Companya

Un relat de: George Brown

Escolta els sons,
no busquis el significat de les paraules.
No en tenen.

Mira els moviments suaus,
no busquis justificacions en els actes.
No n'hi han.

Endevina els pensaments,
no busquis racionalització.
No ho sóc.

Tot és més simple,
no busquis respostes,
perquè no en trobaràs.

Únicament busca'm,
estaré esperant per mostrar-te
la simplicitat que s'amaga
darrere aquest núvol de dubtes.

Comentaris

  • Certament, a mida que avança el temps[Ofensiu]
    Leela | 23-01-2006 | Valoració: 10

    ens anem fent més desconeguts perquè oblidem (o ens acostumem) de mirar amb els ulls del principi aquells moviments, aquells sons, a jugar i endevinar, a viure amb la mirada tranquila i senzilla, aquella mirada que ens permet copsar molt més del què ens pensem.
    I ens allunyem,....
    ens allunyem buscant significats que creiem ocults, raons i justificacions que ens permetin explicar una vida inexplicable...

    Una proposta atraient:

    Únicament busca’m,
    estaré esperant per mostrar-te
    la simplicitat que s’amaga
    darrere aquest núvol de dubtes


    i ha, darrera dels dubtes, una simplicitat molt bella a descobrir.

    Un gran poema George, un cant a allò que sembla que ens entestem a oblidar.

    Un petó!
    Leela

  • No cal cercar més[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 19-10-2005 | Valoració: 9

    els sentiments són els que són. No es pot buscar darrera la racionalització ni cap explicació.

    Potser en aquesta complexitat és on radica les ganes de buscar darrera alguna explicació racional. Mai els sentiments poden ser racionals.

    Per què estimem? Doncs perquè així ho sentim. No cal anar més enllà.

    Un barret per vos. I no em pregunteu per què. Us el regalo. Res més.

    Una abraçada.

    Salz.

  • M'agrada[Ofensiu]
    AINOA | 24-09-2005 | Valoració: 10

    A la gent se la de acceptá tal com és.
    Sense buscar justificacions de perqué es com es.
    M'agradat el teu poeme i desitjo que hagi anat be.
    Una abraçada.

  • Tot un poema d'enigmes...[Ofensiu]
    solarin | 24-09-2005 | Valoració: 10

    ...que es resolen quan es troba qui l'ha escrit. Tan simple com això. Tan simple que és preciós.

  • Un núvol de dubtes...[Ofensiu]
    kispar fidu | 24-09-2005

    ... amb una solució senzilla. (tan de bó tots els núvols que ens fan sentir perduts tinguéssin una fàcil resposta...).

    [ Merci pel comentari. Considero que el relat de Carta a una mort ficticia és una mica preocupant (pk com molt bé dius, el primer què et passa pel cap en llegir-lo (fins i tot a mi) és: "estàs fatal!!!" jejeje). Si que és una vomitada ràpida de pensaments, però està classificat com a biogràfic perquè de fet em sentia així... potser no tan exagerat, però em sentia una mica cansada d'estar sempre esperant a que s'encengui una llum.
    No estic malament... fins i tot diria que potser estic en una de les meves millors etapes de la vida (tot i que no canviaria res dels meus dies), però de tant en tant perdo les esperances i em "deprimeixo" una mica... jejeje.

    Bé, era només per aclarir-t'ho... ;) ].

    Que vagi bé! ciao!!!
    Gemm@

  • deixa't surant...[Ofensiu]
    Gica Casamare | 25-08-2005

    Deixar-te emportar per la corrent del rierol que li humiteja el cor, on anirà? que confii...
    M'ha agradat ben retrobat.

  • Un bon missatge[Ofensiu]
    Andrea_Subirana | 25-08-2005

    Quan demanes que no et preguntin perquès, ni cap justificació. Tu no vols anar més enllà del que ets, no vols ser la resposta a cap dubte que pugui tenir l'altre persona. M'agrada molt, et comprenc molt bé.

    No t'havia llegit abans, normalment tinc poc temps per conectar-me i avui he trobat el teu relat. Felicitats.

    Salutacions.

  • Gràcies![Ofensiu]
    ROSASP | 25-08-2005

    Aquest poema arriba suau i acaronador.
    És calmós i eteri, està impregnat d'un batec misteriós i màgic, com la pròpia vida.
    Jo m'he passat tant temps cercant respostes que m'he cansat molt, he gastat energia a borbolls i he arribat a cops i relliscades a l'essència tranquilitzadora i reconfortant que em trasmet el teu poema...

    Es poden veure tantes coses en les ombres de les coses.
    M'enduc el poema a preferits i em quedo amb el somriure tendre de les teves paraules.

    Una abraçada Jordi!

  • Aquest poema m'ha recordat[Ofensiu]
    brideshead | 25-08-2005

    una conversa de fa anys amb un amic de classe. Ens anàvem coneixent poc a poc i en un moment determinat en el qual intentàvem parlar de la nostra manera de ser, em va dir: "no busques más, Rosa, no "rasques" más, no hay nada más detrás". Em va deixar astorada. I amb els anys he anat comprenent les seves paraules.

    Hi ha persones que es conformen amb escoltar, amb mirar, amb endevinar.... no volen trobar significats, ni buscar justificacions ni racionalització ni respostes.... ja els està bé tot com és. No senten cap necessitat de preguntar-se el perquè de res. Aquestes persones resolen el seu propi garbuix de dubtes (que encara que es creuen que no, també tenen, com tot esser humà) aplicant màxima infal·lible: les coses són així. No busquis més. No hi ha res més.

    Perdona per aquesta llarga reflexió que envaeix el teu espai, però és tot el que el teu poema m'ha inspirat.

    És un bon poema, Jordi, has estructurat impecablement totes aquestes reflexions, i a més, els has donat un aire molt serè, molt reposat, molt tranquil. Has deixat anar tot un seguit de pensaments com aquell que els va posant, pausadament, sobre la taula, com si repartissis la baralla de cartes i, un cop ben disposades, comencés el joc.

    M'ha agradat. Un poema diferent que es fa llegir poc a poc, sense pressa, i lluny de neguitejar, apaivaga, tranquil·litza.

    Felicitats, Jordi, una altra bona peça en la teva obra literària.

    Un petonet.

  • la necessitat[Ofensiu]
    elisheba | 25-08-2005

    d'entendre-ho tot ens fa perdre, moltes vegades, els petits encisos que evoquen les coses, les persones..
    No sempre tenim un "perquè" ; sovint només hi ha una sensació, una intuïció..

    Un poema molt maco.


    elisenda.


Valoració mitja: 9.83

l´Autor

Foto de perfil de George Brown

George Brown

36 Relats

250 Comentaris

74945 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
"Què escriure quan,
el seny posseït pel
vici del sentiment,
fuig cec, vers un mur
de soledat infranquejable?

Només queden records
del naufragi d'un somni,
i els reculls, un per un,
com restes d'un tresor.
Car, són bocins del no-res.

Mira't a l'espill del mar,
al tocador de la lluna!
Allà veuràs qui ets,
veuràs que no ets,
pols d'una nit, més, ... univers.

I curiosament,
quan més entens
la imperfecció del moment,
més t'endinses per fer-lo,
més absurdament perfecte."