Detall intervenció

RE: REPTE LV "El Triangle"

Intervenció de: elisheba | 15-11-2005


El concurs de pintura estava sent un èxit total d'assistents. Autoritats de tot tipus havien estat convidats a l'acte i veure'ls passejar-se conferia un ambient destacat i enlluernador. Les obres d'art eren contemplades per assistents i jutges que es reunien després en petits comitès valorar-les. Es notava de seguida quines de les creacions eren més aplaudides que les altres al comptar el nombre de persones que en restaven davant.

A l'horabaixa s'anuncià pels altaveus que el jurat ja havia acordat un veredicte. Els assistents allí presents s'assegueren a les cadires. Minuts més tard, una persona del jurat s'adreçà al micròfon: "Benvolguts artistes i assistents, el membres del jurat hem acordat que l'obra premiada d'aquest any, sigui... "El Triangle"

Immediatament des de les cadires es començaren a sentir veus: "horrible!"-deien- "quina enganyifa és aquesta!", "el triangle és la prova que el concepte d'art és conseqüència directa de la manca de talent de l'artista!!".

La protesta fou en va.

Poc abans del comiat, quan només quedaven quatre gats, el guanyador del concurs i dos membres del jurat es reuniren a un racó de la sala. No van adonar-se que la seva conversa s'estava sentint pels altaveus quan el guanyador els digué als altres dos que ja quedarien per repertir-se el premi i que moltes gràcies i que us en dec una, amics.



Aquest, i no pas el quadre, havia estat el triangle guanyador..




Respostes

  • RE: REPTE LV El triangle ("Reencontre")
    rnbonet | 15/11/2005 a les 00:18

    I després diuen que la TvV no inspira! Com que he quedat de mani LOE fins els pebrots i la pluja em cria asprella a la gola, va el meu homenatge "educatiu":
    PS. Jutge Mandalf. Com ja no sé si "ex-alumne" s'escriu separat o junt, tria. Junt =229 paraules. Supose que separat=230. Cal filar prim, que el repte és el repte!!


    Tenim els dos, exalumne i mestra, ben entrada l'horabaixa, pels "pubs" de la platja. Certa vergonya envaïa el jovenet d'anar amb una dona que li doblava l'edat, malgrat l'aspecte enlluernador de la senyora.
    Amagats a un raconet, xerraven i bevien.
    -I segueixes estant fort, en matemàtiques?
    -Dels millorets de la classe! Posem un problema.. i veurà.
    -No em parles de vostè...Com estàs en trigonometria?
    -Bestial! Això m'agrada!
    I Lola va dibuixar a la taula un triangle equilàter invertit:
    -Imaginem que siga... el meu pubis. Dades:vuit centímetres per costat...
    -I què vol que li traga? -preguntà, impacient, Manel.- Si dibuixe l'alçada, tenim dos triangles rectangles a resoldre mitjançant Pitàgores...
    Lola pensava: " Ai, que em tragues!... En tot cas, que m'entres... I sí, l'alçada la fas, bonico" I digué:
    -Si em vols taure algun cosa...
    -Si vol, també, aplicant el teorema de l'altura... Li puc traure el sinus i el cosinus...
    La Lola s'entusiasmava: "Aquest és el camí...! Si em traus la sina..." pensà. I afegí, en veu alta:
    - Jo et donaré la resta!
    -Quina resta? No cal restar! El que passa és que no tinc les taules, però...esforçant-me una mica...
    -Sí, sí ... Esforça't! Ho tens ben fàcil!- digué amb veu melosa, mentre li acaronava la cuixa...
    El comiat fou ràpid. Sense enganyifa. Un retornà a casa capficat en el problema; l'altra, rossegant la seua picor a l'entrecuixa.



  • Triangle
    boigboig | 15/11/2005 a les 01:15

    L'Alícia estava totalment enamorada. Per ella, ell era enlluernador, encantador i fascinant. Ell li explicava històries de grans científics: Newton, Pitàgores, Einstein, Darwin. A l'horabaixa, s'asseien al porxo mentre prenien un te i ell anava desgranant anècdotes sobre grans descobriments fins el comiat.
    La Joana estava totalment boja, excitada, calenta, amb el seu cos fort, fibrat i musculós. Ell l'agafava en braços i la pujava a l'habitació abans de besar-la, d'acaronar-la, de llepar-la, de fer-li l'amor. A l'horabaixa s'estiraven al llit mentre prenien un wisky i ell li anava fent camins de saliva sobre la pell fins el comiat.
    L'Alícia sabia que ell tenia un amant. La Joana, l'amant, sabia que ell estava casat. Les dues ho acceptaven, que hi podien fer! El necessitaven massa, o això és el que elles creien.
    La seva passió, però, el seu desfici, allò que el mantenia amb ganes d'aixecar-se cada dia, eren els reptes matemàtics. Els problemes de lògica. Els passatemps. Podia passar hores i hores estudiant els triangles i les seves propietats meravelloses. I llegint els tractats de Euclides, d'Arquímedes, d'Eudoxe.
    Però, per tal de tenir temps, va haver d'idear una enganyifa triangular, un pla que només ell podia idear. Deia a l'Alícia que anava amb la Joana, i a la Joana que anava amb l'Alícia. I així tenia hores i hores de plaer inerranable al seu davant!

    Boig.
    • Triangle amb subterfugi (correcció de Triangle)
      boigboig | 15/11/2005 a les 15:06

      L'Alícia estava totalment enamorada. Per ella, ell era enlluernador, encantador i fascinant. Ell li explicava històries de grans pensadors: Newton, Pitàgores, Einstein, Darwin. A l'horabaixa, s'asseien al porxo mentre prenien un te i ell anava desgranant anècdotes sobre grans descobriments científics fins el comiat.

      La Joana estava totalment boja, excitada, calenta, pel seu cos fort, fibrat i musculós. Ell l'agafava en braços i la pujava a l'habitació abans de besar-la, d'acaronar-la, de llepar-la, de fer-li l'amor. A l'horabaixa s'estiraven al llit mentre prenien un whisky i ell li anava fent camins de saliva sobre la pell fins el comiat.

      L'Alícia sabia que ell tenia un amant. La Joana, l'amant, sabia que ell estava casat. Les dues ho acceptaven, que hi podien fer! El necessitaven massa, o això és el que elles creien.

      La seva passió, però, el seu desfici, allò que el mantenia amb ganes d'aixecar-se cada dia, eren els reptes matemàtics. Els problemes de lògica. Els passatemps númerics. Podia passar hores i hores estudiant els triangles i les seves propietats meravelloses. I llegint els tractats d'Euclides, d'Arquímedes, d'Eudoxe.

      Per tal de tenir temps, però, va haver d'inventar-se una enganyifa triangular, un pla que només ell podia idear: el triangle equilàter perfecte: Deia a l'Alícia que anava amb la Joana, i a la Joana que anava amb l'Alícia. I així tenia hores i hores de plaer indescriptible al seu davant!

      Boig
  • RE: REPTE LV
    Lecram | 15/11/2005 a les 14:04

    En horesbaixes reflexiono sobre la possibilitat, d'escriure un nou relat; fa massa temps que les idees no flueixen dins el meu cap, i decideixo llençar-me a l'aventura del repte de relats en català, seguint un consell d'una bona amiga...

    Així doncs hem disposo a escriure davant de l'ordinador i aquí en teniu el resultat; una reflexió matemàtica, feta per un estudiant d'antropologia social i cultural.

    Triangle: figura geomètrica formada a partir de la unió de tres punts no alineats amb tres segments de línia recta. Reflexionem-hi un moment, per formar un triangle ens calen sis elements: tres punts no alineats i tres segments de línia recta; això és una enganyifa, per que anomenem triangle a una figura composada per sis elements i no tres (tri/angle) com seria lo lògic, hi hem pensat alguna vegada seriosament?

    Cada punt no alineat s'ha acomiadat dels seus companys per fer dos nous amics, dos segments de línia recta, que l'estan esperant per formar amb els altres punts no alineats i els segments de línia recta; una figura geomètrica enlluernadora. Com si de màgia es tractes quan unim els tres punts no alienats i els tres segments de línia recta obtenim una figura amb tres costats o angles: el triangle.



  • Tres angles
    Biel Martí | 15/11/2005 a les 16:33

    Com cada matí es llevà convençut que avui sortiria, que per fi, després d'una vida dedicant-s'hi, en veuria el final, un final enlluernador, clar i d'aquells que et fa dir: "Ostres, era això" i riuria per no haver-ho vist abans alhora que li faria ràbia haver malgastat la seva vida tenint la solució a l'abast.

    Es rentà les dents, es vestí i després d'un cafè amb llet tancà la porta de l'habitació, situada a deu metres de l'angle recte, i començà a caminar per la hipotenusa. Quan portava ben bé mitja hora, va pensar que, si trobava la sortida a aquells tres passadissos necessitaria menjar i roba neta... Però no tornà enrere. Sempre havia viscut en aquell triangle soterrani de llums de neó... soterrani? I ell què sabia, en horabaixa els seus pares hi entraren quan ell encara era un nadó! Ves a saber per quina enganyifa els l'havien venut, o potser el cercle i el quadrat resultaven massa cars? Els florescents l'envoltaven i les parets metàl·liques el cobrien de l'exterior, mentre palpava cada racó amb les mans, desitjant trobar, finalment, el mecanisme que obrís un dels angles i el deixés sortir. Sense finestres, sense portes, el triangle representava la seva pròpia existència i ara que els pares eren morts, no s'imaginava quin seria el comiat si és que sortia. Per això, entristit, decidí tornar enrere, com cada matí.

  • REPTE LV. Demolició
    Carme Cabús | 15/11/2005 a les 17:20

    Potser encara som en algun bar de França, enfadant-nos perquè el preu del cafè és tan car.
    Des del cel gris cau la pluja i totes les coses del voltant ens desemparen, però ens tenim tots dos i no concebem cap perill que pugui separar-nos.
    Encara estem intactes, i les nostres mans no coneixen res més que la tendresa i la confiança.
    Potser encara som en algun bar de França i ens sentim una mica neguitosos perquè hem de buscar un lloc on dormir, a recer de la pluja.
    Hem deixat les motxilles a consigna i duem només el sac de dormir. El cafè és un luxe, però és horabaixa i fa un vespre tristoi i plorós, i volem escalfar-nos.
    Lluny de casa, tan joves com som, tan forts que ens creiem, tan dolç que pensem el món.
    Potser encara som en algun bar de França i el futur ens sembla enlluernador, i enlloc no podem albirar el nostre comiat, i la vida s'obre amb aquella alegria esplendent, just per caminar-la.
    Com podíem pensar que en aquell mateix viatge en autostop per Europa ens enfonsaríem, que el noi mexicà que vam trobar a París ens anorrearia amb les paperetes que ens va regalar, només perquè les tastéssim, aquella monstruosa enganyifa plena d'agulles, i vòmits, i sang, i metzina, que després ja va fer triangle amb nosaltres, i que va demolir-nos.


    ------------------------------------------------

    PD. No sé si el terme "papereta" és el més adequat o si n'hi ha un altre (com "paperina", ...) que hi podria anar millor. Si algú sap el terme correcte, li agrairia que me'l digués. Gràcies per endavant.



    • RE: REPTE LV. Demolició (sobre el terme horabaixa)
      Carme Cabús | 15/11/2005 a les 23:13

      Per indiciació de la Conxa Madam Bovary), sembla que aquest terme l'he utilitzat malament al text. Per tant, allà on hi diu "vespre", considereu que ho canvio per "dia".

      Gràcies i bona nit.
      ------------------------------------------------
      Gran Diccionari de la Llengua d'Enciclopedia Catalana:

      Horabaixa:
      [1460; mot mallorquí per a designar el capvespre, de hora i baix]

      f [o m] 1 Hora del crepuscle vespertí, temps pròxim a la posta del sol.

      2 p ext dial Tarda.



  • RE: REPTE LV: Triangle isòsceles.
    Jere Soler G | 15/11/2005 a les 18:12

    Me'n vaig anar a viure amb ella.
    Des del primer moment em vaig capbussar en l'avantguarda de l'art; absorbint, nit i dia, el seu estil.
    Era la meva tieta; jo tenia divuit anys, i em descobrí un món nou.
    Tres mesos després fèiem l'amor.
    Em vaig sentir rara i trista; perquè jo estimava en Ferran.

    -T'haig d'educar -em digué, un dia, la tieta.
    I organitzà un sopar d'artistes.
    Em va dir que m'hi convidava, que havia d'obrir-me.
    Abans que arribessin tots, a l'horabaixa, quan el jardí es tintava de crepuscle, em revelà el vestit que jo, i només jo, lluiria aquella nit, i mercès al qual esdevindria la musa de la vetllada.
    -Hi assistiràs nua.
    Li vaig dir que de cap manera.
    M'ensenyà les fotografies de la nostra nit d'amor.
    -Vols que en Ferran les vegi?
    A l'hora del comiat, tothom va elogiar la meva candidesa, la suau vermellor de les meves galtes, i l'enlluernador traç del meu cos.

    Una setmana després, vaig convidar en Ferran; jo no ho volia, però ella hi insistí.
    Vam fer l'amor; ell amb delir, jo amb el rosec de l'enganyifa.
    A la matinada, en Ferran no era al llit.
    El vaig buscar pels passadissos.
    De sobte, m'arribà un llampegueig en la penombra.
    A la sala d'estar, en Ferran i la tieta reien i es feien petons, mentre contemplaven el vídeo del sopar dels artistes.

  • RE: REPTE LV
    FRAN's | 15/11/2005 a les 21:03

    Fins aquell dial a nostra havia estat (segons el meu parer) una relació amorosa de dos costats (jo sabia que no m'estimava i ella no sabia que jo l'estimava). En un principi ho trobava com una enganyifa, una mentida constant en que jo sempre havia de fer el paper de "l'amic" (gran personatge interpretat, de segur, per uns quants).
    M'havia acostumat a la resignació fins el dia que aparegué ell (el Cabró). Estàvem engrescats en una festa major, xerrant sota el poc enlluernador sol amagant-se a l'horabaixa quan ell arribà (de fet ja es coneixien però, jo no ho sabia). Va estar a sobre d'ella tanta estona com va poder i jo volia morir-me. Notava com aquell noi, mentre amb una mà l'agafava per la cintura, amb l'altre em regirava les entranyes.
    Va ser aquell vespre on, en el meu malestar, vaig saber que havia de preparar-me pel nostre comiat.

    • El Triangle de Les Formigues
      foster | 15/11/2005 a les 21:25

      El Triangle de Les Formigues

      Sortíem de Cala Fosca a s'horabaixa, acompanyats d'un cel d'alumini enlluernador que començava a rovellar-se i del silenci més absolut només trencat pel tuptuptup del motor de la mallorquina, rítmicament irrespectuós. Ella es girà amb un gest de comiat a ningú, a res en concret, com si marxés per sempre més.

      ***

      Instants màgics, moments privats que per a qualsevol altre no serien més que una enganyifa dels sentits, un decorat impossible dins la vida real.
      Anàvem cap a Les Formigues, quatre pedrots isolats enmig del no-res, repetint un ritu esdevingut costum, vici.
      La Maria era al davant, amb una cama a cada banda de la proa, pessigollejant l'aigua amb la punta dels dits dels peus. Jo la mirava i ella no em veia però em sabia mirant-la. Els nostres somriures còmplices s'aixamplaven a mida que ens anaven acostant a la platgeta amagada, la nostra platgeta.
      Allà érem dos que eren u, allà érem feliços oblidats del món i oblidant-lo, allà el temps deixava de ser una ironia i l'espai era l' espai definit pels seus versos, les seves esperances i il.lusions.
      Escoltant-la bocabadat, mirant-la amb tant d'amor que feria, vaig comprendre el perquè de l'encís d'aquells illots: allà, sols i junts, la Maria i jo entràvem en un forat negre de passió i enamorament, la nostra particular dimensió desconeguda, la dimensió de l'absoluta felicitat.

      • RE: El Triangle de Les Formigues (versió final)
        foster | 15/11/2005 a les 21:31

        El Triangle de Les Formigues

        Sortíem de Cala Fosca a s'horabaixa, acompanyats d'un cel d'alumini enlluernador que començava a rovellar-se i del silenci més absolut només trencat pel tuptuptup del motor de la mallorquina, rítmicament irrespectuós. Ella es girà amb un gest de comiat a ningú, a res en concret, com si marxés per sempre més.

        ***

        Instants màgics, moments privats que per a qualsevol altre no serien més que una enganyifa dels sentits, un decorat impossible dins la vida real.
        Anàvem cap a Les Formigues, quatre pedrots isolats enmig del no-res, repetint un ritu esdevingut costum, vici.
        La Maria era al davant, amb una cama a cada banda de la proa, pessigollejant l'aigua amb la punta dels dits dels peus. Jo la mirava i ella no em veia però em sabia mirant-la. Els nostres somriures còmplices s'aixamplaven a mida que ens anàvem acostant a la platgeta amagada, la nostra platgeta.
        Allà érem dos que eren u, allà érem feliços oblidats del món i oblidant-lo, allà el temps deixava de ser una ironia i l'espai era l'espai definit pels seus versos, les seves esperances i il.lusions.
        Escoltant-la bocabadat, mirant-la amb tant d'amor que feria, vaig comprendre el perquè de l'encís d'aquells illots: allà, sols i junts, la Maria i jo entràvem en un forat negre de passió i enamorament, la nostra particular dimensió desconeguda, la dimensió de l'absoluta felicitat.

  • RE: REPTE LV "El Triangle"
    elisheba | 15/11/2005 a les 21:38

    El concurs de pintura estava sent un èxit total d'assistents. Autoritats de tot tipus havien estat convidats a l'acte i veure'ls passejar-se conferia un ambient destacat i enlluernador. Les obres d'art eren contemplades per assistents i jutges que es reunien després en petits comitès valorar-les. Es notava de seguida quines de les creacions eren més aplaudides que les altres al comptar el nombre de persones que en restaven davant.

    A l'horabaixa s'anuncià pels altaveus que el jurat ja havia acordat un veredicte. Els assistents allí presents s'assegueren a les cadires. Minuts més tard, una persona del jurat s'adreçà al micròfon: "Benvolguts artistes i assistents, el membres del jurat hem acordat que l'obra premiada d'aquest any, sigui... "El Triangle"

    Immediatament des de les cadires es començaren a sentir veus: "horrible!"-deien- "quina enganyifa és aquesta!", "el triangle és la prova que el concepte d'art és conseqüència directa de la manca de talent de l'artista!!".

    La protesta fou en va.

    Poc abans del comiat, quan només quedaven quatre gats, el guanyador del concurs i dos membres del jurat es reuniren a un racó de la sala. No van adonar-se que la seva conversa s'estava sentint pels altaveus quan el guanyador els digué als altres dos que ja quedarien per repertir-se el premi i que moltes gràcies i que us en dec una, amics.



    Aquest, i no pas el quadre, havia estat el triangle guanyador..



  • RE: El triangle
    angie | 15/11/2005 a les 22:19

    - Tinc un sopar de negocis - va dir-li en Jan a mig matí, per telèfon. Arribaré tard.
    - Doncs, aprofitaré per a sortir amb la Núria - contestà la Cèlia. Des de que es va separar, necessita d'una bona amiga.
    Tots dos penjaren el telèfon, bo i sabent que cadascú, per separat, era protagonista d'una enganyifa.
    Quan tocaren les sis, en Jan, sortí de l'oficina amb dos companys amb els que havien decidit anar a prendre unes cerveses.
    Després d'una estona, agafà el mòvil, trucà i donà un copet de comiat a l'esquena dels seus colegues.
    Agafà un taxi i es dirigí cap a Horta.La llum esglaiada d'aquells carrers estrets, a l'horabaixa, feia que pujés més encara la seva excitació.
    Havia arribat. Pagà al taxista i es posà bé la corbata, tot caminant amb pas ferm cap a la porteria, que era oberta. Pujà les escales. Principal segona. Trucà al timbre. Es sentiren passes, duia tacons.
    Una noia amb un somriure enlluernador aparegué davant seu. Morena, alta i amb una bata de satí, gris perla, que marcava la silueta del seu voluptuós cos.
    La noia es va presentar com a Júlia. Em convidà a entrar i em va dir que la seva amiga ja era allà, per a passar-s'ho d'allò més bé amb nosaltres dos.
    Sentada amb un got a la mà, vaig no voler veure a la Cèlia.


  • RE: El triangle (correcció i definitiu)
    angie | 15/11/2005 a les 22:30

    -Tinc un sopar de negocis - va dir-li en Jan a mig matí, per telèfon. Arribaré tard.
    -Doncs, aprofitaré per a sortir amb la Núria - contestà la Cèlia. Des de que es va separar, necessita d'una bona amiga.
    Tots dos penjaren el telèfon, bo i sabent que cadascú, per separat, era protagonista d'una enganyifa.
    Quan tocaren les sis, en Jan, sortí de l'oficina amb dos companys amb els que havien decidit anar a prendre unes cerveses.
    Després d'una estona, agafà el mòvil, trucà i donà un copet de comiat a l'esquena dels seus colegues.
    Agafà un taxi i es dirigí cap a Horta.La llum esglaiada d'aquells carrers estrets, a l'horabaixa, feia que pujés més encara la seva excitació.
    Havia arribat. Pagà al taxista i es posà bé la corbata, tot caminant amb pas ferm cap a la porteria, que era oberta. Pujà les escales. Principal segona. Trucà al timbre. Es sentiren passes, duia tacons.
    Una noia amb un somriure enlluernador aparegué davant seu. Morena, alta i amb una bata de satí, gris perla, que marcava la silueta del seu voluptuós cos.
    La noia es va presentar com a Júlia. El convidà a entrar i li anuncià que la seva amiga ja era allà, per a passar-s'ho d'allò més bé amb ells dos.
    Sentada amb un got a la mà, va no voler veure a la Cèlia.


  • RE: El triangle (ara si, definitiu)
    angie | 15/11/2005 a les 23:12

    - Tinc un sopar de negocis - va dir-li en Jan a mig matí, per telèfon. Arribaré tard.
    - Doncs, aprofitaré per a sortir amb la Núria - contestà la Cèlia. Des de que es va separar, necessita d'una bona amiga.
    Tots dos penjaren el telèfon, bo i sabent que cadascú, per separat, era protagonista d'una enganyifa.
    Quan tocaren les sis, en Jan, sortí de l'oficina amb dos companys amb els que havien decidit anar a prendre unes cerveses.
    Després d'una estona, agafà el mòvil, trucà i donà un copet de comiat a l'esquena dels seus colegues.
    Agafà un taxi i es dirigí cap a Horta.La llum esglaiada d'aquells carrers estrets, a l'horabaixa, feia que pujés més encara la seva excitació.
    Havia arribat. Pagà al taxista i es posà bé la corbata, tot caminant amb pas ferm cap a la porteria, que era oberta. Pujà les escales. Principal segona. Trucà al timbre. Es sentiren passes, duia tacons.
    Una noia amb un somriure enlluernador aparegué davant seu. Morena, alta i amb una bata de satí, gris perla, que marcava la silueta del seu voluptuós cos.
    La noia es va presentar com a Júlia. El convidà a entrar i li anuncià que la seva amiga ja era allà, per a passar-s'ho d'allò més bé amb ells dos.
    Asseguda, amb un got a la mà, va no voler veure a la Cèlia.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: