la biblioteca

l'eslisheba, em fixaré en les cares de les noies ( i els seus cabells ) quan surtin del labavo...xd. Un relat eròtic curt i original.
Felicitats!
El final molt picant!xd

Ptnss!!
Alexander

Sí, el silenci dels sentiments i de les emocions, el romanticisme...

Quantes paraules es poden omplir amb el silenci! Valgui la redundancia.

Felicitats pel relat.

El millor de tot, el final. Simplement genial.

M'ha agradat molt, Ainoa. És eròtic, suau i agradable. Per ser el primer cop que treballes el tema, tot el relat es sostenta molt bé! De dalt a baix. I has trobat una idea molt bona pel final. Genial!
PD: Comparteixo la crítica sobre els verbs que et fan en Neret i en Pivot.

..treballo en una biblioteca, i el títol del teu relat m'ha cridat molt l'atenció!! És una biblioteca petita, de poble, i hi estic més sola que la una perquè no hi entra quasi bé mai ningú.. Si hagués passat una situació com la que descrius, de ben segur que no hagués passat desapercebuda..!
Després de llegir el teu relat, crec que no podré evitar fixar-me amb la cara dels que surtin del lavabo..!

A reveure!

Bon dia, cèltica Ainoa!

Avui, repassant els teus relats, he descobert què havia llegit teu que m'havia agradat força... "Els meus nois"!

Des d'aleshores, no t'havia llegit res més, però aquest matí he decidit subsanar aquesta errada i he provat aquest relat del que em vas parlar ahir a la nit.

Coincideixo amb el neret en qüestionar l'us del pretèrit perfecte (que, a més, en un parell d'ocasions és incorrecte -vaig començà, per exemple-). A banda d'això i d'alguna petita errada més (intueixo que no te'l vas rellegir massa), el relat m'ha agradat molt. El teu erotisme em sembla exquisit (em faràs l'amor sense ser-hi, la imatge de la ma com una papallona sota les calces...), però no exent del voltatge que necessita una narració com aquesta.

En resum: chapeau!

Ahir no vaig perdre el tren! Encara en van sobrar cinc minuts. Sort! Era l'últim que em duia cap a casa. Vaig viatjar sola, però això ja era d'esperar.

He escollit aquest text per llegir perquè en el sopar em va semblar que algú el recordava. I m'ha agradat molt. El més maco de l'amor és que no s'han de marcar horaris. Qualsevol hora és bona!.
Ha estat un plaer llegir-te!

Doncs, la veritat: m'agrada. Si, si dius que no acostumes a escriure sobre aquesta "categoria" ( jo tampoc... jejeje ), doncs trobo que l'has sàpigut encertar prou bé!
Només 150 espais buits per expressar-li el què anaves a fer degut al desig que ell et provoca.
Només cal que existeixis, la teva simple existència fa que el cos em tremoli demanant-me més plaer, demanant que t'estimi amb bogeria, que no deixi de desitjar-te... M'ha agradat, si!

( Bon estiu ! )
Gemm@

..., un relat eròtic ben ideat, ben estructurat i ben portat a un final ideal. La imaginació, el pensar en algú, mmm, fa que es senti ben aprop, al costat, i si una petita brisa ens acarona la cara, llavors sentim que és aquella persona que ens està acariciant, mmm, ...

Avui tenia un petit capritx, i he decidit portar-lo a terme, mmm, l'explico:
"he pensat en uns ulls que segur s'han creuat i que en mirar-se han entrat en un món virtual, aquestes dues ànimes s'han abraçat per deixar les possibles sensacions negatives a un costat i llavors han fruit de la trobada, amb un somriure i una mirada tendre, ...i llavors ella ha omplert el seu cor de poesia dolça i ell li ha xiuxiuejat suaument a l'orella: capritxosa, mmm, ets una capritxosa, mmm, la meva capritxosa."

Un petó dolç i molt molt suau.

i no havia acabat de dir-te el que et volia dir en aquest encontre entre totes dues:

1r. continua escrivint, Ainoa, ho fas molt bé i el conte "La biblioteca", tot i que és últim que has escrit, i el primer que jo t'he llegit, trobo que té "grapa".
2n. Gràcies pels teus comentaris als meus poemes. Suposo que ets a la llista dels relaires que hem de comentar, si no és així jo et continuaré llegint perquè, repteixo, m'ha agradat força aques relat.

Ara sí, molts petons.

aquesta narració m'ha deixat molt ben impressionada perquè és curta i té un final força impactant és una manera com una altra d'escenificar la possible trobada als lavabos de dos persones.

Et felicito.

breu, perquè no disposo de gaire temps. El que passa és que feia temps que et "devia" quatre línies. Per què? Perquè tinc el vici de "respondre" a tots i a totes les relataires que em comenten. I en el teu cas, com que sempre trio comentar poesies... és que em sembla que ja te les he comentat totes!

M'he "resistit" a entrar en aquest relat perquè no volia fugir de la meva norma. Una norma que m'he creat jo mateixa tot just per qüestions de temps: em resulta més ràpid comentar poesia (perquè ès llegeix més ràpid), que no pas relats.

Sí: ho confesso. Sé que això no està bé i no és just. Però és que no disposo de més temps!

I ara el relat. Per ser el primer que fas d'aquest estil està força bé. Has entrat en l'erotisme amb bon gust literari.

El que m'ha agradat, sobretot, és el naiexement de la història. Un record que es desperta de sobte, en un moment en què no hauria de prendre vida, i que et provoca l'urgència de tancar-te en la intimitat de les quatre parets d'un lavabo.

I el toc d'humor del darrer paràgraf, molt aconseguit.

Saps què et dic? Que podries continuar provant en aquesta línia, en aquest gènere literari. I no és fàcil. Sovint els autors que ho intenten cauen en la pornografia pura, i l'erotisme és molt més sublim.

Fins aviat!

LLIBRE

PD.- Tu estàs a la llista del COMENT, no? Si és així, aprofita per publicar més relats, més provatures... tindràs l'oportunitat de ser comentada abastament, i això, penso, cal aprofitar-ho, no?

m agradat forca

Ainoa, què has menjat aquest Nadal?. Tres relats d'una tacada!. I aquest de la biblioteca, uf!. Em pregunto com haurà reaccionat el destinatari d'aquell missatge, "Vas a fer-me l'amor, però tu no hi seràs...". I m'ho pregunto, perquè jo mai m'hi he trobat.

Bromes apart, m'ha agradat molt, tant el ritme com el llenguatge, contingut però explícit i càlid. Molt bé.

Brumari

i un altra pregunta que em ve al cap és: quin llibre estaves llegint? Res, que em sembla que ha fet sort aquest noi, amb tanta passió acumulada.

El text, a més, l'he trobat molt ben escrit, amb poc text has plantejat la situació i hi has posat molt sentiment.

Només un comentari sobre l'estil, quan fas anar el pretèrit perfet (l'obrí que surt uns quants cops) ho fas per algun motiu? no sona una mica encarcarat?... ui que repelent que estic... deu ser enveja! :-)