Desert

Un relat de: en veu baixa

Immens com una pena
s'acreix sense mesura
un desert de coltells
que escapcen l'avenir
de xiquets sense nom
i pati de col·legi
enclavat dins la runa.

Pupil·les òrfenes
que ens esguarden
al fons de la pantalla
plenes d'un anhel cec
mentre nosaltres
els mirem apressadament,
sense voler-ho,
quan parem taula o vestim els fills,
a penes res,
una breu llambregada
abans d'acotar el cap
com si teméssem
no ser capaços de suportar-ho més.

Tot
fins que un dia
rajarà tant la nostra consciència
que ens serà ja del tot impossible
parar taula o vestir els fills
sense empastifar-ho tot de sang.


Comentaris

  • ainalma | 29-04-2006 | Valoració: 10

    El problema ve quan de tant veure coses d'aquestes t'acabes "acostumant" o acabes veient-les d'allò més normal... Només espere que algun dia torne la sensibilitat al món.

  • Orgull_de_classe | 13-01-2006 | Valoració: 10

    que ens serà ja del tot impossible
    parar taula o vestir els fills
    sense empastifar-ho tot de sang...

    Magnific....

  • molt wapo[Ofensiu]
    laura lara martin | 25-10-2005 | Valoració: 9

    i molt cert!!!!!!!!

  • Paraula | 17-08-2005 | Valoració: 9

    Tens tota la raó del món! I això que a mi la poesia m'agrada poc! ;-) Sols autors comptats, tu ets un d'ells!

  • Contundent[Ofensiu]
    elisheba | 11-08-2005 | Valoració: 10

    Ignorem allò que no afecta a les nostres vides. Tot ens és aliè si no ens passa a nosaltres, si no ens hi implica directament. El món s'ha (l'hem) convertit en una mena de teatre: les notícies només representen una obra; no passa res! és només una escena, una funció.. I es tanquen les cortines, tanquem la televisió. Tanquem els ULLS.. És una obra horrorosa, desastrosa, llastimosa.. però ningú sembla marxar indignat.. Indiferència, només això.


    Un poema contundent.


    elisenda.

  • una veu escanyada...[Ofensiu]
    ROSASP | 09-08-2005

    Ens hem aconstumat a sentir la misèria i el sofriment a la llunyania, un pessig lleuger que desapareix junt a la imatge que provoca la intensa, però breu emoció.
    Enmig dels afers quotidians i el vertigen de la vida, queden diluides les realitats que no ens toquen de prop.
    Un desert ens separa d'un món que sembla de ficció. Els ulls miren un espai abstracte a on no semblem pertànyer.
    Només és qüestió de sort, podríem ser a l'altra cara de la moneda.

    El teu poema batega i sacseja, obre un fil de llum entre les ombres i les consciències.

    Espero poder llegir moltes coses teves.
    Una abraçada!


Valoració mitja: 9.5

l´Autor

Foto de perfil de en veu baixa

en veu baixa

5 Relats

29 Comentaris

10492 Lectures

Valoració de l'autor: 9.68

Biografia:
Faig de mestre a Barcelona. M'agrada llegir i escriure.

vicentalar1981@hotmail.com

Últims relats de l'autor