Roba estesa amb el cor

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

per a contestar el missatge que em vàres deixar en el dia honorífic de la literatura catalana a Catalunya.

permete'm però que t'exigeixi dolçament que pengis més escrits teus. aquest poema és una degustació tan mínima i exquisita que deixa els lector amb una gana desaforada. :)

Salutacions!

Una abraçada i gràcies pel teu comentari, Xavier

el veure roba estesa


S
óc feliç

En veure
Roba teva
A l'estenedor de casa,

En trobar
Daurats cabells teus
Al desaigua de la dutxa

I en abraçar i besar
La teva nua cintura
Mentre et poses
Crema a la cara.

jaumesb

gràcies per les teves sàvies paraules

la comparació, molt ben trobada.

m'ha recordat que la vida és fa amb l'experiència, que les experiències ens fan a nosaltres, que hem de passar per tot per ser finalment re... no sé, m'ha portat moltes sensacions.

bona manera de descriure una vida.

m'entretindria més, però tinc feina..

moltes gràcies pel comentari!

besades :)

M'agrada i practico l'actitud de BUIDAR.

Buidar el cova i com molt bé expliques buidar butxaques i tants altres racons de la vestimenta que durant un temps ha acompanyat el nostre cos, receptor de sensacions i vivències, més o menys col·locades o descol·locades.

BUIDAR és fer LLOC a la VIDA amb totes les novetats.

aquell dia!, perquè no sempre tenim el valor de fer bugada, a consciència, com caldria.
És una metàfora perfecta amb el sol com a protagonista, còmplice ideal, renovador de vida.
Moltes gràcies, aiguasalada, esperaré els teus relats amb impaciència.

Necessito llegir-te de tant en tant, escriu més!! ;)

que t'havia llegit però no havia sabut trobar el moment per comentar-te aquest poema, que em va encantar a la primera lectura. Avui l'he tornat a gaudir i només puc felicitar-te per haver trobat la idea i els mots que et fessin escriure'l. Tant de bo fossim capaços de fer una bugada semblant a la teva més sovint i amb la força que hi has posat tu.
Una abraçada

Màgic!!! Gràcies per regalar-me una lectura així. M'ha encantat.
Mil besades i una infinitud de somriures per a tu!!!

amb la imatge del cove de roba bruta ja buid.
Jo també he estat fent neteja de fa poc i m'han encantat les teves imatges. Donen frescor i alegria.
Bonic, de debó.

de roba bruta... voldria aprendre de tu i fer bugada.

francament, el teu poema ha sigut un bon pot de sabó, que ajudarà a guanyar la mandra i posar una maquinada...

has sigut molt amable de compartir els draps bruts que ara ja s'estenen a punt per omplir l'armari de la fragància estival d'aquests finals de juny.

confio que tinguis ocasió d'embrutar-te una altra vegada, dels suc de les cireres i les maduixes més gustoses, d'un rajolí d'oli mediterrani, càlid i ben nostre, d'unes gotes del vi de l'alegria i per què no? d'algun tros de pastís ben dolç.

benvingut... o benvinguda?

sigui com sigui, aquí t'hi trobaràs com a casa!

Si, valentia. Cal ser valent per fer bugada - quina metàfora més bella, aiguasalada!
Enhorabona. Enhorabona per el poema, per les imatges, per el sub text.
me la deixo a prop, compartint la sensació. Fa dies que buido armaris, que netejo calaixos i faig net de papers. A cada moviment un record, una fiblada d'enyor o d'alegria o un gest del que encara no coneixes l'ànima.
El sol és un bon aliat per fer net, ho deia la meva avia. Estic segura que ajudarà a eixugar la roba molla, a aclarir taques de menges difícils de pair. N'estic convençuda que l'aigua dolça t'esbandira de regustos el paladar per poder sentir un nou tast.
Bona bugada. Una abraçada neta de pols i palla, ben ferma, molt sincera

hola!

m'garda molt la idea del teu relat, de debò...

seguiré llegint.. petons!

Lídia

Com tots els teus molt bé.


Un suggeriment però: Crec que hi aniria millor un hi de lloc a:

(Tota mena de roba s'hi havia amuntegat)

Gràcies

Trobar-ho tot al seu lloc pot ser l'inici d'una aventura.

Avui llegeixo el teu poema i comparteixo amb tu un llarg somriure... Trobo un gran encert que parlis de les coses petites, de les activitats gairebé rutinàries de cada dia, com fer bugada i estendre la roba, donant-les una altra dimensió: un procés íntim, personal, simbòlic. Aquest paral.lelisme ofereix un bon joc per pensar i per sentir-se propera, tot compartint referents, moviments, escenes...

Hem coincidit tot parlant de l'aigua! Tu de l'aigua dolça, de la que ens fa servei a casa a diari... Jo de l'aigua salada, la que ens refresca quan el sol crema i ens permet inaugurar l'estiu o continuar la festa. Aquesta dualitat em recorda el teu primer poema!

Espero que continuarem coincidint... compartint quimeres i paraules, ja siguin en prosa o en vers, compartint aigües i terres...

tu m'has fet el comentari 11 del poema, el 1012 als meus relats, el dia 13... ara vinc jo a visitar-te el 14! Què passarà el 15?

T'envio una abraçada de primavera que s'acaba i d'estiu endevinat per endavant,
Unaquimera

Sempre hi ha roba bruta i neta que hem de rentar o que ja no ens a serveix i hem de llençar, però no es atrevim a obrir la porta a la felicitat incerta, la que no veiem, la que ens a sembla que no existeix, la que creiem que no es per a nosaltres.
Aixó lo que és, es cobardia.
Deixem pas a un nou espai i segur que ho agrairem, per a fi sabrem que hi ha un mon nou, sense mentires, sense engany i lo mes important, la satisfacció interna cap a nosastres mateixos.
Costa ja ho sé arrivar a aquest punt de cordura, però val la pena.
Jo ho vaig fer, també he de dir que vaig trigar massa, però ha valgut la pena, ara soc inmensament feliç.
Un consell si el voleu seguir, no espereu, sempre hi ha una sortida al final del llarc túnel, sempre hi trovarás LA LLUM.
Petons.
I m'agradat moltissim.

Està bé el teu relat. La vida casolana explicada en poesia. M'agrada.

He observat que no t'has preocupat molt per la rima, però tampoc fa falta.

Una abraçada!

No tinc gaire més a dir, però deixa'm afegir-hi: la roba neta, que es converteix en somnis a viure novament. I les dues últimes estrofes, molt interessants: necessitaves o et feia falta, per l'acumulació de sentiments i sensacions que dóna la sensació que els conservaves en certa manera desordenats, i ara voleien al sol, i atapeït estendor. Això, per a mi, és el mateix que dir: vida intensa. Viure intensament, de fet, acaba essent l'eslògan del poema!

I és un no parar, perquè ara que el cove és buit... però plena la memòria dels bons records i dels somnis... ara cal seguir de nou amb nous projectes, algunes noves rutines, potser també (dic "potser" perquè sempre hom es pot plantejar fer un gir de 180 graus en la seva vida) i de nous somnis!

Molt bona metàfora, aiguasalada! Fins la propera,

V.

PD. me'l clico a favorits!!!

M'ha costat molt posar-m'hi:
em feia falta, o més ben dit
ho necessitava urgentment!
Mirant l'atapeït estenedor
se m'escapa un lleuger
però llarg somriure...

Ara ja tinc el cove buit,
puc tornar a començar,
puc omplir-lo de nou,
com la ment i el cor.

La roba, diferenciada segons els estats anímics i/o vitals de qui viu el poema. El fet de penjar-la, la dels somnis ("de mudar", "de diumenge"...) a prop de la de cada dia, perquè una cosa forma part de l'altra (els somnis també es converteixen en l'element -en certa manera rutinari- que ens permeten o ens empenyen a seguir vivint el dia a dia).

Avant de tot, gràcies per convidar-me a llegir-te.
Haig de dir-te que m'agrada la Poesia feta d'aquelles petites coses del dia a dia, de les accions quotidianes, que semblen no tenir importància, doncs les fem de forma mecànica.
Tu ens has demostrar que no, que també es pot fer la bugada, estendre la roba, i moltes altres coses, amb el cor...
Una forta abraçada!
FRANCESC (des de l'Horta de València)

Primer que res vull dir-te que m'ha agradat rebre la teua invitació per tornar a llegir la teua obra, ja feia temps que no hi passava pel teu territori.
M'ha penetrat el poema, segurament perquè em veig reflectit en molts punts, jo també tinc el costum d'estendre la roba interior en el fil més amagat, segurament és una reminiscència de l'educació cristiana que vaig rebre de menut a l'escola de frares.
Jo també tinc un cove, en forma de cadira, que és màgic. Comence a planxar i a planxar, i quan ja comença a veure's el fons, torna a plenar-se.
Que hi farem!
Un bes.

fer bugada !
sovint o esporadicament,
obrir l'album de la vida,
posant els records en fila, arrenglerats,
i cada record el seu sentiment
barrejant llagrimes i riures ,
tristesses i alegries.

tota la roba forma el vestit de la vida
tota aporta sentiments i passions,
cap peça es innecesaria
per escriure el nostre llibre,
unic , especial, intim,
de sentiments nets,
sorgits del cor.

Avet_blau

fer bugada !
sovint o esporadicament,
obrir l'album de la vida,
posant els records en fila, arrenglerats,
i cada record el seu sentiment
barrejant llagrimes i riures ,
tristesses i alegries.

tota la roba forma el vestit de la vida
tota aporta sentiments i passions,
cap peça es innecesaria
per escriure el nostre llibre,
unic , especial, intim,
de sentiments nets,
sorgits del cor.

Avet_blau

És bo fer net de tant en tant, deixar que la teva ment faci balanç, rememorant temps passats, netejant la consciència, deixant allunyar els mals records, i recordant els bons com vivències positives per recomençar amb el cor ple de noves il·lusions i desitjos.
Espero que ens anem llegint
Una abraçada em olor a roba neta

Naiade

Un enfocament molt original. Transmets la idea que fer la bugada no sempre vol dir fer-la per que toca, per inèrcia... també por ser un bon exercici de reflexió, de recordar el passat, bons i mals moments, mitjançant cadascuna de les peces que vas estenent. I és ben cert, de vegades mires una blusa, o un pantaló, o roba interior, i et porta mentalment a recordar aquella ocasió en què ho duies i si et dibuixa un somriure o, potser, t'arrenca una llàgrima...

"...
Ara ja tinc el cove buit,
puc tornar a començar,
puc omplir-lo de nou,
com la ment i el cor".

El cove buit, la roba neta i el cor blanc.... tot a punt per recomençar.

Un bon poema, treballat i gramaticalment molt polit.

Una abraçada.

M'ha agradat molt aquest doble joc d'estendre la roba i d'orejar, també, els sentiments; aquest desig de rentar la roba, però també els sentiments. "Tot allò que em rosegava és net", dieu tu i la teva aiguasalada, i sona a alliberació. M'ha semblat un poema molt ben construït, molt vitalista.