quan vaig llegir aquest poema per primera vegada, em va semblar plè d'esperança; en llegir-lo ara m'ha semblat plè de nostàlgia... Com canvien les coses.

Una abraçada Vicenç!
Elisenda

No saps com m'he partit de riure amb la pobra jubilada! I quan ja m'havia recuperat d'ella, "t'equivoques" amb la carnal temptació! M'ha fet recordar que en algun altre relat també havies fet això de canviar paraules fonèticament semblants! I realment se't dona bé trobar-les! jaja

Llegint la historia, a mi també m'ha cridat molt l'atenció la paraula "estudianta" M'ho has fet buscar al diccionari (bé, tu no! la meva curiositat!) i el Gran Diccionari de la Llengua Catalana t'ha donat la raó: estudianta és correcte.

Divertit i irònic! L'agilidesa del text em feia la sensació que llegia una tira còmica!

M'ha agradat! Ha sigut una molt bona lectura! :)


Elisenda

dues persones ballant; mentre l'un, a cau d'orella i com si la seva veu formés part de la melodia, anés xiuxiuejant-li, a poc a poc, totes aquestes paraules.

I la música sonant. I tots dos giravoltant al so d'aquest vals.

Una imatge preciosa, Vicenç.

Em sorprèn la senzillesa en les paraules i la força que evoca en les imatges.




pd: el comentari que em vas fer al relat del feminisme no és, en absolut, una enganxada de dits! El relat el vaig escriure a resultes d'una conversa amb un amic. La descripció dels "dos tipus de noies feministes" era la descripció de les parelles d'aquest amic. No vaig plantejar bé el relat; el volia escriure com si tot ell fos una conversa, però al final el vaig deixar així. La simplificació dels dos únics "tipus" és exagerada; i obviar tots els matisos que hi ha enmig, una super falta!
Em va agradar, doncs, que en el teu comentari mostressis cert desacord amb el que jo deia!

I pel que fa als dos punts suspensius... no ho sé! és una mania que he agafat! És un error ortogràfic que el faig inconscientment i que després em passa desapercebut!! Sé que he de posar-hi remei!

En fi, em sap greu que les tres quartes parts d'aquest comentari hagin estat explicacions meves! Però no sabia si mires el fòrum sovint.


Elisenda.

però si l'hagués de descriure amb una sola paraula, diria que és un poema trist. Potser perquè compares la pluja amb les llàgrimes; potser perquè quan deixi de ploure es farà de nit. Potser és per aquest "i tot serà com sempre".


Tot i així, però, tot i trobar-lo trist, és un poema preciós!



Elisenda.

..amb tanta cura, que els he llegit dues vegades per no perdre'm la intensitat dins la forma.


"La fredor del llit
pregunta amb els ulls tancats
què deus somiar avui."


No apel·la a cap sentiment, a cap tristesa, a cap plor, a cap moment de buidor.. I tanmateix, et deixa anar una bufetada de soledat tant forta, que costa tornar a reaccionar.



Uns haikús d'aniversari, preciosos. Felicitats!



Elisenda.

..gens fàcil fer poesia profunda -penso que aquesta ho és-, mitjançant paraules i expressions del tot irrellevants: sofà, bossa de plàstic, sabata desaparellada (!¡)

Crec que un dels teus punts forts és això mateix: el domini absolut i rotund de les metàfores.

A reveure!

d'entendre-ho tot ens fa perdre, moltes vegades, els petits encisos que evoquen les coses, les persones..
No sempre tenim un "perquè" ; sovint només hi ha una sensació, una intuïció..

Un poema molt maco.


elisenda.

Ignorem allò que no afecta a les nostres vides. Tot ens és aliè si no ens passa a nosaltres, si no ens hi implica directament. El món s'ha (l'hem) convertit en una mena de teatre: les notícies només representen una obra; no passa res! és només una escena, una funció.. I es tanquen les cortines, tanquem la televisió. Tanquem els ULLS.. És una obra horrorosa, desastrosa, llastimosa.. però ningú sembla marxar indignat.. Indiferència, només això.


Un poema contundent.


elisenda.

doncs aquí tens un comentari dels cafès i a sobre, ben extens !

M'ha agradat força aquesta trilogia dels cafès; al primer fas una descripció més detallada de la situació dels que seran els personatges rellevants, de les relacions d'amistat i sentimentals, no hi ha tant diàleg com als següents i s'entén quan dius a la introducció que aquest seria el pròleg. M'ha agradat veure com el cafè és el vincle que va unint cada història. I no només les relaciona, sinó que els hi dóna sentit; és a dir, al primer capítol, parles dels gustos i preferències que tenen pel cafè i dius:

"La Maria diria que no li agrada el cafè, el Jaume suposa que si, i el Pere no s'ha plantejat mai si li agrada o senzillament el necessita."

Aquí ja es comença a perfilar caràcters i es deixa entreveure quina serà la tònica de cadascú: la Maria, segura. El Jaume, indecís; i el Pere un esvalotat que no para atenció a gaire res.

Al "cafè amb ressaca" hi ha més protagonisme de diàlegs. En un principi sembla no guardar molta relació amb l'anterior. Expliques, simplement les aventures i desventures que passen la colla en una nit de festa. Però mentre vas llegint el "cafè amb gel" te n'adones que sense saber de la rutina del pis de les noies, de les seves manies, dels xous que s'esdevenen la nit que surten i dels posteriors "marujeos" que s'expliquen l'endemà, la conversa que tenen el Jaume i el Pere no seria tant nostàlgica.

M'ha agradat moltíssim que just aquest capítol el titulessis "cafè amb gel", perquè és justament això el que passa després de 4 o 5 anys de no veure's amb algú: que hi ha com una mena de gel que costa de trencar al principi. I vas anant intercalant els diàlegs amb l'estat del gel dels dos gots: el Pere aboca el cafè ràpidament al glaç "espetegant amb força", tal i com ha estat la seva entrada al bar i les seves primeres frases. I el Jaume, en canvi, va tirant-li el cafè poc a poc amb la cullereta, descrivint, també, la manera d'ell: pausada, tranquil·la..


Doncs mira, que m'ha agradat. I si t'hagués de fer una petita crítica et diria que posessis en algun moment del primer capítol el nom de la carrera que estudien, perquè sí que es va intuint en algun moment, com quan es pregunten quina especialitat faran més tard, però no ho dius clarament enlloc i penso que és important per situar del tot el seu context.


Apa doncs! que no et queixaràs, noi!

elisenda.

..treballo en una biblioteca, i el títol del teu relat m'ha cridat molt l'atenció!! És una biblioteca petita, de poble, i hi estic més sola que la una perquè no hi entra quasi bé mai ningú.. Si hagués passat una situació com la que descrius, de ben segur que no hagués passat desapercebuda..!
Després de llegir el teu relat, crec que no podré evitar fixar-me amb la cara dels que surtin del lavabo..!

A reveure!

Fas uns poemes tan dolços! Sempre es parla de la lluna com a desig, o com a regal a fer a la persona estimada; tu, en canvi, n'has fet una personificació!

M'agrada el to dels teus poemes i aquest, en concret, me l'emporto a preferits.

..preciós, com sempre! és la primera paraula que em ve al cap quan acabo de llegir un poema teu! Transmet optimisme, esperança, ganes de vire! I, a sobre, recobert d'aquestes descripcions tan elegans que fas sempre. Llegir-te és un plaer!

Arreveure!

elisenda.

i també desconcert i, sobretot, resistència a la resignació.
M'agrada que de tant en tant et desfoguis així! que la prosa no té res a envejar a la poesia!!


"tenies por de robar-me la joventut en una sola nit." Buff! genial!... genial!


elisenda.

això és el que m'ha transmès. És breu, molt breu! però sembla ser un gran principi a quelcom.

Felicitats!

elisenda.

..directament amb una conversa ho he trobat molt original; a més, t'introdueix de ple a la història. M'ha agradat com has descrit l'ambient de la festa major. I si hagués de quedar-me amb una frase, seria: " La vocalista, ullerosa i esquelètica, que ningú entenia com havia pogut sobreviure des de la darrera festa major.." M'has fet riure!


elisenda.