. Una utopia actualitzada. Però també, mitològicament, una part del bestiari, concretament "un monstre amb cap de lleó, cos de cabra i cua de serp, que treia foc per la boca" -copio de la impagable viquipèdia-.
Tan esfereïdora imatge pot atraure a segons qui, no pas a mi. El que veia darrera el nom era una enorme escriptora, una magnífica poeta.
Crec que aquest poema és diferent als que sols enviar-nos. Mostra un costat ferit, una crida des del dolor. Jo diria que traspua veracitat i humilitat.
I és tremendament emocionant. Per exemple, parla de "l'esperança
ingènua, lleu,
que em bressoli
el cor espantat,"

Un cor espantat que ens demana la possibilitat d'abraçar encara, ara i aquí, en aquest món sovint tan dur i terrible, les quimeres -no els monstres, però si les persones que porten dins els ideals que ens fan més humans i més bondadosos-.

Doncs t'envio aquesta abraçada, quimera!!!

franz

Un cos fatigat de sentir sempre el mateix
només demana, per una nit, mots diferents.
No demana la clau , sinó que se li obri la porta
a altres veus que no es repeteixen.

No demana força per empènyer
sinó esperança, ingènua, lleu,
que reculli les pors de sota el llit.
No demana se li desperti el poder
per vèncer les pors, no demana coratge
per esvair foscor i tenebra,
sinó un sospir que espanti
les ombres del coixí. Només per una nit.

Magistralment sensible


Joanalvol

amb sol


gràcies

si fos músic, ja el cantaria. Tot ell, el que diu i la seva estructura. Què puc dir...
Sí, agrair els teus comentaris

...i quin problema fer un comentari a qualsevol dels teus poemes. Ja t'ho han dit tot, ja hi han posat tots els epítets, justíssims sempre, ja n'han fet l'exegesi sempre laudatòria que tant et mereixes. I hom no sap què dir-te, si no que cada nou lliurament que ens regales és una alenada per al nostre esperit i que cada nou poema que ens ofereixes és un degotís de gotes delicadíssimes de rosada, en l'alba més tendra del món de les paraules.

I que moltes gràcies.
I una abraçada.

que la tristor s'adormi
com un nen que sospira-
i ens deixi l'espai negre,
el vent fresc sobre la pell,
el moment tot nostre,
aliens a l'amarguesa;

aquesta nit
almenys.


Una abraçada de gratitud,
Silvia

Ara
es
aquesta
nit.

l'espelma dansa
el blé vaci.la
no l'apaguen.

No poden
El Si
es sempre més fort
pot ser per això

A la Xina no el fan servir.

Més llum!!!!!
paraules darreres
que va dir Goeth.

Lao Tsé murmura
El sents?
Sigues com el Sàndal
que perfuma
la destral
que el fereix.

L'agraïment
eixample
el meu bés.

Al menys!
Al menys, quan arriba la nit, un respir.
Ja tens raó, ja, en dir que la nit hauria de suposar descans, somnis, repós per la ment cansada, per al cor dolorit, per al cos fatigat.
A reveure, de nit o de dia, SB

Amiga!
Crec que tu eres una d'aqueixes persones de les que parles a la introducció...
..."generoses que regalen guspires de llum, provoquen somriures, proposen reflexions, ofrenen mots, obsequien idees, generen calius, encenen fars, … que comparteixen bellesa".
Moltes gràcies pels teus versos, i també per encoratjar-nos a escriure.
Una abraçada!
FRANCESC

Estic fatigat. No diria espantat, cansat és evident. Voldria somiar que és possible el meu desitg al menys, aquesta nit!
Entenc el poema desde el jo.
m

M'ha recordat nits... nits i somnis impossibles que se somien de nits i de dia s'escapen.
Li diré a la Txell que tens un poema nou, avui no ha vingut, està tocadeta.
M'ha agradat molt!

tant si és en veu alta com en veu baixa, a cau d'orella... sigui com sigui, has trenat versos que diuen tot allò que a voltes sentim en aquelles nits on ens caldria sentit a prop només una petita espurna d'una altra ànima. I sentir-ho ho podem fer tots, però escriure un poema com aquest només ho pot fer algú que, com tu, sap treure-li colors a les paraules.
Una abraçada ben gran, Unaquimera

He vist el poema a la pàgina d'inici, he llegit la introducció, que bé, que d'un poema de l'Anna Sant i Ana en sorgís un altre, com un miracle.

(Ja no poso puntuacions en vista del merder)

Una abraçada d'aquestes tan teves que reparteixes per tota la pàgina en un acte d'altruisme i amor veritable.

gypsy

Ets única i especial. M'agradaria que ho tinguessis sempre present.
I vull que sàpigues que MAI et podria dir ADÉU, ni tan sols NO. Ni AQUESTA NIT, ni MAI.

Un petonàs ben fort reina, i mil gràcies per correu i aquest màgic regal.

Un somriure etern, per a tu.

Aquesta nit he entrat, he llegit i m'atreveixo a comentar una deliciosa i engrescadora poesia.
Si no recordo malament, hi ha un llibre de la recordada Montserrat Roig en que , sota l'aparença d'una fragilitat era un clam ardit a la vida, a la convivència en pau...
Al meys, aquesta nit he vist clar que cal seguir lluitan per aconseguir un RC ric en sentiments i lluny de rancúnies absurdes.
Gràcies, Unaquimera.

Una forta encaixada de JOANPG.

De vegades, entrar al Fòrum de RC és com obrir el cofre del tresor: en mig de formes que tot just distingim d'esquitllentes, una espurna ens enlluerna!
Així va ser una nit, fa algun temps: vaig entrar, vaig llegir , vaig respondre . Les paraules van quedar escrites, quietes i callades. Un temps després, han crescut i han parlat.

A totes aquelles persones realment generoses que hi deixen mots, idees o bellesa, que regalen guspires de llum, que provoquen fogueres sense propalar incendis i obsequien somriures i caliu,
a totes i cadascuna d'elles, una abraçada agraïda,
Unaquimera