Endevinalla d'estiu.

Un poema fresc i salvatge alhora, s'endevina en ell un amor que sura per damunt de tot, net, clar, profund.
L'aigua que embolcalla i acarona l'amor que en aquest mar creix en desmesura i es transforma.
El calor fa festa d'inauguració ... Bonica metàfora!

Oh bèsties marines capaces de contagiar-nos amor i desig , quan necessitats estem de vosaltres!

Un deliciós poema Maite.

Una abraçada càlida i serena
Núria

del bon temps que ara ja tenim tan proper! No tinc la sort de tenir el mar tan proper com tu, però m'iusiona ja saber que s'acaba l'hivern. La primavera m'enamora i ja he escrit també sobre aquest tema. Jo en prosa, tu en vers. Visca la primavera!

Hola Maaaaaaaaite! Ahàaaaa, em sembla que ja sé on vas escriure aquesta meravella. Va ser a la platja de Guaikiki? Jo hi he anat un parell de vegades i és una preciositat, especialment a les nou del matí, quan no hi ha gairebé ningú. Bé, no sé si és aquí o no, però si no la coneixes te la recomano. És al final de la Platja llarga, bosc endins, camí d'Altafulla. Ja la veuràs, no té pèrdua. I ara, parlant de la poesia en sí crec que encertes totalment el sentir d'aquesta meravella que dibuixes tan i tan bé. Banyar-se en una platja amb el bikini a la bossa és un regal de Déu, un crit al sol, al cel, als cossos i al contrast de temperatures. M'ha encantat la sinceritat que destil.les, especialment quan parles del crit que vas fer en entrar a l'aigua. T'imagino! Ai estiu, on ets! Una abraçada de pell i pell, res més.
aleix

com descrius l'acostament entre les persones i la mar i entre la parella
fins aviat maite
joande

l'estiu.. és únic, el mar, aquesta brisa estiuenca, tants records.. m'ha encantat, de debò :) un petó




belén.

Gràcies per voler comparar-lo amb el meu primer bany de mar, però mira jo estic a anys llum del teu domini de les paraules, de la teva imaginació i de la teva mestria. És per això que eres LA MÁS GRANDE! O és que et penses que és per casualitat?
Em deixes que et tingui una mica d'envejeta?
Gràcies, i a veure si aprenc alguna cosa de tu.
Petons

em trasllado amb tu a l´estiu. Sol, mar, platja, ànimes nues amb les carícies del sol, de l´aigua, desinhibint-se de tensions, per gaudir de sensacions.
M´agradat la coincidència d´abraçades i del mar, caram, una per les sensacions que em provoca i altre per juntar les dues sensacions en un mateix instant, meravellós.

Un petó molt gran amb tot el caliu que un dia com avui requereix

A l'estiu. A tot temps. Gaudir del cos. I compartir-ho amb naturalitat, sense cremar la roba. Sensacional. Totalment O.K.

...de l'oportunitat em brindes aquest poema tan alegre i sensual, tan ple de sol, tan evocador i descriptiu.
Què té la platja que ens reconcilia amb el "bon salvatge" que un cop vam ser?: aquest aire immens que ens envolta, la salabror que ens impregna la pell, la percussió del mar (realment, no té comparació amb una piscina, a mi que no em diguin...), la nuesa dels cossos...
Ens reconcilia, ho dic bé, i ens reconcilia amb nosaltres mateixos l'ull del/la poeta que el sap copsa i la mà que l'atrapa sobre un paper (o full virtual).
Bon estiu, doncs, ple de mar, aquest també!!!
franz

que t'agrada la platja, que si?
Me sembla que parles d'un lloc que te fa sentir bé, que te fiques al mar com si entres a casa.

L'estiu està lluny, pero tu me l'apropes.

Tardor, casi hivern. Gràcies a tu, veig l'estiu.
El tinc devant.
Veig el mar.
Em banyo.
Entenc.
Aprenc.
m

Costa trobar paraules despres de tans comentaris. Però m'ha agradat molt, sobretot la diversitat de sensacions, totes molt ben relacionades amb la platja. I el to sensual es perfecte. Felicitats!

...del poema sorgeix la llum estiuenca, l'agilitat dels músculs, la sensualitat dels cossos, les imatges canviants, al temps que les paraules
traspuen essència marina, s'enganxen com la sorra i ens lliuren als balus del cel i la mar nostres.
Salut i rebolica, xicona!

Estiu i mar, companyia en la platja,
calor i un bany refrescant!!
es un relat en vers que es una historia completa!!
M'agrada molt!!

es una endevinalla bona de resoldre que m'hagues agradat trobar a la primavera, no hauria resultat tan llarga l'espera hasta tornar a trobar el mar i el calor i les vacances i els banys.

Vaig tan atrafagada que he vist el correu i quasi caic de cul 54 missatges nous! Però llavors, he trobat aquest, i he hagut de parar-me a mirar-ho.
Gràcies per compartir amb mi tant màgiques paraules. Nina, em robes el cor.

T'estimo molt bonica!!!!!

Mil besades i una infinitud de somriures, perquè t'acompanyin durant aquest estiu. Aprofita'l!

Ostres! m'ha agradat molt la descripció. I a sobre escrit en poesia. Em trec el barret!

ens evoques els canvis del nostre pas per l'estiu. I envies un allau d'energia segona estrofa en la que converteixes als personatges en tota una fauna marina amb diversos aspectes, convertint-los en herois d'un moment de passió, d'una història èpica.

"S'endevina l'estiu a banda i banda
i la tardor encara és llunyana."

S'endevina l'amor a banda i banda
d'un peix trompa i una estrella daurada.

M'ha agradat molt Unaquimera.
Gaudeix de l'estiu. Petons!
mjesus

el mar i la nuesa de dos amants que gaudeixen de l'inici de l'estiu. Un poema descriptiu i clar, amarat de sensacions que fas que es visionin poc a poc, fent-nos partícips de la història que relates. No sé com t'ho fas, però sempre trobes els mots adients, tant en poesia com en prosa.
Felicitats un cop més.

Amb quina meridiana claredat puc imaginar-me les escenes, amb quina dolçor i picardia alhora les plasmes! Jo també, com t'han dit altres comentaristes, m'imaginava cada alè de passió que recreaves ran de mar, a frec de l'aigua...

El poema el trobo perfectament estructurat. Una primera estrofa descriptiva, de paisatges i de l'època, que ja t'arrenca el primer somriure.

Un vers d'enllaç, el detonant de la passió: s'acaba la fase estrictament descriptiva per entrar de ple en la conseqüència directa, en el que acabarà essent la resposta de l'endevinalla d'estiu.

Parteixes d'una puntual i molt oportuna menció o referència a la innocència per anar introduïnt, progressivament, conceptes com "brasa", la nuesa, l'escalfor plaent, la flama, jocs que van més enllà de la diversió puntual i un reguitzell de comparacions entre els protagonistes i elements o personatges marítims. Unes comparacions fresques, originals, picardioses, passionals...

Un plaer, aquest poema. I amb una lectura suau, agradable... No se m'acut en què bastir cap objecció, ja veus, jeje!!! Molt bo, de debò! Me'l clico a favorits!

Una abraçada, Unaquimera, i gràcies a tu pels teus comentaris!!!

V.

i la felicitat de dos amants que s'estimen, com el Sol i el mar en perfecta conjunció.
I totes les bèsties, un conjur per ser en la pell dels altres i els teus mots clavats en la sorra eterna, petjada insolent i magnífica d'emocions disteses esperant els mots.

;-)


gypsy

ho estic visquent

Cúmul de il·lusions i sensacions plaents, alegria d'estiu em tota la seva esplendor.
M'encanta llegir-te, no sé com t'ho fas, però aconsegueixes fer viure el moment i contagies l'alegria que es nota que esclata dins teu. M'has fet venir ganes de submergir-me en aquest univers de fantasia però que és ben real.
Foto molt encertada per l'estiu i pel tema.
Per cert ja he arribat al 70. Em va agradar que llegissis el Somni, els relats primers van quedant en el oblit.

Una abraçada ben remullada em sabor a mar.

Naiade

No el necessites, ja ho sé. Però per mi és un plaer poder ser testimoni del teu "saber fer"
Enhorabona, Unaquimera!

Un poema preciós, amb imatges bellíssimes, amb metàfores suggerents i mots líquids que en solidificar-se configuren un paisatge entre oníric i real. Una vista que estremeix, que enllumena, que ajuda a respirar.
Gaudeix del teu estiu, Unaquimera. Sigues sirena, caragola... fes-te onada en el teu mar i escolta el teu batec, el teu esclafir, el teu remoreig.
Gràcies per tenir-me a la teva estança marina.
Una abraçada.

M'agrada com expresses tantes sensacions, la manera de posar-nos en situació i tot seguit entrar a sac amb les falses contradiccions. I finalment l'esclat d'emocions desfermades...Per cert, diguem rar, però només de llegir-ho m'he enlluernat i ara estic escrivint amb ulleres de sol. És que un servidor sempre he estat més de rebolcada crepuscular que no pas d'arrambada solar.
Decididament segueixo pensant que les teves composicions en vers agafen una dimensió tridimensional. Ens fas sentir olors, veure colors i ens transportes a llocs mal desats en la memòria.
I com sempre ho fas clavant les paraules i posant-hi les justes.
Salut i bon estiu.
Trumfa

Un relat deliciós, àgil, fresc, estiuent i sensual. M'agrada molt: versos lleugers i espontanis lligats amb un tema molt adequat per a l'època de l'any.
;)

Jo també tinc gotes salades a la sang, sempre he viscut al costat del mar (i encara visc on vaig néixer...) , tot i que la meva ciutat, com d'altres, hi ha viscut molts i molts anys d'esquenes.

S'endevina l'estiu... i gaudirem del mar com en cap altra època de l'any, als matins, a la tarda fins que fosquegi i aquesta nit especial de Sant Joan.

Però el mar sempre és allà, tot l'any...

Gràcies, Unaquimera, pel teu comentari afalagador. Tot un honor per a mi, venint de l'autora més valorada de relatsencatalà!

Maco, paraules adecuades, precises que mostren com si fos una pel-licula les imatges. Tot el que fas m´agrada, i una de les coses que més m´agrada son les images que¨veig¨ quan ho llegeixo.

Bon estiu!

Una abraçada

Anaoj

Tinc fam i sed i calor! He triat el millor moment per llegir la teva poesia -sempre es bon moment pero alguns son especials, oportuns- i de cap em llansaria a l'aigua per jugar amb les onades.
Jugo vivint.
Endavant amb la vida!

Al descubrir-me tu a mi i comentar un relat meu, he tingut la oportunitat de descubrir-te jo a tu i no puc per menos que donar-ten les gracies, en primer lloc es molt satisfactori que un autor de la teva categoría ham faci una critica com la teva. Molt agraït.
M'ha fet emborronar el teu relat, es ben be la sensació d'estiu, I es veritat, crec que tots sentim aquesta alegria, com si tornéssim a nàixer . Tu ets de mar es nota, amb el teu relat dona la sensació que et barreixis i et fonguis dins les aigües.

Com sempre expresas les sensacions amb unes paraules tan precises, tan ben escollides, que, al llegir-te em sembla estar sentint tot el que descrius maravellosament.
No m'extanya que tinguis la consideració de tants relataires que t'admirem.

Una forta encaixade de Joan.

aquests "ofecs impossibles en la superfície calmada" i els quatre versos següents. Avui ha estat un dia dur però llegint el teu escrit, he trobat la pau i la tendresa que anhelava. Et felicito per la teva sensibilitat i per la teva exquisida escriptura i t'agraeixo que t'hagis fixat en mi, comentant-me els escrits. Sense els comentaris, l'escriptura no cobraria vida.
Una abraçada sibil·lina.

volia dir inocents, nens inocents!

El blau mediterrani per damunt dels braços morenos i els somriures lluminosos, els geranis de foscors verdoses en les fulles groses, el vermell esclatat o el rosa encés en els petals petits, el sol 'aprenent de brasa' groc i carbasa al mig del cel i nosaltres a dins de l'aigua fresca i clara, és una bona definicio d'un dia de platja, del començament de l'estiu.
I els jocs que ens fa jugar la felicitat com si fossim nens! nens incoents i felisos que no pensen en la tardor que arribara quan no ho esperin.
Et desitjo un estiu ple de pinzellades de colors alegres!
Aquarela

la llum regna sobre la nit;
si, es l'estiu.
i la llum ens dona vida,
ens omple d' ansia i desig,
ens desperta la passió.

Ens allibera el cos,
encorsetat de disfresses i mentides
i ens obre la pell,
ara suada i càlida, a la vida.

Gracies Unaquimera.
Avet_blau

...escrius molt bé. Saps col.locar els detalls adequats, que enriqueixen la poesia.
M'agrada com fas de la mar un secret.

A mi també magrada molt anar a la platja i estirar-me al sol pro de seguida em desfaig, hehe!

Mencanta jugar dins de laigua i a la sorra, el teu poema mha despertat records daltres estius i ganes de disfrutar el que comença!
Ho has fet molt be, es fresc i suau i dolç encara que salat, haha!

Bones vacances!

Un bany iniciatic quan s'apropa el canvi d'estació i d'inercies.
Molt apropiat ho trobo i molt mediterrani, simbolic com les fogueres aquest despullar-se de noces, de robes, d'abrics i de les proteccions que justifica el fret.

A reveure, SB

Després de llegir aquest poema deixo la feina, els companys i els caps que no entenen res, em desprenc de la roba i vaig a la platja per gaudir d'aquesta sensualitat tan aconseguida.

es fan realitat desitjos, somnis i quimeres!
Pot ser un gran moment per jugar a les endevinalles!

L'aigua salada és una part molt important, fins i tot vital, del nostre entorn mediterrani.

En aquest punt del mes de juny, acabant-se ja la primavera i trucant a la porta l'estiu, aquesta aigua salada es converteix en el nucli per a totes les nostres activitats: aquelles que ens relaxen en el dia a dia i també aquelles que ens recorden tota mena de temps passats.

Els sabors de vells moments tornen, com deia al meu primer poema AIGUA:

"Aigua salada com a fons del primer petó a l'enamorada"

Aquest darrer relat teu en forma d'endevinalla fa que augmenti encara més, si això fos possible, la meva admiració per la qualitat de la teva fantàstica tasca de creació, reflectida amb l'arribada als 1000 comentaris.
La meva humil i terrenal enhorabona per l'assoliment d'aquest nombre màgic!!

Alhora t'envio una abraçada que et recordi els petits plaers de gaudir d'un bany estiuenc en un entorn com el de la meva
aiguasalada

Tens raó, s'endevina l'estiu i, encara que no m'agrada massa la platja, la veritat és que dóna goig veure l'espectacle dels cossos nus, torrant-se al sol com a rèptils...
Molt encertat el vers que diu que, només unes mirades i el desig pren flama...
Res més, veig que allò que havies dit de que la Poesia no era lo teu, tan sols era producte de la teua modèstia.
Una forta abraçada!

FRANCESC

PS No sé si et va agradar la cançó "Quan somnies", que et vaig enviar via mail...

que t'agrada l'estiu, que adores el mar, que disfrutes al sol, que permets que el teu mon submari s'ompli de criatures originals i de llegendes!
Endevino la teva sensibilitat en les teves paraules!

Sort aquest estiu i sempre,
Pell

Blaus mariners i olors de mar travessen de banda a banda el teu poema portant olors d'estiu,
confirmant-nos el final de la primavera...

Ens despullem de les mentides de l'hivern.
Vivim un estiu nus de vergonya, desvestits de timidesa.
Pren un bes i una fresca abraçada d'un estiuenc socarrat que fruïx llegint els teus suggerents versos.

És fantàstic viure amb tots els sentits la vinguda de l'estiu. El temps acompanya i no està de menys dedicar unes paraules bensonants a l'arribada de la calor, a la platja i a tot allò que té a veure amb la canícula. Felicitats Unaquimera! Fas de la poesia un espai on hi romanen molts sentiments i on es perden els sentits. M'agrada el to, el ritme, la composició en sí és de gran bellesa i plàstica.

Quina musicalitat i quina frescor desprenen els teus versos!
M'encanta com jugues amb les paraules, amb els seus significats i formes. No cal anar a buscar a fons, aquesta vegada suren per sobre el mar arran d'onada i ens dibuixen una somriure net i clar a la cara.

Uns petons
manel

Per als mediterranis, quin goig l'estiu!
Geranis en els balcons, noves viandes a la taula, i la platja a tocar, amb el mar omplit-ho tot: ulls, cos, cor, esperit...
Per sort, l'estiu ja "s'endevina a banda i banda". I per si de cas la calor ens entabana, sempre tendrem la bona poesia, la teva poesia, per a refrescar.nos.