Forjadors del destí

Un relat de: Vicenç Ambrós i Besa

... on res no sigui com mai.
La màgia dels fantasmes
neutralitzarà el no-res
dins la boscúria densa,
sota tempestes d'hivern
o a redós d'un jorn distès.

Plorarà llavors la nit,
envidreïnt les teulades
brutes d'insomnis, d'estels
fugaços, de mites pàl·lids
d'històries escapçades
i de camps de nous empelts.

L'aire nouvingut serà
l'arrel de móns venidors.
Ja res no serà com mai
ni mai no serà com sempre.
Reescriurem el present
per ofegar-ne l'esglai.


Comentaris

  • gypsy | 17-05-2009

    cada instant que passa és únic i mai no tornarà.
    Quin poema més rítmic i nítid, llueix en ser recitat,
    i la profunditat del significat et deixen astorat, com en un miratge de somni.

    Gràcies per escriure i compartir el teu talent amb nosaltres, poeta.

    gypsy

  • Fa temps, [Ofensiu]
    elisheba | 17-03-2009

    quan vaig llegir aquest poema per primera vegada, em va semblar plè d'esperança; en llegir-lo ara m'ha semblat plè de nostàlgia... Com canvien les coses.

    Una abraçada Vicenç!
    Elisenda

  • Sempre és present[Ofensiu]
    joanalvol | 28-05-2008 | Valoració: 10

    En cada existència que vivim reescribim el present. De les "tempestes, insomnis i mites" en fem un futur incert per aquells que algun dia seguiran, de bell nou, reescrivint el present.

    Joanalvol

  • i la repetició del mateix mot: mai[Ofensiu]
    deòmises | 29-04-2008

    volia dir en el meu comentari. Disculpes.

    d.

  • La rima clou el poema de forma cíclica[Ofensiu]
    deòmises | 29-04-2008 | Valoració: 10

    i el mateix mot: mai.

    Cada estrofa esdevé un microcosmos tancat, amb la rima als versos 3 i 6 en cadascuna d'elles, que ajuda a cloure aquest petit món.

    Petit no per manca d'importància, sinó per tot el contrari: per tenir una independència individual i, alhora, una complementació global.

    Sempre és un plaer trescar entre els teus versos, company Vicenç. Nova visita, nou glop d'aigua fresca per a seguir endavant. Sempre.

    d.

  • BE VICENÇ[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 18-01-2008 | Valoració: 10

    AVUI M'HE FET UN TIP DE LLEGIR-TE, HE APROFITAT EL TEMPS PERDUT, EM MIRAVA LES PORTADES DEL CONCURS DE POEMES DE L'ANY PASSAT I T'HE TROBAT NOVAMENT, I JA MI HE ENGANXAT. ENS SEGUIREM LLEGINT, UN PETONAS!

  • .....,[Ofensiu]
    Naiade | 15-10-2007 | Valoració: 10

    Poesia profunda i optimista, que fa pensar. M'agrada el tros de "ja res serà com mai ni mai no serà com sempre.
    Reescriure el present sona tan be.

    Salutacions de Naiade


  • Benvingut aquest aire...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 14-10-2007 | Valoració: 10

    que haurà de ser l'arrel de móns venidors. Tant de bo ens permeti reescriure el nostre present i poder afrontar el destí sabent què és el que hem triat.
    Un poema profund i amarat d'optimisme sa, creible, esperançador...
    Sempre és un plaer llegir els teus poemes, Vicenç! són moltes les reflexions que em convides a fer, i t'ho agraeixo.
    Una abraçada

  • M'ha recordat una mica...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 06-10-2007 | Valoració: 10

    ...encara que el tema no és el mateix, la pel·lícula "Remando al viento" en la que el protagonista que fa de Byron li diu a la malaurada protagonista femenina que ha de pair el fet que està escrivint llurs destins de tots els altres, ella que veu la mort quan després mor algun dels protagonistes, però tu ho has vist des de la òptica optimista o així ho veig jo, millor, el cert és que cal crear el nostre propi destí. Sempre de manera positiva.

  • Perdona Vicenç...[Ofensiu]
    onatge | 03-10-2007 | Valoració: 10

    Abans m'he deixat la valoració...

  • Sobra el comentari...[Ofensiu]
    onatge | 03-10-2007

    Hi ha poemes que se n'haurien de fer octavetes i repartir-los i escampar-los i empeltar-los a l'ànima i al cor. Aquest n'és un d'ells.

    Salut Vicenç.

  • Destins plens de consol[Ofensiu]
    Unaquimera | 03-10-2007 | Valoració: 10

    Benvingut sigui l'aire nou, si ell és qui ha d'arrossegar els universos futurs, possibles, fins a les nostres mans!
    Llavors, la responsabilitat serà nostra i del nostre pols dependrà la rectitud de la línia, la corba en el traç, la fermesa en el conjunt de l'escriptura.
    Creus, amic Vicent, que podem reescriure la nostra història quan el després sigui l'ara, quan el demà sigui ja i d'aquesta manera aconseguirem el consol que tots anhelem?

    M'ha agradat la sonoritat dels versos quan els he llegit en veu alta; t'he de confessar que la lectura interior m'havia corprès; més tard m'han confortat amb el seu to de profecia sense amenaces.
    Trobo que en aquest sentit juguen un paper ambivalent , entre apocalíptic i seré, que els fa atraients, de la mateixa manera que un penya-segat ens atreu fins la vora, fins a sentir el vertigen, fins a sentir-nos vius.

    T'envio una abraçada de tardor plena d'aires nous, que no de tempesta,
    Unaquimera

  • Sincerament,[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 03-10-2007

    dels dos darrers poemes que has publicat el que més m'agrada és aquest.

    Les imatges tenen una força per moments aterridora. Crec que és un bon poema.

    David.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: