Cercador
Desert
Un relat de: en veu baixaImmens com una pena
s'acreix sense mesura
un desert de coltells
que escapcen l'avenir
de xiquets sense nom
i pati de col·legi
enclavat dins la runa.
Pupil·les òrfenes
que ens esguarden
al fons de la pantalla
plenes d'un anhel cec
mentre nosaltres
els mirem apressadament,
sense voler-ho,
quan parem taula o vestim els fills,
a penes res,
una breu llambregada
abans d'acotar el cap
com si teméssem
no ser capaços de suportar-ho més.
Tot
fins que un dia
rajarà tant la nostra consciència
que ens serà ja del tot impossible
parar taula o vestir els fills
sense empastifar-ho tot de sang.
Comentaris
-
...[Ofensiu]ainalma | 29-04-2006 | Valoració: 10
El problema ve quan de tant veure coses d'aquestes t'acabes "acostumant" o acabes veient-les d'allò més normal... Només espere que algun dia torne la sensibilitat al món.
-
Orgull_de_classe | 13-01-2006 | Valoració: 10
que ens serà ja del tot impossible
parar taula o vestir els fills
sense empastifar-ho tot de sang...
Magnific.... -
molt wapo[Ofensiu]laura lara martin | 25-10-2005 | Valoració: 9
i molt cert!!!!!!!!
-
...[Ofensiu]Paraula | 17-08-2005 | Valoració: 9
Tens tota la raó del món! I això que a mi la poesia m'agrada poc! ;-) Sols autors comptats, tu ets un d'ells!
-
Contundent[Ofensiu]elisheba | 11-08-2005 | Valoració: 10
Ignorem allò que no afecta a les nostres vides. Tot ens és aliè si no ens passa a nosaltres, si no ens hi implica directament. El món s'ha (l'hem) convertit en una mena de teatre: les notícies només representen una obra; no passa res! és només una escena, una funció.. I es tanquen les cortines, tanquem la televisió. Tanquem els ULLS.. És una obra horrorosa, desastrosa, llastimosa.. però ningú sembla marxar indignat.. Indiferència, només això.
Un poema contundent.
elisenda.
-
una veu escanyada...[Ofensiu]ROSASP | 09-08-2005
Ens hem aconstumat a sentir la misèria i el sofriment a la llunyania, un pessig lleuger que desapareix junt a la imatge que provoca la intensa, però breu emoció.
Enmig dels afers quotidians i el vertigen de la vida, queden diluides les realitats que no ens toquen de prop.
Un desert ens separa d'un món que sembla de ficció. Els ulls miren un espai abstracte a on no semblem pertànyer.
Només és qüestió de sort, podríem ser a l'altra cara de la moneda.
El teu poema batega i sacseja, obre un fil de llum entre les ombres i les consciències.
Espero poder llegir moltes coses teves.
Una abraçada!
Valoració mitja: 9.5
l´Autor
5 Relats
29 Comentaris
10492 Lectures
Valoració de l'autor: 9.68
Biografia:
Faig de mestre a Barcelona. M'agrada llegir i escriure.vicentalar1981@hotmail.com