NINA DE NEU

Un relat de: Unaquimera

Des de l'alba, neva. Erta de fred, sento la neu corrent per les venes.

A la ciutat, feia anys que no passava.
En mi, el fred fa quatre estacions que s'hosteja.
Neva pels carrers que recorro fugint del passat.
Nevisca al pati de l'escola, on la canalla s'esvalota: engrescats per la novetat, els infants cacen neu al vol, entomant-la amb la boca esbatanada, com peixets multicolors engolint un bocí de núvol. Aparto els ulls de la mainada, presa de l'enyor pel fill que no he tingut.
Nevisqueja al parc, on les volves blanques i diminutes es desfan en tocar el vellut verd fosc de les plantes... Blanc sobre verd. Per un moment, torno a veure les meves mans glaçades endreçant les fulles del pom deixat davant del nínxol de la mare.
El banc és mullat, però m'assec. Deixo caure les mans damunt la faldilla de dol. Blanc sobre negre. Recordo les nostres mans sobre el piano: les seves, com ales de papallona sobrevolant les tecles; les meves, resignades formigues obreres, fent escales, fins que l'abraçada maternal recompensava l'esforç amb calidesa i moixaines.
- Seràs artista, nineta! - deia acaronant-me.
Tremolo. La humitat m'envaeix, com va fer la malaltia amb la mare.
M'aixeco, amb el record ressonant a l'ànima.
Neva dins meu. I tot és dur, gris, fred.
Sóc una estàtua fosca entre arbres nus, una nina de neu sobre la grava.
Fa temps que m'esforço per oblidar; no puc.
Encara em turmenten els cops, si els records em fan present la seva violència; encara sento aquells insults que vomitava a raig, ella que abans havia estat incapaç de dir una paraula malsonant sense enrogir. Més ressons.
Camino lentament.
Neva quan arribo al portal. Un floc petit cau dins la bossa quan l'obro per buscar les claus. Trobo la del cementeri. Endevino que no podré tornar a viure mentre no perdoni la mare.
Pujo, vaig directa fins al balcó, l'obro de bat a bat. Cel de mercuri. Neu sobre la barana metàl·lica de color grana. Blanc sobre vermell. Sang i carn pàl·lida. L'hemorràgia que esllavissà cuixes avall es va emportar l'amor com una riuada incontrolable; el dolor esborrà la pietat que sentia per ella... A les meves entranyes buides, només va niar un immens iceberg d'odi des d'aquell dia.
Vaig tancar-la lluny, amb certificats. El meu cor quedà clausurat, amb forrellat.
És hora de fondre l'aterrador glaçó.
Va ser la follia, no la mare que m'havia donat vida, qui m'atacà aquell dia malaurat, qui empentant-me, va somriure davant la meva caiguda, qui va escopir-me, cridant que m'ho tenia merescut per puta, per prendre-li l'home, per portar en el ventre un fill del seu mascle. La seva ment embogida substituïa la inacceptable absència del meu pare amb la figura masculina del meu marit: el deliri em feia rival en lloc de filla... Ho sé.
A l'horitzó, que no veig, li explico sense paraules.
Una llàgrima, fruit del desgel, rodola enfora. Després, l'allau resulta imparable.

Continua nevant. Sento la vida corrent per les venes.


Unaquimera

Comentaris

  • Un relat magnífic[Ofensiu]

    Bona nit, Unaquimera:
    Des que vaig entrar a RC he llegit una bona colla dels teus relats i en cap moment vaig suposar que Nina de Neu fos un relat autobiogràfic. Però, per ser-te sincera, el relat és tan precís, tan íntim i té tanta força que sí que vaig creure que es tractava de l'experiència real d'algú a qui coneixies, una amistat potser, o, si més no, d'una experiència real de la que havies tingut coneixement.
    El fet de que el personatge sigui totalment de ficció, em fa valorar encara més com n'està de ben escrit el teu relat!
    Una abraçada!

  • Una dona valenta[Ofensiu]
    Antònia Puiggròs Muset | 09-03-2012 | Valoració: 10

    Penso en els pares que tenen un fill "especial" que només xiscla i babeja i en els fills que fa anys que tenen cura de pares malalts que els maltracten, físicament, a vegades, psíquicament, molt més sovint. Tots ells coneixen bé els sentiments que expressa el teu relat! Però la majoria d'ells se senten avergonyits i culpables per responsabilitzar a un malalt que els estima de la seva dissort! Cal ser molt valent per expressar aquests sentiments i per aprendre que l'odi pot ser l'últim recurs contra el dolor! Qui sigui la dona que ho ha fet, és molt valenta!

    Et felicito! El teu relat és brillant i el joc de colors i les imatges (la neu al carrer i a les venes, l'iceberg al ventre, etc..) li donen força als sentiments que expressa.

  • Un tema molt dur...[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 09-03-2012

    Acabo d'arribar de l'assaig però en tot el dia no he tingut temps i et vull comentar el relat en un momentet.

    El planteges d'una manera que en tot moment sembla que parlis en primera persona. Quant el vaig acabar de llegir, vaig repassar comentaris pensant amb gent que feia anys que et coneixia, que hi tenien a dir, fins que vaig arribar al teu explicatiu de que és biogràfic però no autobiogràfic, vaig pensar, carai, menos mal.

    Es un argument molt dur i veritablement el cas de la noia que s'hi troba, no ho té gens fàcil a l'hora de jutjar i perdonar. La seva mare estava malalta en el moment que ella, apart de sentir-se despreciada, va perdre la seva criatura... tela!!! Reflexionant penses, la mare ja no estava en els seus cabals però... aquest però és un punt negra molt difícil de traspassar. Jo crec que en un cas així i amb molts dubtes, hauria perdonat a la mare però aquella ombra fosca del passat sempre hi seria.

    És un relat molt bo, complicat ben resolt, millor dit, resolt... i molt ben escrit.

    Una abraçada plena de colors, deixem els negres de banda, i ara me'n vaig a abraçar el coixí, apa, bona nit guapa.

    Gemma

  • Colpidor[Ofensiu]
    Materile | 29-03-2011 | Valoració: 10

    Nina de neu

    Ostres, ostres, ostres ! Quin relat més dur, trist i poètic alhora ; quin final més imprevisible, però possible quan arriba la bogeria o la vellesa.

    És extraordinària la teva forma de descriure i de conduir el relat. Les paraules llisquen com aquesta neu que tan bé descrius, traslladant el lector per viaranys desconeguts que van de l’interior a l’exterior per tornar a l’interior… És un relat colpidor, amb molta força.

    T’envejo i et felicito. He tingut molta sort descobrint-te. Ets una relataire amb un gran domini de la llengua, i que la saps fer anar per on vols amb la seva màxima bellesa. Per a mi és un plaer poder-te llegir.

    La teva nina de neu té algunes similituds amb el meu relat: mare, filla, pare, odi, mort, piano, nen, bogeria...

    Ara, et voldria preguntar com es fa per què la lletra sigui de color, i també com ho fas per posar un enllaç en un escrit, per exemple. Ja veus que no domino aquesta web, no en conec els racons.

    Una abraçada i més,

    Materile

  • colpidor[Ofensiu]
    joandemataro | 14-12-2010 | Valoració: 10

    i excel,lent
    un petó
    joan

  • No sé com qualificar-lo[Ofensiu]
    Josoc | 02-05-2010

    m'ha fet esborronar. L'admiració per la bellesa de la forma d'expressió cedeix pas a la impressió de la duresa dels fets narrats. He sentit tremolar les lletres... amor i odi a parts iguals... raó i bogeria...

  • Si aquest relat...[Ofensiu]

    Si aquest relat és un dels teus preferits, em va molt bé per desitjar-te... Bones Festes

  • HOLA UNAQUIMERA[Ofensiu]
    meral | 23-09-2009

    La veritat és que em costa bastant fer comentaris i a cops també tornar-los...
    Aquest relat teu és molt bonic, plé de sentiment i molt ben construït (com quasibé tots els teus relats).
    La teva historia és d'una filla que viu engoixada per el record de la seva mare més enllà de la mort d'aquesta. És una angoixa injusta. Les dones som, ja ho sabem, animals racionals però animals al cap i a la fi exposades al pas del temps com tot en la natura. Que una mare engoixi a la seva filla en vida es pot comprendre, es com una barrega d'amor i d'egoisme, peò un cop la mare ha mort la filla l'ha de saber perdonar i està obligada a fer-ho.(Potser li costa més perquè no té fills?)
    Pel que fa al meu relat (també d'una filla i una mare) em dius que no saps si envejar o compedir a aquesta mare, jo prefereixo que el lector o lectora del relat acabi envejant-la. Predir el futur avui en dia és molt fàcil, qualsevol ho pot fer, però tenir una filla que sàpiga riure, a cops també plorar junt amb la seva mare d'aquest futur que sens's presenta és una sort molt gran.
    Petons.

  • Calia que fos avui[Ofensiu]
    Karkinyoli | 17-02-2009 | Valoració: 10

    Bonica!
    No recordo exactament si ja havia comentat aquest relat, però avui, he sentit la necessitat de tornar-lo a llegir, gaudir-ne i fer-ne la meva pròpia lectura.
    Ens ofereixes un relat més que ben contruït i que - n'estic convençuda - va més enllà d'aquest primer missatge que ens diu què és la literatura i el seu joc.
    Diuen que el cos és l'única propietat inalienable que tenim les persones. Potser seria més convenient dir que tenen els homes, perquè, sovint, les dones no gaudim d'aquest dret.
    No em facis cas si pixo fora de test, però en tot cas el teu escrit m'ha fet companyia, s'ha fos amb alguna de les meves cabòries i em diu les relacions establertes no són sempre el millor per a tothom.
    En tot cas, t'envio una abraçada molt forta!
    Laia

  • Relat fort, colpidor, especial[Ofensiu]
    Xocolatina | 12-02-2009 | Valoració: 10

    Tot i que se que és un relat fort, colpidor, que es va ficant dins del cos, he entrat per deixar-te aquí la felicitació retrasada i molt molt molt sincera per aquests tres anys de relats que et desitja molts molts molts anys més.

    No és només aquest el que trobo especial, tu ho saps, pro la dedicatòria el fa entranyable.
    Tres llepadetes dolces,
    Tina

  • Quina sensació de patir pel dolor aliè.[Ofensiu]
    vaixellnou9 | 12-02-2009 | Valoració: 10

    Sóc una nova lectora i he començat per llegir als més ben valorats i ara et toca a tu que ets la primera. Serà per que el teu art en tots el camps m'ha colpit. Sobretot aquest relat.
    Crec que el nivell assolit per molts relataires és magnífic i disfrutarè molt. Gràcies pel teu regal íntim i seductor.

  • No trobo les paraules adequades…[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 30-01-2009 | Valoració: 10

    No trobo les paraules adequades… o potser és que no en sé prou.
    Relat colpidor. Fa pensar, i molt, en les relacions que mantenim amb familiars, amics, veïns... i les diferents alternatives que la vida ens depara que fa que, aquestes relacions, puguin ser tan i tan canviants i frustrants.
    Feia massa temps que volia comentar-te aquest relat... i no ho feia! Feia massa temps que amagava el cap sota l'ala... Aquestes narracions em desmaneguen.
    - Joan -

  • Gràcies i petit aclariment[Ofensiu]
    Alzinar8 | 22-01-2009

    En primer lloc gràcies per comentar-me. És tot un honor.
    En quant a que els nens volen escola i no en tenen, em referia als miliers i milers d'infants de moltissims paisos ( i no del mal dit tercer món precissament) que volen culturitzar-se i no tenen ni escola ni medis. (Sudanèrica, Franja de Gaza, China....) ni als respectius governs els interessa. Tenen mà d'obra barata.

  • Estic content[Ofensiu]
    Alzinar8 | 21-01-2009 | Valoració: 10

    T'han tret els comentaris ofensius i que jo també els hi he declarat com a tals.
    Perdona si no et comento però un aprenent no pot més que aprendre d'una mestre. Gràcies.

  • em deixa un regust amarg[Ofensiu]
    Fidel Català | 12-01-2009

    ja et vaig dir que em costa llegir relats, i amb aquest he fet l'esforç, i mira, el que et dic, m'ha deixat aquest regust amarg, i una mica de fredor. Però té un toc poètic aquests relat teu, més que no pas prosaic, que t'aujda a seguir fins el final, perquè és cru, i marg, sí.

    F.V.

    Ara no sé si ja te l'havia comentat, però com l'he vist ara en els últims, i anava amb preses, m'ha sortit un comentari poc pait, potser. Però també valen, oi que sí?

    F.V.

  • Som-hi[Ofensiu]
    JOANPG | 12-01-2009 | Valoració: 10

    Cal que recuperis la teva nota

  • Sóc un trasto informàtic[Ofensiu]

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    Aquí deix l'enganxatina amb una altre aferrada pel coll
    Josep- Keops el beduí d'ultramar que se'n va a barallar amb l'article que he d'enviar al setmanari Sóller

  • Feliç 5é aniversari de RC.[Ofensiu]
    Dolça Parvati | 11-01-2009

    Maite, t'admire.

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Com es pot comentar[Ofensiu]
    joanalvol | 09-01-2009 | Valoració: 10

    la bellesa que narres? Com és possible transmetre en paraules sentiments tant oposats? D'on surt la màgia per exposar-ho, arrodonir-ho, i cercar-hi un just final?
    Mo m'atreveixo a fer cap comentari, deixem-m'ho tal com està.
    No sé si podràs superar-te, tu mateixa t'has posat el llistó molt alt.

    Una abraçada de llum per a tot l'any
    Joanalvol

  • Ja l'he superat.[Ofensiu]
    trumfa | 08-01-2009 | Valoració: 10

    He tardat un xic a comentar-te per que m'ha costat un xic de pair el relat.
    Com sempre ens submergeixes en un mar de sensacions i sentiments, tot i que aquesta vegada ha estat un relat fort, colpidor, que s'ha anat ficat dins de la pell suament per sortir-ne a batzegades, en un brollador sangonós.
    Gràcies per la sotragada, de vegades va bé per erosionar un xic la granítica consciència.
    Perdona per haver contestat en un lloc rar. Darrerament comento coses de caire divers, de gent diversa i en llengües diverses i em faig uns embolics de mida considerable.

    Rep una abraçada ben calurosa, ja que ets fredolica et farà bé. Qllons quin fred, fa aixecar la cua als gossos (no he entés mai l'expressió però m'agrada).
    Salut
    Trumfa

  • Ostres![Ofensiu]

    Fa dies que vaig llegir la teva "Nina de neu" i la veritat és que em sembla un relat colpidor i dur, molt dur. La duresa es va sentint bàsicament del to que utilitza la veu narrativa, sota aquesta mena de calma que ens va endinsant en el fred va apareixent la tragèdia, crua i que esgarrifa. Els contrastos de colors: negre/blanc i vermell/blanc accentuen encara la tragèdia. El que no acabo d'entendre (és una anotació que vaig fer-me en llegir el relat) és la frase final "Sento la vida corrent per les venes", sí, ja sé que contrasta amb la del començament "...sento la neu corrent..." i que implica una evolució del personatge, però em pregunto si és cert que sent en realitat aquesta vida per les venes, ho entendria més si parlés des de l'oblit, però a mi em sembla que no, que tot plegat ho té molt present encara (no pot ser de cap altra manera), fins i tot en un moment donat diu que s'esforça per oblidar però que no ho pot fer. Per aquest motiu ho deia, bé, no sé si m'explico.
    Bé, doncs et deixo amb el fred i potser fins i tot ja amb la neu.
    Que tinguis molt bon any, ple d'inspiració, d'èxits i de bona feina.
    Gràcies pels comentaris (ah, una cosa, allò de la llibreria "Negra i criminal" de l'altre relat és que la llibreria cau a prop del lloc de l'assassinat de Carbone i em va semblar més... rodonet.)
    Petons

  • Emocionat.[Ofensiu]
    JOANPG | 06-01-2009 | Valoració: 10

    En un dia de Reis, amb neu quasi be a tota la nostra terra, m'ofereixes l'impacta'n
    relat, colpidor i trist tot i que tens la suficient mestria com per fer-lo entrar en el lector
    a pleret, embolcallant-lo en la intriga dels fets i quan està més pessimista que mai hi poses el toc d'esperança quan una llàgrima fon la gelor i obre el flum d'un riu encoratjador.
    Gràcies per aquestes meravelles que ens regales sovint i per culpa de les obligacions de la vida no ens permeten disposar de prou temps per gaudir-ne.

    Just quan s'acaba el dia de la il·lusió infantil, que ens fa recordar la nostra , et desitjo el millor per l'any 9.

    Una forta encaixada de Joan Pérez.

  • Una dura tendresa.[Ofensiu]
    Alberich | 03-01-2009 | Valoració: 10

    El relat va de la tendresa dels records amables: aquells que provenen de les sensacions de la infantesa, a la cruesa de la follia, la gelosia i els trastorns de la malaltia. Un tema delicat, difícil, escrit com un esgarip de l'ànima, i que commou al lector, amb una certa duresa que colpeja les emocions.
    Molt ben escrit, fa honor a la fama que et precedeix en aquesta família -no sempre ben avinguda- dels RC.
    Una abraçada ben càlida.
    Ramon

  • Gracies ....[Ofensiu]
    pitusa63_61 | 30-12-2008 | Valoració: 10

    tan per el relat, com per la dedicatoria que ens fas a tot-es. Un petó i bon any 2009

  • Una història...[Ofensiu]
    rnbonet | 29-12-2008

    ...molt treballada, xicona! Quasi com una Verge de Rafael o una Venus del Tiziano: clàssica i moderna a la vegada. Actual i antiga. Això sí, trista. Amb un ressò amarg, amargant i tendre; malgrat això, amb un puntet d'esperança vital.
    Bones festes, paisana a mitges! I salut i rebolica, com sempre!!!

  • Aclariment i/o resposta.-[Ofensiu]
    Unaquimera | 27-12-2008

    Aquest relat pertany a la categoria biogràfica" perquè parla, principalment, de la vida ( els antecedents i els fets ) de la vida del personatge principal.
    No és un relat autobiogràfic.

    Tots els textos publicats que he RC són de ficció i només tres o quatres d'ells estan basats en experiències personals, com ara Amb les cames separades o AI!.
    Però mai he estat una model com FAUSTA, ni he tingut Desitjos des de l'obscuritat més absoluta, ni he personificat un DELIRI reconsagrat, ni he conviscut amb uns Condemnats veïns!, ni... ni... ni...
    Evidentment, en tot allò que escrivim hi ha la nostra empremta, però no la nostra vida.

    Crec que amb això he respost a la Núria, a l'Aurora, i a qui hagi pogut tenir cap dubte al respecte.

    Una abraçada per a tothom que bategui per aquí,
    Unaquimera

  • Un relat colpidor .[Ofensiu]
    Núria Niubó | 27-12-2008 | Valoració: 10

    He quedat trasbalsada i amb el cor encongit, la cruesa del relat m'ha fet mal al cor .
    Passa d'una tristor de dol , amb una descripció dels sentiments que m'ha fet sentir el glaç dins les venes, al vermell de l'odi, de ment embogida , amb un desenllaç tant colpidor que ha glaçat les meves llàgrimes .
    No cal pas fer-te elogi de com escrius , ha quedat palès ja fa temps , sempre llegeixo els teus poemes i relats, però no tinc massa temps per fer comentaris, son tants els que ho fan que el meu serà només un més, però aquesta vegada he sentit la necessitat de fer-lo.
    Desitjo creure que el relat no és autobiogràfic , se que tens molta capacitat per expressar i narrar amb molt realisme , només em resta felicitar-te ,
    una càlida abraçada
    Núria


  • M'imagino el dolor que t'haurà provocat el relat,[Ofensiu]

    tendre al principi, punyent al final. Ha estat una bona teràpia (en el cas de que sigui autobiogràfic) verbalitzar l'angoixa, la justificada rancúnia, el sentiment de fred en el cor glaçat.
    A banda dels sentiments, ets una escriptora magnífica, les descripcions de l'ambient nevat i dels nens jugant amb la neu són un referent de bona literatura per a tots nosaltres.
    Quan tinguis fred al cor, recorda que tota la família de RC t'adora i et dóna escalforeta.
    Bon Nadal, bonica.

  • hola Una[Ofensiu]
    ANEROL | 27-12-2008 | Valoració: 10

    com explicar el que m'ha anat envaint a mida que qum'endisava en el teu relat; al final, al crit angoixat he sentit quelcom que m'estirava, el cabells eriçats; no sé què dir. per amí, vitalment expressat i sentit. suposo que m'entens

  • Per diferents motius[Ofensiu]
    Dolça Parvati | 26-12-2008

    Per diferents motius, tant personals com literaris, el teu relat, Maite, em toca molt de prop. No és fàcil regular la intensitat i la informació tan magistralment com tu ho has fet. Ja t'he dit mestra en més d'un cop, veritat?
    Gràcies per la dedicatòria i per la presència, companya, i per tan magnífic relat.
    Una abraçada.

  • Buuuuf![Ofensiu]
    copernic | 26-12-2008 | Valoració: 10


    M'he quedat glaçat davant de la magnifiscència d'aquest relat. L'havia vist tantes vegades entre els darrers comentats que quan l'he vist entre els destacats he pensat: Ara! I avui que plou a bots i barrals, a cor que vols, a cremadent el llegeixo i descobreixo la poesia de les paraules, la cruesa de la història, l'esplendidesa de la teva acurada, precisa prosa.
    Rep una abraçada ben forta en aquesta tarda plujosa de Sant Esteve amb l'observatori amarat!.

  • Gràcies per aquest cantó !![Ofensiu]
    Màndalf | 24-12-2008

    Molt Bones festes Quim!!

    T'ho desitgem específicament el llop ferotge, l'encaputxadeta de la mermelada i servidor (vull dir jo, no el servidor d'Omatech, que espero que hagin rebut el meu Jabugo per això dels destacats).

    Ostres, el relat d'aquí dalt té una barreja poètica dramàtica i de patiment que no fa Nadal, eh! Però és igual, està molt ben escrit i es fa rellegir. M'agrada el seu final obert que dóna un toc d'esperança i alegria. Per mi que torna a estar embarassada.

    A menjar torrons! Però no massa que ja saps on es posen, eh!

    Un petó

    M

  • Aclariment i/o resposta.-[Ofensiu]
    Unaquimera | 24-12-2008

    Crec que he d'aclarir un punt sobre la pregunta del vicenç: Pot ser possible que la filla l'assassinés (perquè es desprèn que la va assassinar, o almenys aquesta és la impressió que he tingut)?
    La meva resposta com autora és negativa: No, la filla no la va assassinar!
    El relat diu: "el dolor esborrà la pietat que sentia per ella... A les meves entranyes buides, només va niar un immens iceberg d'odi des d'aquell dia. Vaig tancar-la lluny, amb certificats. El meu cor quedà clausurat, amb forrellat."
    O sigui, que la filla sentia pietat per la mare malalta, però el dolor que la mare, en pena follia, li va ocasionar en fer-li perdre el fill que esperava, va fer que l'odiés.
    La va tancar lluny, és a dir, en un sanatori o residència o presó, amb certificats dels metges o advocats, i el seu cor es va omplir d'odi... Fins ara que és morta ( "torno a veure les meves mans glaçades endreçant les fulles del pom deixat davant del nínxol de la mare ) i necessita perdonar-la per tornar a viure plenament, lliurant-se d'aquell sentiment que li fa mal.
    Tots necessitem deixar coses enrere per continuar endavant, oi?

    Deixo aquí una abraçada per a qui la trobi bona companyia,
    Unaquimera

  • Una dolçor que s'allunya...[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 24-12-2008 | Valoració: 10

    ... a mesura que avança la lectura. De fet, és un relat amb caire poètic des del principi fins al final. Està farcit de metàfores, imatges i un lèxic ben destriat. Has exposat els detalls amb molta cura, i te n'has sortit molt bé. Un exemple clar és quan associes el roig de la sang amb el color grana de la barana. És una història de desesperació que roman latent en la memòria de la filla. Una història molt i molt dura, però que enganxa des de la primera línia. Pot ser possible que una mare esdevingui algú com era abans que la filla l'assassinés (perquè es desprèn que la va assassinar, o almenys aquesta és la impressió que he tingut)? De fet, la dona ja no és ella mateixa a partir del moment en què perd les facultats cognitives i el seu món interior, ple de fantasmes, trastorns i pors, esdeve per a ella l'única realitat.

    És un relat que fa estremir, però arrela ben endins, pots creure'm. Un redactat molt poètic per una trama més pròpia d'una novel·la negra, però resulta efectiu i commovedor. No deixa indiferent...

    Una abraçada ben forta, Unaquimera, i que passis molt bon Nadal! Que el nou any t'aporti molta inspiració, il·lusions i projectes!!!

    Vicenç

  • inundant de tristesa[Ofensiu]
    Avet_blau | 24-12-2008 | Valoració: 10

    Celos, o malaltia,
    que deixant un solc immens
    i separen cors i ànimes.

    i després la llunyania del record amarg,
    i la tristesa d''un estimar perdut.
    i el fred i la neu, presents per tot,
    inundant de tristesa...

  • Sembla impossible[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 24-12-2008 | Valoració: 10

    que a una mare, que devia ser tota dolcesa i moixaines, una malaltia pugui trastornar-la fins al punt de cometre un acte tan esgarrifós com aquest.
    Quin plaer llegir-te, Unaquimera!
    Petons i repeteixo bones festes!
    Nonna_Carme

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    anicnarf | 24-12-2008

    M'ha agradat molt el teu relat, el trobo fort i fa posar la pell de gallina.
    També m'ha agradat molt el contrast entre els colors que hi vas fent aparèixer.

  • Mares[Ofensiu]
    franz appa | 23-12-2008

    Tota dona no és mare, però tot home ha tingut mare. Dir tal obvietat és per dir que em sento inclòs d'alguna manera en l'abast de la dedicatòria, si més no en l'intent d'arribar a copsar el sentiment d'una mare que perd un fill. El relat, però, va molt enllà. Descriu un complex món familiar amb una brevetat increïble, amb contundents pinzellades, que van del sobri blanc i negre (és una característica teva saber jugar amb la textura dels colors com a elements semàntics) al contundent blanc i vermell que ressalta encara més en el paisatge ert i blanc.
    Els records, la memòria, el perdó, la follia... Recorrem en un monòleg interior exquisit i profund aquesta interioritat apaivagada aparentment, aquest volcà de dolor, odi i... amor en definitiva, sota la capa aquietadora de la neu.
    M'ha colpit aquest relat, que m'arriba el mateix dia que he llegit el poema Demència de l'allan (una de les persones a les quals dediques justament el relat), i en uns dies especialment dolorosos que tenen a veure precisament amb la mare.
    S'ha de creure en casualitats, o com diu un narrador -foll- d'una novel·la de Sábato, NO HI HA CASUALITATS?
    En tot cas, t'envio una abraçada càlida i et desitjo un bon Nadal.
    franz

  • Gràcies.[Ofensiu]


    Tens el do de despullar l'ànima. Aquest text és una petita joia, fràgil però esmolada, que es clava en els sentiments de qui ho llegeix. Les paraules sorgeixen com dictades des de l'esperit; fortes i contundents i alhora, tendres i malenconioses. Gràcies per ensenyar-nos.

  • Un relat[Ofensiu]
    Fidel Català | 23-12-2008 | Valoració: 10

    tot poesia, et felicito per ser la millor.

    JO també t'envio una càlida abraçada.

    F.

  • Blanc sobre blau.[Ofensiu]
    glauca | 23-12-2008 | Valoració: 10

    "Sentir el camí sota els nostres peus i deixar que ens parli de la seva textura. Escoltar ben endins el missatge, al caminar"

    Alguna cosa així resava la lliçó d'un mestre, el consell d'un amic. L'he portada penjada en una branca del cor. De vegades m'he atrevit a apropar-me-la els ulls, bevent de la seva saviesa. D'altres, he avançat com si en pogués prescindir, la por ens fa cecs.

    Hem compartit trajectes nevats lluents de sol. D'altres inhòspits, a l'ombra d'un gel preterit. És un regal saber-te a prop, també durant l'hivern. Aquest hivern que a cops s'instal·la en plena primavera i et congela el paisatge més íntim.

    T'estimo Maite. Sempre t'he associat a la mar, ho saps. Em quedo amb l'imatge de la neu fonent-se sobre la seva pell blava, com els teus ulls.
    Blanc sobre blau.
    La blavor invicte.

    Coia - Glauca -

  • Cada escrit una sorpresa[Ofensiu]
    Fifo | 23-12-2008 | Valoració: 10

    Em sento afalagat i la vegada esperoant per els comentaris d'una escriptora com tu, A la vegada trist per no poder assolir ni l'estil, ni el teu llenguatgue, ni els arguments que moltes vegades em semblen carregats de simbolismes. Una abraçada molt pero que molt forta. Josep

  • He tornat[Ofensiu]
    ESTEL | 22-12-2008 | Valoració: 10

    perquè a part de que el relat és preciós, la dedicatòria ha estat molt especial per mi.

    Bon Nadal i que la neu ens caigui sobre i s´escampi sense fer mal. I que dintre sentim l´escalfor de sentir-nos estimats

  • M'emociona[Ofensiu]
    Queca | 22-12-2008 | Valoració: 10

    Saber-me part d'aquest relat tan bell, i dels teus pensaments.

    Ninona tendre, ets la bondat en persona, ets dolçor, màgia, calor, tendresa...

    Gràcies, de tot cor, per ser com ets, i per voler compartir la teva grandesa amb mi, perquè em fas millor persona.

    Espero que el 2009 sigui el teu any, que puguis gaudir de la vida en tots els sentits, que es facin realitat tres de cada quatre somnis que tinguis, i que la sort i l'alegria no t'abandonin mai. Que sàpigues esquivar les urpes de la tristesa i l'amargor, i que si et feríssin, sàpigues que pots comptar amb el meu ungüent per curar-te.

    Seré per aquí, sempre, al teu costat.

    Una forta i càlida abraçada, i mil i un somriures, entremaliats, sincers, lluminosos i plens de bons desitjos, per a tu.

  • Molt bona síntesi, carregada de sensibilitat.[Ofensiu]
    Nubada | 22-12-2008

    Ja t'ho vaig dir al repte, Unaquimera, un gran relat que concentra en 500 paraules una llarguissíma història que podria donar per molt capítols. Molt bona síntesi, carregada de sensibilitat.

    Perquè no quedi perdut en les profunditats del fòrum, aquí deixo el comentari que et vaig fer llavors:

    Dura i crua història de relacions, emocions i follies entre mare i filla. Amb sentiments contradits, els records dels temps en què la mare era tendra i amorosa es barregen amb els records d'aquella dona que un bon dia emmalalteix i, bojament engelosida, li destrueix la vida que havia de néixer. El títol, nina de neu, suggereixe puresa i innocència de la nena estimada llavors, en contrast amb la duresa en què ha estat tractada. Contrast que també es veu en els colors que apareixen al llarg del relat: "blanc sobre verd", "blanc sobre negre", "blanc sobre vermell".

    Una abraçada ben gran, com totes les que tu reparteixes.

  • He estat uns dies [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 21-12-2008 | Valoració: 10

    He estat uns dies apartat sense entrar a RC ara entro al teu espai i el que llegeixo m'ha deixat glaçat. Es un relat colpidor belles paraules formoses descripcions saltes del passat al present en frases perfectament trobades i encadenades. M'ha agradat de veritat.
    Gracies per els teus comentaris i pel teu darrer oferiment, en prenc nota.
    El desig d'un Bon Nadal t l'envio acompanyat de la meva amistat

    J. Lluís


  • sense paraules[Ofensiu]
    Lior | 21-12-2008

    Unaquimera,
    m'has deixat sense paraules. Els teus textos transmeten una força increïble, i et felicito perquè no és quelcom fàcil d'aconseguir.
    Aprofito el comentari per desitjar-te un bon Nadal i una bona entrada d'any.

    Fins aviat!

  • He rebut la teva Nadala,[Ofensiu]
    Vincent | 21-12-2008

    m'ha semblat com un titubeig, una porta que obre l'esperança de quelcom que pot ser millor.
    Una reflexió de lucidesa. Moltes gràcies!.

    "Nina de Neu", aquest relat, també té a veure amb el gebre, amb la gelor, de vegades impenetrable. Exposes una història molt humana, sempre que ens abstinguem de fer de jutges dels altres. Qui sap el que sent algú?, només aquest algú. És el missatge que n'he extret del teu relat. Per molt inversemblant que sembli una situació, els sentiments i les emocions són material "sensible", això vol dir, que no es poden mesurar ni fer estadístiques. M'agrada que hi hagi espai per a la llibertat de sentir, com a mínim; la llibertat d'expressar allò que sentim ja és quelcom un pèl més difícil.
    Felicitats per tota la gent que t'estima a RC, que es molta. Tenir tants comentaris elogiosos, no és fruit de l'atzar ni de la sort. Et mereixes ser a dalt de tot.

    Bon Nadal i feliç any 2009!

    Vincent

  • aquell[Ofensiu]
    Thyst | 21-12-2008

    "o" ha fet mal, oi?
    ho*

  • he tornat![Ofensiu]
    Thyst | 21-12-2008 | Valoració: 10

    i quina benvinguda! o arribo a saber i torno a llegir-te amb un altre relat, que m'has regirat el cor amb aquest!
    com sempre, increible.

    una abraçada!

  • Qui mulla el banc[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 21-12-2008 | Valoració: 10

    Guapíssim relat. Ple de calidessa encara que la neu és protagonista i m'ha enganxat una frase..."el banc és mullat".

  • Aviat començarà el desgel [Ofensiu]
    Naiade | 20-12-2008 | Valoració: 10

    Un relat que trasbalsa, que arriba dins el cor i fa sentir un nus a la gola. Un bassal de sentiments flueixen del teu interior gelat, escampant-se per tots els racons de qui et llegeix.
    Uses una gran riquesa de mots, colors que donen vida a cada estat que descrius. M'ha encisat el record que guardes del piano "les seves mans sobrevolant les tecles com ales de papallona" preciós. És dur veure com les malalties canvien a qui tant estimem i a qui tant ens ha estimat i ens és fàcil que ens diguin, que paciència, que no en fem cas, que és la malaltia, però quan ens toca patir-ho, la ferida que poc a poc ens ha anat envaint i minant el nostre cos i sobretot l'ànima, costa molt de curar. Tots portem a la motxilla algun iceberg que ens fa sentir la gelor d'algun mal record. Però el temps passa i el gel va desglaçant i per dura que haguí estat l'experiència poc a poc corre com un riu de llàgrimes que va asserenant la ment. Plorar és bo, ajuda a alliberar. El més important és sentir la vida corrent per les venes, poc a poc noves coses ens ajuden a tirar endavant i a recuperar la il·lusió.
    Moltíssimes gracies per la dedicatòria.

    T'envio una abraçada molt especial, ben càlida i reconfortant.



  • Seqüències acolorides[Ofensiu]
    Grocdefoc | 20-12-2008 | Valoració: 10

    M'adono de les seqüències acolorides que defineixen els escenaris diferents del teu relat, tots entrellaçats tal com interrelaciones present i passat, així mateix sentiments, conductes i relacions emotives entre filla i mare, entre un passat de joia (mentre les filles són petites i les mares es troben en la seva plenitud) i un desenllaç decadent per la malaltia de la mare i les conseqüències dramàtiques pel mateix fet de la malaltia.
    És un escrit colpidor que tan pot ser real com ficció pura, però no puc deixar de preguntar-me de quina font hauràs begut per poder construir aquesta història...
    Com en tot bon relat, l'esperança apareix (malgrat tot el que abans has descrit): Sento la vida corrent per les venes.
    Rep una abraçada nadalenca i la meva gratitud per incloure'm en la teva dedicatòria.
    M. Pilar

  • Aquest bell relat[Ofensiu]
    brins | 19-12-2008 | Valoració: 10

    m´ha colpit per dues raons. Una, la bellesa de les paraules i la saviesa de saber-les encadenar, l´altra, el record d´una demència senil que, tot i ser molt curta, i en una edat molt avançada, em va clavar un punyal a l´ànima que encara no he pogut extreure. No era ella qui parlava, però eren seus els llavis que es movien.

    Aquell verd que m´envoltava, va ser espectador de moltes llàgrimes i és potser per això que ara tinc el gris al costat i a davant de casa; però al balcó, hi tinc geranis vermells que m´aixequen l´ànima.

    Moltes, moltes gràcies per la teva dedicatòria, tot i que com veus, el verd ja no és permanent, és només esporàdic.

    Una abraçada entranyable

  • bocidecel | 18-12-2008 | Valoració: 10

    Aquests dies dec tenir la llàgrima fácil. Mentre et llegeixo les reprimeixo, perque no sé si són de tristesa, de dolor o de la mateixa bellesa càlida i aspra dels teus mots, de la teva nina de neu. Aquest vapor de mar glaçat que corre per les venes d'una ànima entumida, condemnada pel sofriment, em trasbalsa.
    Alguna gosa escapar-se, no hi puc fer més, perque sento molt endins les tevés paraules, sentiments acolorits. Arriba, però, l'hora del desglaç, la teva escalfor ens abriga, fon la neu i eixuga la llàgrima, esperança en l'allau de vida imparable.

    Moltes gràcies, Maite, pel pre-relat, dolça dedicaòria que m'arriba a l'ànima.

    Una abraçada molt propera, gairebé veïnal.

  • Bon Nadal!!![Ofensiu]
    F. Arnau | 18-12-2008 | Valoració: 10

    Amiga Maite!

    He llegit el teu relat, i vull dir-te que m'ha trasbalsat. És una història trista la que contes, però he trobat també un raig d'esperança al final, quan una llàgrima provoca l'allau que fa que s'acabe tota la fredor... La veritat és que no suporte el fred, mai l'he suportat, per això vull enviar-te tot el meu caliu en aquests dies que s'apropen.

    Una forta abraçada de Nadal!

    FRANCESC

    PS M'ha agradat molt el recurs de les combinacions dels colors per fer avançar la narració.

  • Txell Pellicer | 18-12-2008 | Valoració: 10

    Quanta raó té aquesta dona!
    Hem d'obrir els ulls de la ment per buscar les claus i trobar la de la vida. No podem tornar a viure mentre no perdonem... i oblidem. Desde el nostre dolor, hem de pujar, obrint les portes de bat a bat a l'esperança!
    Els teus missatges sempre són càlids i raonables.

    Sort en les festes i en la vida,
    Txell

  • megane | 18-12-2008 | Valoració: 10

    Relat bo per llegir en dies de fred.
    En la meva ciutat fa anys que no neva tampoc.
    He vist les escenes que has explicat al carrer al parc i al balcó.
    He sentit la neu, el fred i el desgel.
    m

  • Calidesa, sentiments, emoció[Ofensiu]
    Aquarela | 18-12-2008 | Valoració: 10

    És un relat molt emotiu, en la teva línea de compassió davant dels personatges que sufreixen, tendresa en les expressions i sensibilitat.
    Tu si que transmets calidesa en cada abraçada!

  • molt intens,[Ofensiu]
    ESTEL | 18-12-2008 | Valoració: 10

    la neu es desglaça al llegir-lo, pel sentiment, per la força. Un relat que arriba dins, que penetra. Un relat molt trist, a mi se m´han humitejat els ulls.
    Si que hi ha moments viscuts en els que se´t congelen les venes. Se´t paralitzen els batecs.

    Tens una força i una sensibilitat que exterioritzes i fas estremir

    gràcies per les teves paraules sempre tant properes

    Un petó suau, perquè el gel es desfaci lentament

  • Sensació de tristor[Ofensiu]
    Xocolatina | 18-12-2008 | Valoració: 10

    Conec la sensació de tenir la tristor a les entranyes, com una ametlla amarga que mossega l'alegria de viure.
    Sensacional relat!

    De la dedicatòria, que dir-te? Gràcies!
    Una llepadeta tan càlida com la teva abraçada,
    Tina

  • Espectacular...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 17-12-2008 | Valoració: 10

    el teu relat, tant per la qualitat literària com per la història en sí i una indubtable capacitat de fer una narrativa que enganxa al lector des de la primera frase. Intensa, crua, humana, emotiva... són els qualificatius que em sorgeixen en llegir-la. Passejant pel pensament d'aquesta dona, t'endinses en els records i el dolor i els fas aflorar vestint-los amb el glaç de la neu que ho envolta tot, que cau incesantment al seu voltant i es barreja amb altres colors que ofereixen calidesa. Malgrat el fred, hi ha verd, i negre, i també vermell, que acolleixen sentiments i volen donar caliu a aquest blanc que va glaçant per dins, com si volgués aturar el rec sanguini. És d'aquells relats que sé que em tornaré a llegir perquè és un goig passejar-hi la ment entre les paraules que tant encertadament has escollit.
    Una abraçada molt gran i molt agraida per aquesta dedicatòria tan entranyable que he llegit més avall (m'ha fet molta gràcia veure'm reconeguda en les disfresses i les ales de papallona, i has fet que em sentís molt afalagada) Gràcies, bonica.

  • La neu[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 17-12-2008 | Valoració: 10

    La neu dins seu té un cor calent.
    M'ho ha suggerit el teu relat.

  • Emoció[Ofensiu]
    ciosauri | 17-12-2008 | Valoració: 10

    Pel relat: no sé si hi pot haver més tristesa, la pèrdua de la mare -sigui com sigui- i l'enyor d'un fill. Tot i això, continuar encara i sobreposar-se.
    I per la dedicatòria: l'amistat -sigui com sigui- és un regal.
    Una forta abraçada !!!

  • "És hora...[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 17-12-2008 | Valoració: 10

    de fondre l'aterrador gel"
    Certament, cal perdonar sempre, però amb més motiu, si la follia és present.
    Relat colpidor, bellíssim per totes les tonalitats que
    li dónes enmig d'aquest glaç que esdevé negror i, finalment, blancor, puresa.
    Missatge molt apropiat per aquestes dates tan especials.
    Em sento molt afalagada per la teva dedicatòria. Ja saps, Unaquimera, que el sentiment és mutu.
    Rep la meva abraçada llunyana que esdevé propera per obra de màgia. És la màgia del Nadal.
    Mercè

  • Un relat blanc i fred[Ofensiu]
    nuriagau | 17-12-2008 | Valoració: 10

    Acabo de llegir aquest esfereïdor relat escrit en prosa poètica i no sé si sabré transmetre les sensacions que m'ha provocat: m'he quedat glaçada!

    És un relat trist i, gairebé, monocrom. Pel seu fil argumental es van succeint pocs colors: blanc sobre verd, blanc sobre negre, gris i blanc sobre vermell.

    Alhora, és un relat punyent i fred. La neu corre per les venes de la protagonista, la neu cau per allà on passejai, fins i tot, un floc de neu es fica a la seva bossa de mà.

    Tot el relat està embolcallat per la blanca i freda neu.

    Gràcies per tot, jo et seguiré llegint!

    Núria Gausachs i Cucala

  • A tu Maite...[Ofensiu]
    MarBlava | 17-12-2008 | Valoració: 10

    càlida i tendre, que sempre saps posar els mots adients als nostres sentiments..
    MOLTISSIMES GRÀCIES!!

    La neu es fon al contacte de les teves paraules, plenes de calidesa, sentiments i comprensió cap els altres.

    Desitjo que el nou any que arriba estigui ple dels teus millors regals: els teus Relats.

    Una abraçada plena de la felicitat del Nadal!
    MarBlava

  • Dedicatòria:[Ofensiu]
    Unaquimera | 17-12-2008

    Aquest relat va dedicat a unes dones molt especials:

    A la Coia, amiga immensa experta en trajectes vitals,
    A la Maria, experta en belles disfresses i en ales de papallona,
    A l'Aurora, experta en nines, pèrdues, somriures i poemes,
    A la Montserrat, que pinta la vida amb colors que porta endins,
    A la Mercè B., que viu tan lluny i sento tan propera,
    A la Mercè G., veïna que no conec però reconec,
    A la Núria, que brilla entre les carícies del sol i la lluna,
    A la Tina, dolceta com un bombó que fuig de les mossegades,
    A la Lorena, que pot escriure del revés però és ben realista,
    A la Lydia, que estima la mar blava i les persones,
    A la Txell, que es deixa la pell en el camí si fa falta,
    A la Queca, que somriu sense aturall i ens il·lumina,
    A la Pilar, que viu envoltada de verd,
    A la Lourdes, que em regala mots i imatges,
    A la M. Pilar, que ja escrivia abans de néixer,
    A l'Alba, que pinta mots i llegeix paisatges,
    A la Laia, essencialment resistent i dolça,
    A la Sílvia, que estima els animals i la gent original,
    A la Laura, que ja no s'espanta de la poesia,
    A la Rosabel, esdrúixola flor i poetessa contundent,
    A la Ció, que dóna peu a compartir jocs,
    I a tu, bonica, encara que no sé el teu nom!

    Totes elles llegeixen i escriuen i, per al meu goig, em llegeixen i m'escriuen ( al menys, de tant en tant, que són dones ocupades... ). Totes són filles. Algunes, mares. Totes, autores a RC.

    Per a cadascuna d'elles, amigues especials dins aquest univers virtual, companyes de viatge amb les paraules prestes, embolico aquest relat fred amb una abraçada càlida com elles mateixes,
    Unaquimera

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Unaquimera

Unaquimera

111 Relats

5300 Comentaris

582819 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Vaig néixer un 8 de novembre fred (sóc escorpí i fredolica des de llavors!) en un lloc diferent d'on visc ara, però sempre he viscut a prop del mar. Penso que a la meva sang porto gotes d'aigua salada. I a la pell, alguna escata...

La mar de blau, per moments tan ombrosa;
la mar de verd, tan bella i perillosa;
la mar de gris, que es veu majestuosa;
la mar d'acer, tan entremaliosa...

El futuro es una acuarela y mi vida un lienzo que colorear...

La vida és bonica, però de vegades complicada.

Gracias a la vida que me ha dado tanto... Me ha dado la risa, y me ha dado el llanto: así yo distingo dicha de quebranto, los dos materiales que forman mi canto. Me ha dado la marcha de mis pies cansados: A quien quiera acompañarmela, por favor vayamos pasito a paso, si hemos de ir mejor de la mano...

He viscut un llarg viatge i encara em queda coratge per avançar... amb les cartes de la vida jugo la seva partida: no em rendiré! Un altre dia ha començat!

... no vale la pena andar por andar, es mejor caminar pa'ir creciendo: volveré a contarte que he soñado colores nuevos y dias claros.

I per uns breus moment una estona de cel, ja no importa el demés, una estona de cel i per un instant tot s'haurà aturat.

Me niego a vivir esclava de mis heridas.

Hi ha dies en què, entre la gent i els crits, sense motiu i estúpidament, crec que sóc feliç. Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure sense cap perquè... Vull estar contenta! Per això m'enfronto al cada dia, sense motius i estúpidament, amb un gran somrís!

Tu sonríe y verás como todo parece que brilla! Los ratos oscuros se harán de colores mientras sobre alegría y no falten canciones. A poquito que sonrias llegará la alegría, de los ratos peores germinan los buenos: sonreir no se compra, no vale dinero. Ei! Sonríe!

Desitjo somriure sense crosses, sense pautes, sense haver de demanar permisos i poder parlar sense estrafer la veu, ... si no us sembla massa.
Duc llunes i cançons per arracades!
El vent, cruel i savi, s'enduu les cançons dels dies que deixo enrere. I per fi, trobo el descans en els somnis perduts i retrobats, en qualsevol revolt del camí que continua.

Per contactar: unaquimera@hotmail.com

Si desitges deixar un comentari, ENDAVANT!
Estaré encantada de llegir-ho i saber de tu: la teva opinió, les sensacions que t'ha provocat un relat, qualsevol aspecte que facis constar, el suggeriment que et sembli més oportú fer serà ben rebut i RESPONDRÉ A TOTHOM més aviat o més tard!

Sóc en aquest web per aprendre, experimentar amb noves propostes, col•laborar amb altres autors i participar en qualsevol fet que ajudi a mantenir viu RC, l'espai que compartim i del qual en gaudeixo:

- Concurs de Microrelats de l'ARC: Secrets. Participant amb relats seleccionats: Dins i fora i Filla.

- Concurs ARC de Poesia Social 2011: Vaig participar amb Ara no sé, publicat al llibre col.lectiu "Tensant el vers".

- Projecte Barcelona, t'estimo: Relataire participant el 2008 i 2011 amb COR A COR, PAS A PAS.

- Gimcana Virtual Literària ARC 2010: participant i Guanyadora! No va ser fàcil, però ja que sap que som una colla de "bojos per les lletres" ;-))

- Poemes il•lustrats: Vaig participar en el concurs, on van seleccionar Enfiladisses.

- Poesia eròtica: Ho vaig intentar i ara alguns dels meus versos són al llibre "Erotisme som tu i jo": AMB, Joguines de dona, SENSE, Xàfec.

- Microrelats: Vaig respondre a la convocatòria, trobant-me entre els autors del volum "10x10 Microrelats" amb Condemnats veïns! (Culpa).

- Reptes del fòrum:
* Repte en prosa, el "clàssic" : He participat com a reptaire i jutgessa.
* Conte, un repte llarg: He participat com a contaire i jutgessa.
* Nanorepte: Nanoreptaire en pràctiques.
* MiniRepte: He participat com a minireptaire i organitzadora.
* Repte Poètic-Visual: He participat com a poetaire i organitzadora.
* MeloRepte: He participat meloreptant i proposant melodia.

- Propostes del Fòrum:
* Taller literari: Relataire participant. Va estar bé mentre va durar... http://es.geocities.com/tallerrelats.
* Interrelat: Relataire participant. Intent de novel.la col.lectiva... http://es.geocities.com/qwark79/principal

- Celebracions col.lectives a RC:
R en Cadena
Els senyors Angel Negre i Gerard Vila Nebot em van encadenar i jo he passat la cadena a: Alícia Gataxica, buscador, estrangera i mjesus.

* 5è ANIVERSARI d'RC!
Vam celebrar-ho a la nostra "enganxosa" manera...
Photobucket