Em concedeixes un ball?

Quin orgull de sentir-te ahir per IB3 Ràdio! La veritat és que em va fer molta gràcia sentir-te. Carai, parles prou bé! He he he... Enhorabona!

He entrat dins d'aquest poema pel títol. Digue'm ximple, però m'encanta el títol. Només de llegir-lo ja em vénen certes coses al cap i totes meravelloses.

M'ha semblat un poema senzillot, que no necessita "floritures". I tot plegat lliga amb el fet que no calen sabates de cristalls, ni prínceps blaus.

Oblida-ho tot
per recordar
amb mi
aquest moment
de plenitud robada al buit.

mmm preciosíssima estrofa! Gran petit poema xiquet!

Abraçadotes i feliç tour!


Salz.

P.S. Com no, un nou barret per vós...... ple de notes musicals!

Regala't un somni, avui.
T'ho dic per quan despertis
i vegis
que fàcil que és somiar.


Felicitats!


Gemma34

dues persones ballant; mentre l'un, a cau d'orella i com si la seva veu formés part de la melodia, anés xiuxiuejant-li, a poc a poc, totes aquestes paraules.

I la música sonant. I tots dos giravoltant al so d'aquest vals.

Una imatge preciosa, Vicenç.

Em sorprèn la senzillesa en les paraules i la força que evoca en les imatges.




pd: el comentari que em vas fer al relat del feminisme no és, en absolut, una enganxada de dits! El relat el vaig escriure a resultes d'una conversa amb un amic. La descripció dels "dos tipus de noies feministes" era la descripció de les parelles d'aquest amic. No vaig plantejar bé el relat; el volia escriure com si tot ell fos una conversa, però al final el vaig deixar així. La simplificació dels dos únics "tipus" és exagerada; i obviar tots els matisos que hi ha enmig, una super falta!
Em va agradar, doncs, que en el teu comentari mostressis cert desacord amb el que jo deia!

I pel que fa als dos punts suspensius... no ho sé! és una mania que he agafat! És un error ortogràfic que el faig inconscientment i que després em passa desapercebut!! Sé que he de posar-hi remei!

En fi, em sap greu que les tres quartes parts d'aquest comentari hagin estat explicacions meves! Però no sabia si mires el fòrum sovint.


Elisenda.

Jo sí que et concediria aquest ball... perquè em sembla un ball preciós, immens, etern... un ball on voltaríem i voltaríem, sentit la plenitud que hem robat al buit. I somniaríem, i sabríem què fàcil que és somniar.... oblidant-nos de tot, de les penes i de les angoixes, i inventant nous camins per on anar, i saber que hi ha algú allà... que potser no és cap príncep, però que sap ballar.... i fer ballar!

I així, podria llençar ben lluny les sabates de cristall...... per arribar a la conclusió que és possible alçar els ulls, beure una mica d'aire, tancar-los de nou.... i posar-se a volar!

Vicenç,.......... t'he dit, en algun moment que el teu poema m'ha agradat? Potser no, perquè m'he posat a somniar en el teu ball!

Doncs sí, m'ha agradat... és més.... m'ha fascinat.

A més del ball, et concedeixo un petó,... torna aviat, si us plau!!!

màgia amagada en el bell somni del poeta.

Feia temps que esperava un nou poema teu...

encara que també és cert que feia temps que no mirava si havies fet res de nou,
però ja veig que si, i que has composat un poema molt tendre... característic de la teva fusta poètica, podriem dir-ho així.

Però torna-hi mestre!!!! torna a fer-ho moltíssimes més voltes encara!!!

I la trobada, què tal? vaig veure una foto on hi sorties tu a l'arribar al lloc de la trobada.

Segur que va ser meravellós!!

A LA PRÒXIMA NO PENSO FALLAR!!

UNA FORTA ABRAÇADA MESTRE!!!

Feia dies que no entrava a llegir-te... Però és que tampoc tinc massa temps, i ara he pensat que entraria a llegir els autors que fa temps que no els hi comento res...
És molt bonica aquesta poesia, m'ha agradat molt! És com màgica i recorda un conte que a tots ens han explicat de petits... :P

Una abraçada i petons!!

Gorwilya

Imatges de conte, de somnis petits i grans.
Compartir la màgia d'un moment únic i especial, com ho poden estar tots els moments del dia, quan el propòsit surt de dins del cor.
Passant de que potser arribin les 12 de la nit i de que porti les sabatetes de cristall i de que tu no siguis un príncep. Només viure els instants compartits i ballar junts al so de la música que toqui...
Tendre i crec que molt profund...

Una abraçada!

Ja no sé quins són pitjor!! El de casa o els de la feina, que és on sóc, en aquest moment!!
Res!! que m'ha agradat molt aquest "Vols ballar amb mi, aquesta nit?"

Petons

que te'l concedirà! Qui es pot sostreure a versos com:
oblida-ho tot
per recordar
amb mi
aquest moment
de plenitud